Mariaelena Roqué

Plantilla:Infotaula personaMariaelena Roqué
Biografia
Naixement1952 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscenografia, disseny de vestuari i arts visuals Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista visual, escenògrafa, intèrpret, dissenyadora de vestuari, artista Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmariaelenaroque.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: melenaroque Modifica el valor a Wikidata

Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952) és una artista multidisciplinària catalana-veneçolana formada a Veneçuela, Estats Units i d'altres països sud-americans. Escenògrafa, performer i creadora audiovisual. Entre 1985 i 2010 formà part de la Companyia de Carles Santos, als muntatges del qual contribuí amb escenografia, vestuari i performances. L'any 1997 rebé el premi Aplaudiments, atorgat pel FAD (Foment de les Arts i el Disseny).[1]

Biografia

[modifica]

Amb un any d'edat va emigrar de Tarragona a Caracas amb els seus pares. Va créixer a Veneçuela, fent diverses estades a Tarragona per conèixer la família i familiaritzar-se amb la llengua i cultura catalanes. A la Universitat de Caracas UCAB va estudiar dansa i psicologia. Després va viatjar per Estats Units, Europa, Marroc i visqué uns anys a les Filipines on tenia arrels familiars. Treballava en art d'acció, dansa, fotografia i cinema experimental.[2]

Cap a 1982 s'instal·là a Catalunya i entrà en contacte amb artistes catalans conceptuals com ara els membres del Grup de Treball. El 1995 va co-fundar la Companyia Carles Santos dins la qual va crear elements escenogràfics i vestuaris. Va ser sòcia, col·laboradora i parella del músic durant més de vint anys, actuant en la part visual d'òperes i espectacles, amb actuacions performatives i acccions conjuntes.[3] El 2010 hi ha un allunyament de Carles Santos i comença una nova etapa centrada en la creació personal autònoma i en l'organització d'exposicions individuals que ja havia iniciat amb una retrospectiva al Museu de la Indumentària de Barcelona el 2006.[4]

Ha treballat en docència no formal, entorn el disseny de vestuari i la creativitat multi disciplinar. Ha impartit classes magistrals i tallers a: Institut del Teatre de Barcelona, [5] Espai d'Art Contemporani de Castelló,[6] Museu Picasso de Barcelona,[7] Teatre Nacional de Catalunya,[8] Centre d'Art Lo Pati d'Amposta.[9]

Trajectòria artística

[modifica]

Va començar la seva carrera l'any 1969 a Veneçuela, centrada en la dansa, l'art visual experimental, el cinema i la fotografia. L'obra, conceptual i acumulativa es generava en l'escena teatral i en l'art d'acció. Des dels primers treballs va fer servir els vestits com a eina expressiva i els va convertir en un eix de l'obra plàstica i teatral. Entre 1968 i 1985 va treballar entre Filipines i Catalunya, en sèries fotogràfiques, performances i cinema en super8. Col·laborava amb Wahoo Guerrero, Xavier Gil. Maria Fernanda Maragall, Carles Santos i d'altres. El 1995 neix la Companyia Carles Santos on actua com a directora artística. Va treballar en óperes i espectacles com: Arganchula (1986), Despulles inoxidables (1987), La pantera imperial (1997-2010), Ricardo i Elena (2000), L'adeu de Lucrècia Borja (2001), Lisístrata (2003), La meua filla soc jo (2005), Brossalobrossot de Brossat (2008), entre d'altres.[4]

Un element que distingeix el seu treball escenogràfic és la importància que dona a la moda en el teatre. La moda és un mirall del seu temps i un llenguatge que Mariaelena Roqué utilitza i contradiu alhora per explicar la modernitat dels seus vestits. Els espectacles tenen referències al món de la moda, tant passada com contemporània; traspassa èpoques, estils i funcions; són vestits «de veritat», no disfresses i perduren en el temps. Estan fets amb materials sòlids, experimentals i són transgressors en les formes. En els espectacles, els vestits es construeixen i deconstrueixen al ritme de l'obra i crea elements que pot adaptar o transformar per a d'altres creacions.[10]

Exposicions i actuacions

[modifica]

Mariaelena Roqué ha realitzat actuacions, fotografies i exposicions durant totes les etapes de la seva carrera professional. Destaquen accions com: «El vestido personaje», dins el postgrau Fashion & Dessing: Creatividad y Tendencias, Elisava. Barcelona, 2010-2011. «Donallunarembiaix». Performance a la Quadriennal Scenofest, Praga (República Xeca), juny 2011.[11] «Despulles il·luminades», Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Exposició en residència, 2011- 2013.[12] «Encuentro de Arte Corporal». Caracas. Novembre, 2011. «Àpat Kanibal» i «Autoretratsretratats», amb els fotògrafs Joan Gil i Josep Borrell Garciapons, al Centre d'Art Lo Pati. Amposta, 2014-2015.[13] «Costume at the retorun of the century, 1990-2015». University of North Carolina, Asheville, USA, agost - setembre 2016. Actuació al Museu de l'estampació de Premià de Mar, dins el col·loqui «Art, Creació i Salut mental», novembre 2016. Performance personal a «Innovative Costume of the 21 Century», Brakhrushin Museu de Moscou. Juliol 2019.[14]

Entre les exposicions més importants: «Despulles inoxidables (Roni)». Espai 13, Fundació Joan Miró. Barcelona, 1997. «Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos». Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona. Juny 2006. En aquesta exposició de 80 vestits, fets per a les òperes de Carles Santos, es va constatar la importància de la seva aportació a la CCS.[4] «Sous le Signe d'Eros», exposició de 150 vestits d'escena al Musée des Tissus de Lyon, França, abril - septembre 2010,[15] mostra seguida per la participació al certamen internacional "Les Insolites" a Moulins, França.[16] Els darrers anys, cal remarcar les exhibicions «Despulles despullades», Institut del Teatre de Barcelona, 2014 - 2015.[17] i «Vestir i desvestir cuerpos». Centre d'Art La Panera. Lleida, febrer - maig 2016.[18]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Mariaelena Roqué». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Morgades, Lourdes «La imagen de Carles Santos». El Pais, 21-06-2006.
  3. ↑ Roqué, Mariaelena. «Anar i Tornar». A: Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos. Barcelona: Museu Tèxtil i de la Indumentària., 2006, p. 29-47. ISBN 84-7609-94-4. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Maymo, Jaume; Roqué, Mariaelena; Urrea, Imma. Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos. Museu Tèxtil i de la Indumentària. Ajuntament de Barcelona. ISBN 84-7609-94-4. 
  5. ↑ «El vestit - personatge. Workshop.». Acadèmia del Cinema, 09-03-2015. [Consulta: 2 octubre 2019].
  6. ↑ «Taller de escenografia a cargo de Mariaelena Roqué». Masdearte, 2010. [Consulta: 14 octubre 2019].
  7. ↑ «El Museu vist per Mariaelena Roqué. Una mirada des de l'escenografia». Canal Museu Picasso, 27-07-2010. [Consulta: 14 octubre 2019].
  8. ↑ Llegir l'escena. Converses sobre disseny teatral. Vestuari. [Barcelona], febrer - març 2015. DL 680653472.
  9. ↑ «Apat Kanibal». Lo Pati. Centre d'Art de les Terres del'Ebre, 2015. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2019. [Consulta: 2 octubre 2019].
  10. ↑ Urrea, Imma. «Em deixaràs emprovar el vestit». A: Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos. Barcelona: Museu Tèxtil i de la Indumentària, 2006, p. 151- 174. ISBN 84-7609-94-4. 
  11. ↑ Barranco, Justo «La comunión pagana de España en Praga». La Vanguardia, 21-06-2011, pàg. 37.
  12. ↑ «Despulles il·luminades». MEP, 2016. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2019. [Consulta: 9 octubre 2013].
  13. ↑ Sans, Sara «L'univers total de Mariaelena Roqué». La Vanguàrdia. Suplement Què fem., 31octubre 2014, pàg. 28.
  14. ↑ Diversos autors. Innovative Costume of the21 Century. Moscou: Brakhrushim Museu, juliol 2019. ISBN 978 5 6040957 2 0. 
  15. ↑ Bataillon, Michel. sous le signe d'éros (en català, francès, anglès). Lyon, França: Editions Stephane Bachès, 2010. ISBN 978-2-35752-071-4. 
  16. ↑ Sánchez, Ivan. «Dépouilles il·luminées.». A: Les Insolites. Formes et matières des costumes de scène (en francès). Moulins, França: Gourcouff Granedigo - Musée- Centre National de Costumes de Scène, 2011, p. 50. ISBN 978 2 35340 101 7. 
  17. ↑ «Despulles despullades». Institut del Teatre de Barcelona, novembre 2014 - abril 2015. [Consulta: 9 octubre 2019].
  18. ↑ «Vestir i desvestir cóssos». La Panera. Lleida, febrer- maig 2016. [Consulta: 9 octubre 2019].[Enllaç no actiu]
  19. ↑ 19,0 19,1 Premis de la Crítica de les Arts Escèniques. [Consulta: 9 octubre 2019]
  20. ↑ «Premi Crítica Serra d'Or». El Punt Avui, 30-04-2010. [Consulta: 9 octubre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mariaelena_Roqué&oldid=33337036»