Martin Wilhelm Kutta
Nom original | (de) Wilhelm Kutta |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 novembre 1867 Byczyna (Polònia) |
Mort | 25 desembre 1944 (77 anys) Fürstenfeldbruck (Alemanya) |
Residència | Alemanya |
Formació | Universitat Tècnica de Múnic (1891–1894) Universitat de Breslau (1885–1890) Universitat de Múnic |
Tesi acadèmica | Beitrag zur näherungsweisen Integration totaler Differentialgleichungen (1900 ) |
Director de tesi | Ferdinand von Lindemann i Gustav Bauer |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i aerodinàmica |
Lloc de treball | Aquisgrà |
Ocupació | matemàtic, enginyer, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Tècnica de Stuttgart (1911–1935) Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1910–1911) Universitat de Jena (1909–1910) Universitat Tècnica de Múnic (1894–1909) |
Professors | Walther von Dyck |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Pares | Wilhelm Kutta i Anna Koschinsky |
Martin Wilhelm Kutta (alemany: Wilhelm Kutta) (Byczyna, 3 de novembre de 1867 - Fürstenfeldbruck, 25 de desembre de 1944) va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus treballs en aerodinàmica.
Vida i obra
[modifica]Nascut a la ciutat de Pischen, Alta Silèsia (actualment anomenada Byczyna, Polònia),[1] els seus pares van morir quan encara era infant i ell i el seu germà van ser acollits per un oncle a Breslau. Kutta va estudiar a les universitats de Berslau (1885-1890) i Múnic (1891-1894). A partir de 1894 va treballar d'assistent de Walther von Dyck a la universitat Tècnica de Múnic.[2] Després d'algunes estances a la universitat de Cambridge, va obtenir el doctorat a Múnic el 1900 amb una tesi sobre les equacions diferencials que conté el que avui s'anomenen mètodes de Runge-Kutta per a la resolució numèrica de les equacions diferencials ordinàries.[3]
Fins al 1909 va ser professor de la universitat Tècnica de Múnic i, després de ser-ho breument de la universitat de Jena i de la universitat Tècnica d'Aquisgrà, va ser nomenat el 1911 professor de la universitat Tècnica de Stuttgart, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1935.
Kutta és recordat, sobre tot, pels seus treballs en aerodinàmica[4] en col·laboració amb el matemàtic rus Nikolai Jukovski.[5] En els seus estudis sobre l'efecte Magnus van desenvolupar la condició de Kutta i el teorema de Kutta-Jukowski[6] que relacionen la força de sustentació d'un sòlid en una corrent d'un fluid amb la velocitat i densitat d'aquest fluid.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Bloor, 2011, p. 236.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 329.
- ↑ García i Reich, 2015, p. 315.
- ↑ Barata i Neves, 2017, p. 196.
- ↑ Splinter, 2017, p. 164.
- ↑ Splinter, 2017, p. 165.
- ↑ Dynnikova i Andronov, 2018, p. 293 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Barata, Jorge M.M.; Neves, Fernando M.S.P. «The History of Aviation Education and Training» (en anglès). Open Journal of Applied Sciences, Vol. 7, Num. 4, 2017, pàg. 196-205. DOI: 10.4236/ojapps.2017.74017. ISSN: 2165-3917.
- Bloor, David. The Enigma of the Aerofoil: Rival Theories in Aerodynamics, 1909-1930 (en anglès). University of Chicago Press, 2011. ISBN 978-0-226-06095-8.
- Dynnikova, G.Ya.; Andronov, P.R. «Expressions of force and moment exerted on a body in a viscous flow via the flux of vorticity generated on its surface» (en anglès). European Journal of Mechanics - B/Fluids, Vol. 72, 2018, pàg. 293-300. DOI: 10.1016/j.euromechflu.2018.06.002. ISSN: 0997-7546.
- García, Elizabeth; Reich, David. Ecuaciones diferenciales: una nueva visión (en castellà). Grupo editorial Patria, 2015. ISBN 978-607-438-808-4.
- Splinter, Robert. Illustrated Encyclopedia of Applied and Engineering Physics (en anglès). CRC Press, 2017. ISBN 978-1-4987-4078-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Martin Wilhelm Kutta» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)