Miguel León-Portilla

Miguel León-Portilla

Nom original	(es) Miguel León Portilla
Biografia
Naixement	22 febrer 1926 Ciutat de Mèxic
Mort	1r octubre 2019 (93 anys) Ciutat de Mèxic
Nacionalitat	Mèxic
Formació	Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Director de tesi	Ángel María Garibay Kintana
Es coneix per	Autoritat en cultura nàhuatl
Activitat
Camp de treball	Antropologia, història, Aztec philosophy (en) i Nahuatl literature (en)
Ocupació	Antropòleg i historiador
Ocupador	Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1995–) Acadèmia Mexicana de la Història Academia Mexicana de la Lengua Colegio Nacional Instituto de Investigaciones Históricas (en)
Obra
Obres destacables (1959) Visió dels vençuts
Família
Cònjuge	Ascensión Hernández Triviño
Premis
(2017)  doctor honoris causa per la Universitat de Sevilla (2010)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (2010)  doctor honoris causa per la Universitat d'Alcalá (2006)  premi Silvert (2001)  Premi Internacional Menéndez Pelayo (2001)  Premi Internacional Alfonso Reyes (1999)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1995)  Belisario Domínguez Medal of Honor (en) (11 desembre 1989)  doctorat honoris causa de l'université Toulouse-II (fr) (1981)  Premi nacional de les Arts i les Ciències de Mèxic  Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units  Juan de Mairena Award (en)  Beca Guggenheim

Miguel León-Portilla (castellà: Miguel León Portilla) (Ciutat de Mèxic, 22 de febrer de 1926 - Ciutat de Mèxic, 1 d'octubre de 2019)^[1] va ser un antropòleg i historiador mexicà i autoritat principal en matèria del pensament i la literatura nàhuatl. Des de 1988 és investigador emèrit de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

La seva tesi doctoral «La filosofia nàhuatl estudiada en les seves fonts» va ser escrita el 1956 sota l'orientació d'un notable nahuatlato (parlant de nàhuatl), el pare Ángel María Garibay. També va aconseguir reconeixement a través de la traducció, interpretació i publicació de diverses recopilacions d'obres en nàhuatl. León-Portilla ha encapçalat un moviment per entendre i revaluar la literatura nàhuatl, no només de l'era precolombina, sinó també l'actual, ja que el nàhuatl segueix sent la llengua materna d'1,5 milions de persones. Ha contribuït a establir l'educació bilingüe rural a Mèxic.^[2]

León-Portilla també ha contribuït a descobrir les obres de fra Bernardino de Sahagún, font primària sobre la civilització asteca. Sahagún va enregistrar el coneixement dels savis nahues (tlamatinimê) en llengua vernacla. A sol·licitud de les autoritats espanyoles, va escriure en castellà una versió d'aquest coneixement en la seva Història de les coses de la Nova Espanya, però la seva obra original, el Còdex Florentí, mai es va publicar. Abans de León-Portilla, el còdex havia estat traduït només un cop (a l'alemany), i encara aquesta versió era incompleta. El novembre de 1998, l'associació Juchimanes de Plata, AC li va atorgar el Premi Juchimán de Plata a través de la Universitat Juárez Autònoma de Tabasco.^[3][4]

• La filosofía náhuatl estudiada en sus fuentes (1956).
• Siete ensayos sobre cultura náhuatl (1958)
• Visión de los vencidos (1959).
• Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantares (1961)
• El reverso de la conquista. Relaciones aztecas, mayas e incas (1964)
• Tiempo y realidad en el pensamiento maya (1968)
• México-Tenochtitlan, su espacio y tiempos sagrados (1979)
• La multilingüe toponimia de México: sus estratos milenarios (1979)
• Hernán Cortés y la Mar del Sur (1985)
• Cartografía y crónicas de la Antigua California (1989)
• Quince poetas del mundo náhuatl (1993)
• La filosofía náhuatl estudiada en sus fuentes (1993)
• Francisco Tenamaztle (1995)
• La flecha en el blanco (1996)
• Bernardino de Sahagún, pionero de la antropología (1999)