Marcel Bataillon

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Marcel Bataillon

Biografia
Naixement	(fr) Marcel Édouard Bataillon 20 maig 1895 Dijon (França)
Mort	4 juny 1977 (82 anys) 19è districte de París (França)
Director of the Collège de France (en)
1955 – 1965 ← Edmond Faral – Étienne Wolff →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure
Activitat
Ocupació	hispanista, historiador de la filosofia, romanista, crític literari, catedràtic, escriptor
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1945–1965) Universitat de París
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1952–1977) Fondation Singer-Polignac ATLF (en) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Comité de vigilance des intellectuels antifascistes (en) Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Acadèmia Bavaresa de Ciències Associació Internacional d'Hispanistes
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Collège de France [ BTL]
Família
Fills	Philippe Bataillon, Claude Bataillon
Pare	Eugène Bataillon
Parents	Gilles Bataillon, net
Premis
(1974)  Premi Internacional Alfonso Reyes (1970)  doctor honoris causa per la Universitat de Leiden (1967)  Prix du Docteur Binet-Sanglé (en)  Comandant de la Legió d'Honor
Signatura

Marcel Bataillon (Dijon, 20 de maig de 1895 - París, 4 de juny de 1977) va ser un hispanista francès, autor d'Erasmo en España, en el context de la literatura, l'espiritualitat i l'evolució intel·lectual en l'Espanya del segle XVI.

Marcel Bataillon era fill del biòleg Eugène Bataillon i de Marie-Henriette Wahl. El 1920 va finalitzar estudis universitaris hispànics que va ampliar a l'Escola Normal Superior de París i la Casa de Velázquez. Després del seu pas per la universitat de Lisboa, va treballar a la Universitat d'Alger i després a la Sorbona, on va dirigir l'Institut d'études hispaniques". Va ser candidat pel Front Popular el 1936. El 30 de juny de 1941 va ser detingut per la Gestapo i internat al camp de Compiègne, d'on fou alliberat el 22 d'agost, gràcies a la intervenció de l'historiador Emmanuel Le Roy Ladurie.

El 1945 va entrar al "Collège de France", on va ser administrador del propi Collège de France entre 1955 i 1965, i va ocupar durant vint anys la càtedra de llengües i literatures de la península ibèrica i Llatinoamèrica. També va ser president de l'Associació Internacional d'Hispanistes entre 1965 i 1968, i de la d'Americanistes i de la de Literatura Comparada, entre altres institucions. Va ser el primer president de la "Societat d'Hispanistes Francesos" i el segon president de la "Associació Internacional d'Hispanistes".

Al Centre d'Estudis Històrics va contactar amb personatges com Ramón Menéndez Pidal, Américo Castro, Antonio Machado i Alfonso Reyes, entre molts altres intel·lectuals i especialistes. Va traduir al francès En torno al casticismo de Miguel de Unamuno (L’Essence de l’Espagne, 1923) i Facundo, civilización y barbarie, del polític i escriptor argentí Domingo Faustino Sarmiento (1934). A més, va dirigir dues revistes clau: el Bulletin hispanique i la Revue de littérature comparée. Va ser membre de la Societat Hispànica d'Amèrica (Nova York) i el 1974 va ser distingit amb el Premi Internacional Alfonso Reyes.