Marc financer de la Unió Europea
El marc financer de la Unió Europea és un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la unió durant un període determinat.
Es considera que el marc financer s'ha de definir per a un termini no inferior a 5 anys i en l'actualitat es treballa amb acords sobre marcs financers per a períodes de 7 anys si bé existeix una proposta de la Comissió per, a partir del 2013, a reduir aquest període de nou a cinc anys.
El marc financer agrupa les activitats de la Unió en categories de despesa i assigna un sostre màxim que els pressupostos anuals han de respectar cada any.
Les principals raons que justifiquen un marc financer plurianual són les següents:
- Assegurar una evolució controlada de la despesa al llarg del temps.
- Facilitar la planificació de projectes i programes multianuals.
- Assegurar els recursos suficients per a les prioritats de la Unió a mitjà i llarg termini.
- Facilitar el procés de decisió i l'acord entre el Consell i el Parlament en l'elaboració del pressupost anual.
Marc financer 1988-1992[modifica]
El primer marc financer, anomenat Acord Delors I, cobria el període 1988-1992 i tenia com a prioritat establir el Mercat Interior i consolidar el programa marc plurianual de recerca i desenvolupament.
Marc financer 1993-1999[modifica]
El segon marc financer, 1993-1999, l'Acord Delors II, prioritzava la política social i de cohesió així com la introducció de l'Euro
Marc financer 2000-2006[modifica]
El tercer marc financer, 2000-2006, anomenat també Agenda 2000, va estar fortament marcat per l'ampliació de la Unió Europea, que va tenir lloc l'1 de maig de 2004 i va implicar la incorporació de 10 països, sobretot d'Europa central i oriental: Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia, Malta i Xipre.
Marc financer 2007-2013[modifica]
La proposta inicial de la Comissió per al Marc financer (2007-2013) pretenia centrar-se en el creixement sostenible i la competitivitat com a instruments per a la creació d'ocupació. Tanmateix, tot aquest septenni va quedar alterat per la crisi financera i del deute de 2007, amb el risc per a la Unió Econòmica i Monetària i, sobretot, per a Grècia. Vegeu article principal: Marc financer de la Unió Europea 2007-2013)
Marc financer 2014-2020[modifica]
El cinquè Marc financer, actualment vigent, s'inscriu en una lògica de continuïtat de l'anterior, tant per les prioritats sectorials com pel sostre de despesa.
Marc financer 2021-2027[modifica]
Actualment, es troba en fase d'adopció[1] el proper marc financer,[2] condicionat fortament per, entre d'altres, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, prevista inicialment el 29 de març de 2019.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Procediment d'adopció del Marc financer pluriennal 2021-2027». Arxivat de l'original el 16 de gener 2019. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Com seran els fons europeus a partir de l'any 2021?». Web Fons Europeus a Catalunya (Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència), Maig 2018. Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 20 desembre 2019].