Matthias Jakob Schleiden

Matthias Jakob Schleiden

Biografia
Naixement	5 abril 1804 Hamburg (Alemanya)
Mort	23 juny 1881 (77 anys) Frankfurt del Main (Alemanya)
Sepultura	Cementiri Principal (Frankfurt)
Rector de la Universitat de Jena
octubre 1861 – abril 1862
Rector de la Universitat de Jena
abril 1859 – octubre 1859
Catedràtic
Dades personals
Formació	Universitat de Jena Universitat de Göttingen
Activitat
Camp de treball	Biologia
Lloc de treball	Jena
Ocupació	biòleg, filòsof, botànic, professor d'universitat, fisiòleg
Ocupador	Universitat de Frankfurt Universitat de Ciències Aplicades de Rin-Main Universitat de Jena Universitat Imperial de Dorpat
Membre de	Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre estranger) (1872–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1864–1872) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre estranger) (1863–1864) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1849–1863) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia
Obra
Estudiant doctoral	Karl Eugen von Mercklin
Abrev. botànica	Schleid.
Família
Germans	Heinrich Schleiden
Parents	Rudolf Schleiden, cosí germà

Matthias Jakob Schleiden (Hamburg, 5 d'abril de 1804- Frankfurt del Main, 23 de juny de 1881),^[2] va ser un cèlebre botànic alemany. És un dels autors de la teoria cel·lular. Schleiden va ser un dels primers científics alemanys a adherir-se a les tesis evolucionistes de Charles Darwin (1809-1882).

Un any després que Schleiden publiqués la seva teoria cel·lular de les plantes, el seu amic Theodor Schwann ho feu extensiu als animals, unificant-se així la botànica i la zoologia sota una mateixa teoria general.

Va realitzar els seus estudis a Heidelberg entre 1824 i 1827, i començà a practicar dret a Hamburg, però aviat es dedicà al que realment l'apassionava: la botànica. Ensenyà botànica a Jena, Tartu (Estònia), Dresden, Wiesbaden, Frankfurt del Main.

Al seu llibre Beiträge zur Phytogenesis (Contribucions a la fitogènesi, 1838), examina les diferents parts que constitueixen una planta i determina que estan compostes per cèl·lules. Destaca la importància del nucli de la cèl·lula, descobert pel botànic escocès Robert Brown (1773-1858), i el seu paper en la divisió cel·lular. Contràriament als altres botànics de l'època, que s'interessaven principalment per la descripció d'espècies noves i en respondre preguntes de taxonomia, Schleiden utilitza principalment el microscopi per estudiar els vegetals. És ell que animà Carl Zeiss (1816-1888) a produir microscopis d'una manera industrial.

Entre les seves publicacions destaquen:

• Beiträge zur Phytogeesis (1838).
• Grundzüge der wissenschaftlichen Botanik (2 volums, 1842-1843).
• Grundzüge der wissenschaftlichen Botanik (1861).
• Die Bedeutung der Juden für den Erhaltung und Weiderbelebung der Wissenschaften (1877).

• Olaf Breidbach, Uwe Hoßfeld, Ilse Jahn, Andrea Schmidt (Hrsg.): Matthias Jacob Schleiden (1804 - 1881). Schriften und Vorlesungen zur Anthropologie. Franz Steiner Verlag, Stuttgart 2004, ISBN 3-515-08542-4

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Breu biografia i bibliografia a Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science. (anglès)