Maria Lluïsa Algarra i Coma
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 gener 1916 Barcelona |
Mort | 29 setembre 1957 (41 anys) Mèxic |
Activitat | |
Ocupació | dramaturga, jurista, escriptora, advocada |
Gènere | Dramatúrgia i teatre |
|
Maria Lluïsa Algarra i Coma (Barcelona, 23 de gener de 1916 – Mèxic, 29 de setembre de 1957)[1][2] filla de Josep Algarra Conca i Montserrat Coma Domingo, fou una advocada –primera jutgessa espanyola–, periodista i autora de teatre catalana en català i castellà.[3][4]
Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona republicana, i quan tenia tot just vint anys va escriure una obra de teatre en català, Judit (1935), premiada al Concurs Teatral Universitari de l'Autònoma, i estrenada el 16 octubre de 1936 per la Companyia d'Enric Borràs i Oriol al Teatre Poliorama de Barcelona.[5]
Va ser nomenada jutgessa de primera instància i d'instrucció a Granollers el 2 de desembre de 1936, la primera jutgessa de Catalunya i de tot l'Estat espanyol, pel llavors Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin (Partit Obrer d'Unificació Marxista). Tanmateix, dos mesos més tard va caure en desgràcia davant del PSUC i fou degradada a auxiliar de jutjat.[6] Aleshores actuà com a defensora d'ofici d'acusats feixistes.[7][4]
Va participar activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat a Barcelona el 1937, en el qual va presentar l'informe Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista. També va publicar articles sobre temes jurídics i de temàtica femenina a La Rambla, Última Hora, Companya i Catalans, on publica una entrevista a l'aleshores diputada Margarita Nelken.[8]
A la fi de la guerra civil espanyola es va exiliar a França. Durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb la resistència francesa. Fou empresonada un temps al camp de concentració de Vernet[9] fins que aconseguí marxar a Mèxic el 1939,[10] on es va naturalitzar i es va casar amb el pintor José Reyes Meza.
A Mèxic va treballar com a traductora fins que va assolir èxit com a autora de teatre, les seves obres foren estrenades per José de Jesús Aceves i fins i tot va escriure alguns guions per a cinema. El 1954 va obtenir el Premio Juan Ruiz de Alarcón per Los años de prueba.[11]
Obres
[modifica]- Teatre
- Judit (en català, 1935)
- Primavera inútil (1944)
- Casandra o la llave sin puerta (1953)
- Sombra de alas
- Los años de prueba (1954)
- Guions de cinema
- Nosotros dos (1955)
- Limosna de amores (1955)
- Tú y las nubes (1955)
- Que canten las golondrinas (1957)
- Échame la culpa (1958)
- Escuela de suegras (1958)
Referències
[modifica]- ↑ «Algarra i Coma, María Lluïsa» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Hemeroteca de la Vanguardia 15 d'octubre de 1957 pàg.9». La Vanguardia, 1957. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ Piulachs, Mayte. «Les primeres juristes, oblidades». El Punt-Avui, 16-01-2011. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Vázquez Osuna, Federico «Las primeras mujeres juezas y fiscales españolas (1931-1939): Las juristas pioneras» (en castellà). Arenal. Revista de historia de las mujeres. Universidad de Granada, 16, 1, 10-04-2009, pàg. 133–150. DOI: 10.30827/arenal.v16i1.1491. ISSN: 1134-6396.
- ↑ «Teatros y cines. Notas breves». La Vanguardia, 13-10-1936. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ La primera jutgessa espanyola, una catalana exiliada a Mèxic
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 220-221.
- ↑ Maria Lluïsa Algarra Coma Arxivat 2011-09-24 a Wayback Machine. al "Diccionari Biogràfic de Dones"
- ↑ "María Luisa Algarra, una autora del exilio"
- ↑ «Moviments Migratoris Iberoamericans». P.A.R.E.S., 1939. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ Maria Luisa Algarra a mcnbiografias.com