Mare de Déu de la Consolació de Cercs

Mare de Déu de la Consolació de Cercs
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle XVII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura barroca
Altitud	660 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Cercs (Berguedà)
Localització	Instal·lacions de Carbons de Berguedà, la Rodonella
42° 10′ 46″ N, 1° 51′ 47″ E / 42.17955°N,1.86306°E / 42.17955; 1.86306
Bé cultural d'interès local
Data	13 abril 2005
Id. IPAC	3224

La Mare de Déu de la Consolació de Cercs és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d'un conjunt d'església i casa-ermita adossada que constituïa un antic santuari marià. Temple de planta de creu grega amb cambril. Cúpula al creuer. Campanar d'espadanya de dues obertures i de fàbrica de maó. Múltiples obres i modificacions. Queda immergit en un context dominat per les construccions mineres de l'explotació propera. Situat a mitja costa, per sobre la carretera. La casa-ermita és en procés ruïnós.^[1]

El santuari de la Mare de Déu de la Consolació fou construït a finals del segle xviii (1783) per iniciativa de Fra Francesc Puig, prior de Sant Salvador de la Vedella (Cercs). Les obres del Santuari i de l'hostatgeria veïna foren dirigides pel mestre d'obres Pere Puig de Berga. L'any 1785 l'església ja estava coberta i les voltes arribaven fins al presbiteri. L'any 1790 fou beneïda. Fou decorada amb pintures murals obra del pintor Tomàs Viladomat, oncle d'Antoni Viladomat.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de la Consolació de Cercs

• Anglerill Comellas, Ramon; Història de la imatge de la mare de Déu de la Consolació, 1894