Marie Under
Marie Under vers el 1903 per Max Meixner | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 març 1883 Tallinn (Estònia) |
Mort | 25 setembre 1980 (97 anys) Estocolm (Suècia) |
Sepultura | Skogskyrkogården |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | poetessa, escriptora, traductora, arxivera, periodista |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Artur Adson (1924–1977), mort del cònjuge Carl Hacker (1902–1924) |
Fills | Dagmar Stock () Carl Hacker Hedda Hacker () Carl Hacker |
Premis | |
| |
Marie Under (Tallinn, 27 de març de 1883 - Estocolm, 25 de setembre de 1980) fou una poetessa estoniana, i una de les figures més importants en la literatura d'aquest país. Va estar nominada fins a vuit ocasions al Premi Nobel de Literatura.[1]
El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru”; i el 1922 va ser, també, una de les fundadores de la Unió d'Escriptors Estonians. Va publicar el recull de poemes Sonetid (‘Sonets', 1917), Haal varjust (‘Veus de l'ombra’, 1927), Kiri sudamelt (‘Una pedra treta del cor’, 1935) i Onnevarjutus (‘Eclipsi de la sort’, 1929). La seva obra evoluciona cap a l'expressionisme i l'existencialisme, i recull un lament pel tràgic destí del seu país.[2]
Arran de la invasió soviètica d'Estònia el 1944, la seva família va fugir a Suècia i va passar un any en un camp de refugiats. Finalment, es van traslladar a Estocolm, on van viure fins a la seva mort. Les seves restes van ser traslladades a Estònia el 2015.
Referències
[modifica]- ↑ «Nomination Database». [Consulta: 27 novembre 2017].
- ↑ «Marie Under». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- «Marie Under - Biography | Estonian Literature» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2017].