Benagera
Tipus | masia | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Població humana | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | |||
Dades històriques | ||||
Festa patronal | Sant Vicent i Santa Rosa de Lima el primer diumenge de maig | |||
Benagera[1] (en castellà i oficialment, Benachera) és un mas del terme de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià. Situat a uns cinc quilòmetres a l'oest del cap municipal, és una de les poques masies que continuen habitades. Així doncs, el 2015 s'hi comptaven 16 veïns.[2] Aquesta xifra, però, dista molt de les 57 persones registrades a Benagera el 1940.[3]
Diversos autors coincideixen en assegurar que el topònim del mas està relacionat amb la família amaziga dels Banu Agar, que van deixar el nom del seu clan fossilitzat a altres indrets de la Península com Àger o Beniatjar.[1][4] Així doncs, aquesta seria la prova del poblament del lloc des d'almenys l'època islàmica. Ara bé, el sacerdot i investigador valencià Andrés Monzó va descobrir cap al 1929 alguns estris de la civilització ibera en dos jaciments molt propers al mas, a l'anomenat Cabezo Royo de La Giraba i al Lazarollo o l'Azarroyo.[5]
L'edifici més destacat de Benagera és l'ermita de santa Rosa de Lima, ubicada a l'est del nucli. De factura senzilla i reduïdes dimensions, presideix el temple la imatge de la titular ubicada dins d'una fornícula portàtil de fusta.[6] A l'exterior de l'ermita, hi ha un piló petri amb un nínxol dins del qual es conserva un retaule ceràmic amb les imatges de la mateixa santa Rosa i de sant Vicent Ferrer.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Puigvert, Xavier «Àger, un topònim berber a la Marca Superior d'Al-Andalus». Faventia, 1995, pàg. 73-85.
- ↑ «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional a 1 de ener» (en castellà). INE. [Consulta: 23 setembre 2016].
- ↑ Dirección General de Estadística. Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España (en castellà). Madrid: Barranco, 1940.
- ↑ Barceló, Miquel «La cuestión septentrional: la arqueología de los asentamientos andalusíes más antiguos». Aragón en la Edad Media, 1991, pàg. 341-353.
- ↑ Chiva, Ismael. «Andrés Monzó, sacerdot i investigador a Lludient i a Torre-xiva». Camins en la natura, 09-02-2016. [Consulta: 23 setembre 2016].
- ↑ «Ermitas de Ludiente» (en castellà). Ermitas Comunidad Valenciana. Arxivat de l'original el 2021-11-25. [Consulta: 23 setembre 2016].