Mexicans als Estats Units
  | |
| Tipus | grup ètnic i comunitat ètnica |
|---|---|
| Població total | 30,738,559 12,5% de la població dels EUA.[1] |
| Llengua | anglès americà, castellà, spanglish, i una minoria de llengües mexicanes indígenes. |
| Religió | cristians (predominantment catolicisme, i una gran minoria de protestants), musulmans, jueus, i altres religions. |
| Grups relacionats | Altres gent de Mèxic, mestíssos, gent indígena d'America, gent d'Espanya, europeus, hispànics/llatins. |
| Geografia | |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Oest, Mig-Oest, Sud, Nord-Est | |
| Mapa de distribució | |
_by_state_2010.svg) | |
.jpg)
Els mexicans als Estats Units o els mexicanoamericans són els nord-americans d'ascendència mexicana, grup que inclou tant els immigrants com els descendents de la població nadiua que ja ocupava el territori del Sud-oest dels Estats Units quan aquest fou annexat. Tot i que la denominació correcta és nord-americà d'origen mexicà.[2]
Representen més del 12,5% de la població dels Estats Units: 30,7 milions de nord-americans que figuren com els seus avantpassats mexicans a partir del 2006, formant al voltant del 64% de tots els hispans i llatinoamericans dels Estats Units.[3] Els Estats Units és la llar de la segona comunitat mexicana més gran en el món.[4] La majoria dels mexicanoamericans són descendents d'europeus[5][6] especialment els espanyols, i els pobles indígenes de Mèxic. Les concentracions d'assentaments de mexicanoamericans es troben en les àrees metropolitanes i rurals dels Estats Units, en general al sud-oest. No obstant això, moltes ciutats en el Sud i el Nord-est han registrat increments substancials en els mexicans nascuts a l'estranger i la població mexicanoamericana.
Comunitats mexicanoamericanes
[modifica]Hi ha grans poblacions d'origen mexicà per la mida i el percentatge en les ciutats de:
- San Antonio, Texas - més de la meitat de la població de la ciutat.
- Los Angeles, Califòrnia - llar de més d'1 milió d'ascendència mexicana, altres 2 milions a tot el Comtat de Los Angeles. la ciutat amb més gran població mexicana als Estats Units.
- Santa Ana, California - prop de dues terceres parts són mexicans o hispans, la més gran comunitat mexicanoamericana de Califòrnia.
- San Diego, Califòrnia - una mica més d'una quarta part de la població de la ciutat és d'origen hispà, principalment mexicans nord-americans, però, aquest percentatge és el més baix de qualsevol ciutat fronterera important.
- El Paso, Texas - la més gran comunitat mexicanoamericana a la vora d'un estat de Mèxic.
- Chicago, Illinois - la més gran comunitat de mexicans fora d'un estat fronterer i la segona més gran als EUA.
- Houston, Texas - la tercera comunitat més gran de mexicans als Estats Units.
- Phoenix, Arizona - la quarta més gran població mexicanoamericana.
- Dallas, Texas - la cinquena més gran població mexicanoamericana i més d'1,5 milions de mexicans a l'àrea de Dallas-Fort Worth Metroplex (3a més gran d'estrangers de població mexicana nascuda als EUA per MSA).
- San Francisco Bay Area - també amb més d'un milió d'hispans, molts dels quals són mexicanoamericans, ambdós nascuts als EUA i nascuts a l'estranger (vegeu també Oakland prop de 10-20% d'hispans i de San Francisco - La secció de Mission District).
- San José, Califòrnia - Gairebé un terç de la població de la ciutat és mexicanoamericana o d'origen hispà, San José té la major població d'origen mexicà en l'àrea de la Badia.
Referències
[modifica]
- ↑ «Detailed Tables 2008 - American FactFinder. B03001. HISPANIC OR LATINO ORIGIN BY SPECIFIC ORIGIN». 2006 American Community Survey. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 15 desembre 2007].
- ↑ Consulta a Optimot: Mexicanoamericà és una forma ambigua en català, ja que no queda clar si es fa referència a una persona de Mèxic que ha emigrat a l'Amèrica del Nord o si és una persona nascuda a l'Amèrica del Nord, però que té ascendència mexicana. Així, quan s'adopta l'estructura de l'anglès al català, es perd el referent que té en la llengua de partida i, a més, és una forma que no té tradició en català. Recomanem evitar una construcció que pot induir a confusió la perífrasi nord-americà d'origen mexicà
- ↑ Tafoya, Sonya. «Shades of Belonging» (PDF). Pew Hispanic Center, 06-12-2004. Arxivat de l'original el 2008-05-28. [Consulta: 3 juny 2008].
- ↑ name = "US Census Bureau, Mexican">«Detailed Tables - American FactFinder. B03001. HISPANIC OR LATINO ORIGIN BY SPECIFIC ORIGIN». 2006 American Community Survey. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 15 desembre 2007].
- ↑ «Mexico - Britannica Online Encyclopedia».
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-03-27. [Consulta: 14 febrer 2010].