Michael Baxandall
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1933  Cardiff (Gal·les) |
| Mort | 12 agost 2008 (74 anys) Londres |
| Causa de mort | pneumònia malaltia de Parkinson |
| Formació | Downing College, Cambridge |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador de l'art, professor d'universitat, professor |
| Activitat | 1960 - 2008 |
| Ocupador | Victoria and Albert Museum (1961–1965) Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat Cornell Institut Warburg |
| Membre de | |
| Premis | |
Michael David Kighley Baxandall, FBA (18 d'agost de 1933 - 12 d'agost de 2008) va ser un historiador de l'art britànic i professor emèrit a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Va donar classes al Warburg Institute de la Universitat de Londres i fou curador del Victoria and Albert Museum. Nasqué a Cardiff, fill únic de David Baxandall, comissari d'exposicions que fou durant una temporada directora de la National Gallery of Scotland. Va estudiar a la Manchester Grammar School i va estudiar filologia anglesa al Downing College (Cambridge), on tingué de professor a F.R. Leavis. El 1955 es va instal·lar a l'Europa continental, on va passar un any a la Universitat de Pavia (1955-1956), i després donà classes a una escola internacional a St. Gallen (Suïssa), de 1956 al 57. A Múnic va assistir a classes de l'historiador de l'art Hans Sedlmar i treballà amb Ludwig Heydenreich estudiant la cort d'Urbino al Zentrainstitut für Kunstgeschichte. Al seu retorn a Londres el 1958 va començar la que seria una llarga relació amb el Warburg Institute, inicialment a la col·lecció fotogràfica de la facultat, on va conèixer la seva futura esposa Kay Simon. Més tard fou col·laborador i estudiant d'Ernst Gombrich.
Biografia i carrera acadèmica
[modifica]A partir de 1961 Baxandall va treballar d'assistent al departament d'arquitectura i escultura del Victoria and Albert Museum, tornant a la seva feina al Warburg Institute el 1965 en qualitat de professor d'Estudis del Renaixement. Va rebre una càtedra de la Universitat de Londres el 1981, tot i que cada cop passava més temps als Estats Units, on tenia la càtedra A. D. White de la Universitat Cornell i on fou assignat professor a temps parcial d'història de l'art a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1987. El 1991 esdevingué membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències.[1] En la seva obra, Baxandall pretenia analitzar obres d'art explorant les condicions intel·lectuals, socials i físiques de la seva producció. Va morir de pneumònia, complicada per l'Alzheimer, el 2008.[2]
Obres
[modifica]- «Giotto and the Orators»
- «Painting and Experience in 15th century Italy» (first published 1972) (Oxford University Press).
- «The Limewood Sculptors of Renaissance Germany» (published 1980, Yale University Press, paperback released in 1982).
- «Patterns of Intention: On the Historical Explanation of Pictures» (1985)
- «Tiepolo and the Pictorial Intelligence» (with Svetlana Alpers, 1994)
- «Words for Pictures» (2003)
- «Pictures for words» (2004, published under a pseudonym)
- «Shadows and Enlightenment» (2005)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- "Obituary", Daily Telegraph, 17 August 2008
- Elizabeth McGrath "Obituary: Michael Baxandall", The Guardian 26 August 2008
- Charles Saumarez Smith "Obituary: Michael Baxandall", The Independent, 19 August 2008
- "Obituary", Arxivat 2010-05-23 a Wayback Machine. The Times, 27 August 2008
- Allan Langdale, ‘Interviews with Michael Baxandall, February 3rd and 4th, 1994, Berkeley, CA’ Journal of Art Historiography Number 1 December 2009