Mercè Lleixà i Chavarria

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaMercè Lleixà i Chavarria
Biografia
Naixement19 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 2009 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0515709 TMDB.org: 1061975 Modifica el valor a Wikidata

Mercè Lleixà i Chavarria (Roquetes, 19 de gener de 1960 - Barcelona, 1 de maig de 2009) fou una actriu catalana.[1][2]

Carrera

[modifica]

Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1986, va rebre classes d'interpretació d'Albert Vidal, Marie Sue Bruce (Estudi Ernie Martin, Nova York), Franco di Francescoantonio, Dominic de Fazio (Actors Studio), Pavel Khomsky (Teatre de l'Art de Moscou) i Genadi Korotkov (Teatre de l'Art de Moscou). Es va estrenar dalt de l'escenari el 1987 amb Medea, dirigida per Joan Ollé, i Les precioses ridícules de Molière. L'any següent va participar en la representació d'Això és autèntic, dirigida per Jordi Mesalles. També va treballar a les ordres de Calixto Bieito, amb Els enamorats (1990) i de Ramon Simó, amb Nus (1992). El 1996 fou un any prolífer per a Lleixà a nivell teatral, interpretant papers en les obres De poble en poble, dirigida per Ollé, Macbeth, a les ordres de Tamzin Townsend, La cantant calba, amb Boris Rotenstein de director, i Maror, amb Joan Lluís Bozzo. Va figurar en els repartiments de Rosa Novell (Les dones sàvies, 1999), Joan Ollé (L’hora en què res no sabíem els uns dels altres -2003-, Sis personatges en busca d'un autor -2004- i La cantant calba i la cantant calba al McDonald's -2007-) i Toni Vives (Fatma, 2006-07), entre d'altres.[3]

Destacà per la seva llarga trajectòria professional en el món del teatre, el cinema i les sèries de televisió. Era coneguda pels seus nombrosos papers en teatre i durant els últims anys per la seva participació en diferents sèries de TV3 com El cor de la ciutat, on interpretà a la fornera Alicia, o a Nissaga de Poder.[4] L'any 1992 li van atorgar el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat i el Premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya a la millor actriu de cinema per Què t'hi jugues, Mari Pili?, dirigida per Ventura Pons. Va morir a l'edat de 49 anys, víctima d'un càncer.[5]

Va treballar a la gran pantalla, entre d'altres, a Makinavaja, el último choriso (1992), de Carlos Suárez; Escenes d'una orgia a Formentera (1995) i Gràcies per la propina (1996), ambdues de Francesc Bellmunt.[cal citació] El gruix dels seus treballs són al damunt d'un escenari amb més d'un quinzena d'obres, com La cantant calba, Valentina o Les dones sàvies.[cal citació]

La seva activitat, però, no va centrar-se exclusivament en la interpretació, ja que també va exercir de directora teatral estrenant-se el 2004 amb l'obra Mínim-mal Show, de Sergi Belbel i Miquel Górriz, i de docent a l'Escola Memory, al costat del seu company Toni Vives. El paper de senyora Enriqueta a La plaça del Diamant (2008), producció del Teatre Nacional de Catalunya i dirigida per Toni Casares, va ser l'última aparició de Lleixà a l'escenari. També durant aquest any va rodar el film El Kaserón, de Pau Martínez.[3]

El 23 d'abril del 2010, l'Ajuntament de Roquetes aprova canviar el nom de la biblioteca municipal per passar a anomenar-se biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, com a homenatge a l'actriu de Roquetes desapareguda l'1 de maig als 49 anys.[6][7]

Obra

[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Cinema

[modifica]

Televisió [cal citació]

[modifica]
  • 1990. Los viajes de Laura. Director: Vittorio Sindoni. Coproducció Itàlia - França
  • 1992. Jo seré el seu gendre. Director: Jordi Frades. Canal 33
  • 1995. Estació d'enllaç. Director: Jordi Frades. TV3. Cap 43
  • 1996. Oh! Espanya! (Extremadura). Director: Dagoll Dagom. TV3
  • 1996-1998. Nissaga de poder. (Lluisa). TV3
  • 1998. Laura. (Les coses que no es diuen). Director: Dani Ventura. TV3
  • 1999. Junts. Director Mireia Ros. TV3
  • 1999-2000. Happy House. Director Francesc Bellmunt i Jesús Segura. TV2
  • 1999. Laberint d'ombres. (Agnès). TV3
  • 2000. Des del balcó. Director: Jesús Garay. In Vitro Films, S.A.
  • 2002. La mari. Director: Jesús Garay. In Vitro Films.
  • 2002. Més enllà de les estrelles. Director: Jesús Segura. La productora.
  • 2004. Majoria absoluta. TV3
  • 2005-2006. El cor de la ciutat (Alícia Fuster). TV3
  • 2007. Hospital Central (Matilde). T5

Teatre [cal citació]

[modifica]

Directora

Actriu

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vives, Toni «Mercè Lleixà. In memoriam». Assaig de Teatre, 72., 7-2009, pàg. 241-244.
  2. ↑ «Mor l'actriu Mercè Lleixà, protagonista de «Què t'hi jugues, Mari Pili?» - 02 maig 2009». El Punt-Avui, 14-02-2024. [Consulta: 14 febrer 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Mercè Lleixà (1960-2009) - Any 2009 - Articles». [Consulta: 22 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Muere a los 49 años la actriz catalana Mercè Lleixà» (en castellà). La Vanguardia, 01-05-2009. [Consulta: 22 gener 2021].
  5. ↑ 324cat. «Mor l'actriu Mercè Lleixà als 49 anys víctima d'un càncer», 01-05-2009. [Consulta: 21 novembre 2020].
  6. ↑ ACN. «Roquetes canvia el nom de la biblioteca en homenatge a l'actriu del municipi Mercè Lleixà - 31 març 2010». [Consulta: 1r febrer 2021].
  7. ↑ «Exposicions · Exposició Mercè Lleixà». Biblioteca Digital de Roquetes. [Consulta: 14 febrer 2024].
  8. ↑ (anglès) IMDB - Fitxa de Mercè Lleixà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercè_Lleixà_i_Chavarria&oldid=34017965»