Maryana Marrash

Maryana Marrash

Nom original	(ar) مريانا بنت فتح الله بن نصر الله مرّاش
Biografia
Naixement	agost 1848 Alep (Imperi Otomà)
Mort	1919 (70/71 anys) Alep (Síria)
Activitat
Ocupació	poetessa, salonnière, escriptora
Obra
Obres destacables Bint Fikr (en)
Família
Germans	Francis Marrash Abdallah Marrash

Maryana bint Fathallah bin Nasrallah Marrash (àrab: مريانا بنت فتح الله بن نصر الله مرّاش, Maryānā bint Fatḥ Allāh ibn Naṣr Allāh Marrāx), més coneguda com a Maryana Marrash o Mariana Marrache (Alep, Síria, 1848-1919), fou una escriptora i poeta siriana pertanyent al moviment literari de la Nahda, també conegut com el Renaixement Àrab. Revifà els salons literaris a Orient Pròxim, d'origen preislàmic, i fou la primera siriana a publicar una col·lecció de poemes, així com a escriure per a un periòdic àrab.^[1]

Maryana Marrash nasqué a Alep, una ciutat de la província otomana de Síria situada en l'actual Síria, al si d'una família melquita de comerciants benestants coneguda pel seu interés en la literatura.^[2] La seua família estava còmodament assentada a Alep, tot i els contratemps que havien patit a causa del seu credo: Butrus Marrash, emparentat amb Maryana, havia estat martiritzat per fonamentalistes ortodoxos grecs a l'abril de 1818, mentre que altres melquites, com el sacerdot Jibrail Marrash, s'havien exiliat de la ciutat.^{[3][4][nota 1][5]} El pare de Maryana, Fathallah, tractà de calmar la situació escrivint un tractat el 1849, en què rebutjava la clàusula Filioque.^[6] Fathallah havia construït una gran biblioteca privada per donar als seus tres fills, Francis, Abdallah i Maryana, una exhaustiva educació, concentrada en la literatura i la gramàtica àrabs.^[7][8] Segons Marilyn Booth, la mare de Maryana provenia de «la famosa família al-Antaki», emparentada amb l'arquebisbe Demetrius Antachi.^[9]

Aleshores, Alep era un important centre intel·lectual dins de l'Imperi Otomà, bona part de la seua població eren intel·lectuals i escriptors adherits al Nahda i preocupats pel futur del poble àrab.^[1] Els germans Marrash, a més de rebre educació a casa, assistien a escoles missioneres franceses, on adquiriren coneixements de francés, italià i anglés. En proporcionar-li a la seua filla una educació, quan a les dones d'Orient Mitjà no se'ls donava cap mena de formació intel·lectual, els pares de Maryana reptaren la creença generalitzada que l'educació i l'àmbit intel·lectual eren només per als homes, i les xiquetes no eren educades «perquè no se sentiren en l'ambient de recepció dels homes», afirma Marilyn Booth.^[10] Fathallah inscrigué sa filla de cinc anys en una escola maronita local; després l'educaren les monges de San José a Alep, i acabà els estudis en una escola anglesa de Beirut.^[11][12] A més estigué sota la tutela del seu pare i germans, que li impartien classes de literatura.^[7] Maryana destacava en francés, literatura i matemàtica, i podia tocar el qanun i cantar harmoniosament.^[13]

L'historiador sirià Muhammad al-Ragib Tabbakh afirma que Maryana era una dona diferent del que s'esperava en l'època i «la gent la mirava amb altres ulls».^[14] Al principi, no volia casar-se, malgrat que contragué matrimoni amb Habib Ghadban, membre d'una família cristiana local.^[15][16] La parella va tenir un fill i dues filles.^[17]

El 1870, Marrash comença a publicar articles i poemes en revistes i diaris sirians i libanesos, com en Lisan Al-hal i en Al-Jinan.^[18] En els articles, criticava la condició de les dones àrabs i les instava, sense importar la religió que professaren, a accedir a l'educació i a manifestar les seues opinions.^[19] El 1893, obtingué permís de la Sublim Porta per publicar la seua col·lecció de poemes Bint fikr (Una filla del pensament) a Beirut, gràcies que havia escrit un poema en què exaltava la figura del soldà Abdul Hamid II i altres panegírics als governadors otomans d'Alep.^{[nota 2][20][21][22]} La seua poesia tenia un estil més tradicional que la del seu germà Francis.^[23] Maryana també estudià alguns poetes romàntics francesos, com Alphonse de Lamartine i Alfred de Musset.

Entre les seues obres no literàries, destaca Tarikh Suriya al-hadith, que és el primer llibre que tracta la història tardana de la Siriana otomana.^[24]

Marrash era famosa a Alep pel saló que tenia a casa i que compartia amb el seu marit, on organitzava reunions a les quals assistien intel·lectuals d'Alep.^[25] Havia realitzat un viatge per Europa en una ocasió, i havia tornat a casa impressionada per la cultura literària pròpia de l'època.^[26] Segons Joseph Zeidan, però, no hi ha proves que confirmen que Marrash instaurà el seu saló després del seu pas per Europa; doncs la majoria que hi acudia eren visitants habituals de la casa de la seua família, on solien reunir-se amb son pare o els seus germans.^[20]

Els participants de les seues reunions incloïen intel·lectuals d'Alep de tots dos sexes, a més de polítics i diplomàtics estrangers.^{[nota 3][26][27]} Durant les reunions, Marrash solia entretenir els convidats tocant el qanun i cantant.^[7]

• Nahda.
• Saló literari.

• Watenpaugh, Heghnar Zeitlian. Al-Mawsū‘at aṣ-ṣuḥufīyat al-‘Arabīyah (en anglès). VI, 1997. ISBN 978-9973150455. 
• Ashour, Radwa; Ghazoul; Reda-Mekdashi. Arab Women Writers: a Critical Reference Guide, 1873–1999 (en anglès). El Cairo: American University in Cairo Press, 2008. ISBN 978-9774161469. 
• Booth, Marilyn. May Her Likes Be Multiplied: Biography and Gender Politics in Egypt (en anglès). Berkeley: University of California Press, 2001. ISBN 978-0520224209. 
• Bosworth, Clifford Edmund. Encyclopaedia of Islam (en anglès). VI. Brill, 1991. ISBN 978-9004081123. 
• Cyrille, Charon. L'Église Grecque Melchite Catholique. Chapitre VIII : persécutions d'Alep et de Damas (1817–1832) (en francés). VI. Échos d'Orient, 1903. 
• Cooke, Miriam. Dissident Syria: Making Oppositional Arts Official (en anglès). Durham: Duke University Press, 2007. ISBN 978-0822340355. 
• Dabbāgh, ‘Ā’ishah. Al-Ḥarakat al-fikrīyah fī Ḥalab: fī al-nișf al-thānī min al-qarn al-tāsi‘i ‘ashara wa-maṭla‘ al-qarn al-‘ashrīn (en árabe). Dār al-Fikr, 1972. 
• De Tarrazi, Philippe. Tārīkh al-ṣiḥāfah al-‘arabiyyah (en árabe). II. Al-Maṭba‘ah al-adabiyyah, 1913. 
• Dorigo, Rosella. «Literary Innovation in Modern Arabic Literature». A: Quaderni di studi arabi (en anglès). XVIII. Herder, 2000. 
• Ende, Werner; Steinbach. Islam in the World Today: a Handbook of Politics, Religion, Culture, and Society (en anglès). Ithaca: Cornell University Press, 2010. ISBN 978-0801445712. 
• Hafez, Sabry. The Genesis of Arabic Narrative Discourse: a Study in the Sociology of Modern Arabic Literature (en anglès). Saqi Books, 1993. ISBN 978-0863561498. 
• Masters, Bruce. Christians and Jews in the Ottoman Arab World: the Roots of Sectarianism (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-80333-0. 
• Somekh, Sasson. «Modern Arabic Literature». A: The Neo-classical Arabic poets (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1992. ISBN 978-0521331975. 
• Watenpaugh, Heghnar Zeitlian. Booth, Marilyn. Harem Histories: Envisioning Places and Living Spaces (en anglès). Durham: Duke University Press, 2010. ISBN 978-0822348580. 
• Watenpaugh, Keith David. Being Modern in the Middle East: Revolution, Nationalism, Colonialism, and the Arab Middle Class (en anglès). Princeton: Princeton University Press, 2006. 
• Wielandt, Rotraud. «The Middle East and Europe: Encounters and Exchanges». A: Fransis Fathallah Marrashs zugang zum Gedankengut der Aufklärung und der französischen Revolution (en anglès). Rodopi Publishers, 1992. ISBN 978-9051833973. 
• Zeidan, Joseph T. Arab Women Novelists: the Formative Years and Beyond (en anglès). Albany: State University of New York Press, 1995. ISBN 978-0791421727.