Maysara

Maysara

Biografia
Naixement	Tànger (Marroc)
Mort	valor desconegut Tànger (Marroc)
Califa
– Khalid ibn Hamid al-Zanati (en)  →
Dades personals
Grup ètnic	Amazics
Activitat
Ocupació	cap tribal
Carrera militar
Conflicte	Revolta berber

Maysara fou un cap amazic de la tribu matghara que va dirigir la resistència nacional contra la invasió i dominació àrab el 739-740. Els historiadors li donen el malnom d'al-Haskir (el Vil) perquè el consideraven de classe baixa i deien que havia exercit abans de la revolta com a venedor d'aigua al mercat de Kairuan. Ibn Khaldun no obstant diu que era un xeic dels matghares i al-Tabari assenyala que havia dirigit una delegació amaziga al califa per exposar les queixes del seu poble.

El governador o valí d'Ifríqiya, Mussa ibn Nussayr al-Lakhmí (698-715) fou cridat el 715. Després de la seva sortida l'agitació resultant de la propaganda kharigita que es beneficiava de les exaccions dels àrabs va anar augmentant. Úmar ibn Abd-Al·lah al-Muradí, valí de Tànger, i Habib ibn Ubayda ibn Mussa ibn Nusayr, governador del Sus, van rebre orde del governador general d'Ifríqiya i Egipte Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab as-Salulí (734-741) de tractar sense contemplacions els amazics i cobrar els impostos habituals als pobles vençuts i no convertits, i les seves dones més maques havien de ser enviades a l'harem del califa.

El general Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí sortí de Sus per anar a conquerir Sicília i la seva sortida fou el senyal de revolta (939). Els notables amazics donaren el comandament a Maysara; el seguiren els matghara, els ghumara, els barghawata i els miknasa. Primer va atacar Tànger on va derrotar i matar el governador Úmar ibn Abd-Al·lah al-Muradí. Els intents dels àrabs de resistir van ser aplanats per la força de la revolta. Es diu que llavors Màysara va agafar el títol de "califa" o amir al-muminin. Maysara va deixar a la ciutat a Abd al-Ala ibn Hudaysj al-Ifriki un convertit al cristianisme, i va anar al Sus, que va conquerir, matant al governador Ismaïl ibn Ubayd-Al·lah.

El valí de l'Àndalus, Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí va rebre orde d'anar a alliberar Tànger, però el contingent que va enviar fou aniquilat. El mateix Uqba va travessar l'estret amb un nou contingent i un exèrcit des de Kairuan manat per Khàlid ibn Abi-Habib al-Fihri, es va presentar a Tànger; els amazics i àrabs van xocar no lluny de la ciutat; els amazics eren deu vegades més nombrosos però els àrabs estaven millors equipats i la major part del contingent el formaven nobles ben preparats de Kairuan. Maysara finalment va ordenar retirar-se darrere els murs de Tànger i els àrabs no el van perseguir però van restar a la zona esperant el retorn del contingent que havia anat a Sicília i mentre van massacrar molts civils amazics de la regió sense però acostar-se a Tànger.

A meitat del 740 els caps rebels, descontents amb la direcció de la guerra, van deposar a Maysara que fou executat. El va succeir Khàlid ibn Hamid (Mumayd az-Zanatí) que va infligir als àrabs una gran derrota a la riba del Wadi Shalif (Oued Chélif) a la moderna Algèria (inicis del 741) en l'anomenada ‘Batalla dels nobles' (ghazwat al-ashraf). Va ser necessària una gran expedició enviada des de Síria per posar fi a la revolta a costa de grans pèrdues. La revolta es va estendre també a l'Àndalus on els amazics es van aixecar, i a altres llocs de l'Àfrica del nord.

• Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums I, II i III