Mare de Déu de les Salines
Mare de Déu de les Salines | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església, refugi de muntanya i santuari | |||
Localitzat en l'àrea protegida | Massís de les Salines | |||
Construcció | segle XII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |||
Altitud | 1.084 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) | |||
Localització | Indret de les Salines, al nord de Maçanet | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 10 febrer 1998 | |||
Id. IPAC | 38749 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys) | |||
Religió | catolicisme | |||
Propietat de | El refugi: Centre Excursionista Empordanès | |||
Capacitat màxima | 12 | |||
Guarda | No (refugi lliure) | |||
Lloc web | ca.salines-bassegoda.org… | |||
La Mare de Déu de les Salines és un santuari a migdia del puig de les Salines, a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 km del nucli urbà, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Aquest santuari és un conjunt de construccions adossades, format per la capella, l'hostatgeria, el refugi i el pati. L'església, de petites dimensions, és d'una nau de volta apuntada, seguida i repicada; amb absis semicircular, orientada a ponent. Darrere l'absis se n'hi afegí un altre; també semicircular, que fa la funció de sagristia. La portada del frontis és d'arc de mig punt, adovellada. A la clau del seu arc hi ha gravada la data 1687 i les inicials JVR. A sobre la façana s'alça el petit campanar de cadireta d'un sol arc. Al mur de migdia de la nau, hi ha una altra porta, romànica, amb docellatge, d'un arc que forma gradació. El timpà és omplert amb carreuada. L'abis correspon a una reforma gairebé total del santuari a finals del segle xvii. Bona part de l'hostatgeria també es feu a finals del segle xvii.[1]
La capella o ermita és esmentada ja el 1279. Durant les lluites de religió franceses, un grup d'hugonots assassinaren l'ermità i feren destrosses (trossejaren la Verge). El 1640 fou esculpida una nova imatge, d'alabastre.
L'antiga casa de l'ermità i l'hostatgeria són a migdia, resguardats dels vents del nord; aquesta, obra dels segles xviii-xix, funciona a l'estiu i part dels edificis són destinats a refugi del Centre Excursionista Empordanès de Figueres. El veïnat de les Salines de masies disperses es troba als vessants de la muntanya amb una població aproximada de 40 veïns.
Notícies històriques
[modifica]El 1275 la capella ja estava acabada i s'hi instituí un capellà. El 1384 Guerau de Cabrera va institutir el benefici de sant Nicolau a l'església parroquial, en el qual incloïa el manteniment de la capella. A final del segle xvii la capella fou objecte d'una reforma quasi total.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Santuari de les Salines». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 desembre 2018].
Bibliografia
[modifica]- Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum nº. 4. Alt Empordà, pàg. 246, Fundació Enciclopèdia Catalana ISBN 84-85194-19-5