Miguel Villalobos Moreno

Plantilla:Infotaula personaMiguel Villalobos Moreno
Biografia
Naixement1881 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMiguel Villalobos Moreno Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósindicalista, informant, paleta, espia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Cronologia
26 juliol 1909-2 agost 1909Setmana Tràgica Modifica el valor a Wikidata

Miguel Villalobos Moreno era el pseudònim més utilitzat per José Sánchez González (Cartagena, 1881 -) un paleta, dirigent sindical i posteriorment confident de la policia.

Biografia

[modifica]

Va treballar com a paleta i com a mestre a l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Va participar en el primer congrés de la Solidaritat Obrera,[1] col·laborant també en articles al periòdic Solidaridad Obrera.

Va formar part del comitè de vaga de juliol de 1909, juntament amb Antoni Fabra i Ribas i Francisco Miranda (o José Rodríguez Romero). Durant els fets de la Setmana Tràgica, el 28 de juliol va dirigir les barricades del carrer de Sant Pau de Barcelona. Després va fugir a París, on va tenir una forta polèmica amb Antoni Fabra i Ribas sobre com es van desenvolupar els fets.[2]

Quan tornar va renegar del seu passat anarquista i es va posar en evidència que havia estat confident i agent provocador de la policia. El 1913, després de l'assassinat de José Canalejas, amb el pseudònim Constant Leroy, va publicar Los secretos del anarquismo,[3] un libel antianarquista on afirma que Francesc Ferrer i Guàrdia i Francisco Miranda convenceren Joaquim Miguel Artal d'intentar assassinar Antoni Maura en 1904.[4]

Referències

[modifica]
  1. Villalobos Moreno, Miguel a veuobrera.org
  2. Dalmau, Antoni. Set dies de fúria. Columna edicions, 2009, p. 136. ISBN 9788466410946. 
  3. Eduardo González Calleja. Violencia política en la España de la Restauración La razón de la fuerza. Orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917). Madrid: CSIC, 1998. 
  4. Joaquín Romero Maura. La romana del diablo: ensayos sobre la violencia política en España, 1900-1950. Madrid: Marcial Pons, 2000, p. 23.