Mikhaïl Bakunin
  | |
| Nom original | (ru) Михаи́л Алекса́ндрович Баку́нин |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 maig 1814 Priamúkhino (Rússia) |
| Mort | 1r juliol 1876 (62 anys) Berna (Suïssa) |
| Sepultura | Cementiri Bremgarten (Berna) |
| Ideologia | Anarquisme |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Escola d'Artilleria Mikhailovski (1829–1834) Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Lloc de treball | Dresden |
| Ocupació | filòsof, anarquista, polític, escriptor, revolucionari |
| Període | Filosofia del segle XIX |
| Membre de | |
| Moviment | Anarquisme, ateisme i filosofia occidental |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | pràporsxik (1833–) Junker (Rússia) (1829–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Família | Bakunin (en)  |
| Cònjuge | Antonia Kwiatkowska |
| Fills | Sofia Bakunin, Maria Bakunin |
| Pares | Alexandre Mikhàilovitx Bakunin i Varvara Muravyova |
| Germans | Tatiana Bakúnina Pavel Bakunin Alexander Bakunin Aleksey Bakunin |
| Parents | Renato Caccioppoli, net |
Signatura .svg) | |
      | |
Mikhaïl Bakunin (rus: Михаи́л Алекса́ндрович Баку́нин) (Priamúkhino, 30 de maig de 1814 - Berna, 1 de juliol de 1876)[1] va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista. És considerat un dels personatges més influents de l'anarquisme i un dels principals fundadors de la tradició socialista i anarquista revolucionària.[2] El prestigi de Bakunin com a revolucionari també el va convertir en un dels ideòlegs més coneguts d'Europa.[3]
El seu pensament es resumeix en la supressió de classes i de la propietat privada, juntament amb la necessitat de promoure actes revolucionaris per acabar amb l'entramat social. El seu caràcter revolucionari va ser decisiu entre els nihilistes russos i el moviment anarquista català i italià. Déu i Estat, la seva obra més important, no va ser publicada fins al 1882.
Biografia
[modifica]
Bakunin formava part d'una família aristocràtica. Va iniciar la seva formació a l'acadèmia militar de Sant Petersburg, on va arribar al grau d'oficial de la guàrdia imperial. No obstant això, va abandonar l'exèrcit i es va traslladar a Moscou per estudiar filosofia, especialitzant-se en l'idealisme alemany. Cinc anys després, va recórrer les principals capitals europees i va conèixer pensadors de la talla de Marx i Proudhon. Participà activament en les revolucions del 48 i 49 de París i Alemanya, fins que el van detenir a Àustria. Després del fracàs de Dresden, va ser condemnat a mort, però la pena no es va fer efectiva.
Una vegada retornat a les autoritats russes, el van empresonar durant set anys. Desterrat a Sibèria el 1857, en va aconseguir escapar i arribar a Anglaterra el 1861. Des de llavors, una de les seves tasques prioritàries va ser la propagació de les seves idees anarquistes per tot Europa i la creació de l'organització semiclandestina Aliança Democràtica i Social el 1869. El 1870, va fundar el Comitè per a la Salvació de França, una associació que va dirigir la insurrecció de la Comuna de Lió.
El seu enfrontament amb Marx va provocar la seva expulsió de la Primera Internacional el 1872, junt amb la de tots els anarquistes. Va ser llavors que va fundar la Federació del Jura, que privilegiava l'acció sobre la reflexió. Va passar els quatre últims anys de la seva vida a Suïssa.
Autodefinició
[modifica]| « | Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb què el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat de les persones... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascú... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascú per la llibertat de tots, la llibertat per a la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides. | » |
| — Mikhaïl Bakunin | ||
El seu pensament
[modifica]L'anarquisme que Bakunin desenvolupà s'ha anomenat anarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista, i referent a això, primer de tot s'hauria d'esmentar la diferència de matís que aquesta concepció suposa davant l'enunciat de l'anarquisme que Kropotkin va denominar comunisme llibertari i que ha suposat una crítica del col·lectivisme que ha arribat a ser generalment acceptada en tots els mitjans llibertaris i és la forma més encertada d'entendre aquest concepte bakuninià. Per a Bakunin, l'anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni autoritat, basada en el treball, el factor de producció, els seus mitjans i distribució i que s'organitzaria mitjançant la federació de productors i consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions. Sense necessitat, doncs, de governs, sistemes legislatius, poders executius que monopolitzin la violència, etc. No obstant això, en la visió de Bakunin, cadascú ha de ser retribuït segons el treball realitzat, de manera que s'impedeixi el sorgiment d'una classe ociosa que s'aprofite del treball de les associacions lliures. El comunisme llibertari de Kropotkin hi va objectar que el ressorgiment d'una burocràcia que hagués de vigilar i regular el treball i la seva remuneració tendiria fatalment a constituir-se en un nucli d'autoritat i de tirania potencial.
Les creences polítiques de Bakunin es basaven en la llibertat (en forma d'anarquia), en el socialisme (en forma d'anarquisme col·lectivista), en el federalisme (com a forma d'organització per al treball) i en el rebuig de les religions i els seus déus.
Llibres
[modifica]
- La dona, el matrimoni i la família
- Deu i l'Estat
- L'associació roja
- Socialisme sense Estat: anarquisme
- Pàtria i nacionalitat
- La política del consell
- El principi de l'Estat
- La crida als eslaus
- L'estatisme i l'anarquia
- El catecisme revolucionari
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ "Bakunin". Random House Kernerman Webster's College Dictionary. 2010.
- ↑ Masters, Anthony. Bakunin, the Father of Anarchism. Saturday Review Press, 1974. ISBN 0-8415-0295-1.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 22 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Arxiu Bakunin als Arxius Anàrquics (anglès).
- Escrits de Bakunin al Marxist Internet Archive (anglès).
- Biografia de Bakunin de James Guillaume (anglès).
- «Bakunin Inmortal (1814-2014)» (PDF) (en castellà). Periódico CNT, número 413. Confederació Nacional del Treball, juliol 2014. [Consulta: 11 setembre 2014].
