Mikhmas
| مُخماس | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 176/142 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.500 (2021)  | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Jerusalem | |||
Mikhmas, també Mukhmas (àrab: مُخماس, Muẖmās) és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord-est de Jerusalem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 1.692 habitants el 2016.[1] Limita amb Deir Dibwan al nord i est, Burqa a l'oest, i Jaba' al sud.[2]
Història
[modifica]
S'hi ha trobat restes de ceràmica romana d'Orient.[3] Clermont-Ganneau també hi va trobar altres troballes romanes d'Orient, especulant que podria ser restes del del convent fundat per l'abat Firmí, deixeble de Sant Saba.[4] L'SWP va assenyalar sobre Mikhmas: Al poble hi ha restes de maçoneria antiga, pel que sembla una Església. Un pilar-eix està integrat en una paret a la cantonada nord-oest del llogaret. Dues pedres llinda són construïdes sobre la porta d'una altra casa, una amb tres creus en cercles, la segona amb un disseny aparentment tallat a la meitat.[5]
Època otomana
[modifica]Mukhmas va ser incorporat a l'Imperi Otomà en 1517 amb tota Palestina i, el 1596, va aparèixer als registres d'impostos com a part de la nàhiya d'al-Quds al liwà d'al-Quds amb el nom de Mihmas. Tenia una població de 24 llars;[6] que eren totes musulmanes. Pagava una taxa impositiva ziamet fixa del 33,3% en productes agrícoles, inclosos blat, ordi, oliveres, fruiters, cabres i ruscs, a més d'ingressos ocasionals; un total de 2.200 akçe.[6]
L'explorador francès Victor Guérin va observar en 1863 una gran quantitat de pedres antigues importants a les cases modernes. Prop de trenta cisternes i sitges excavades a la roca també datades de l'antiguitat.[7] Una llista de pobles otomans de l'any 1870 va mostrar que Muchmas tenia 36 cases i una població de 120, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[8][9]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund va descriure Mukhmas com: «Un petit poble de pedra al vessant d'una cresta. L'abastament d'aigua és per cisterna. Té un pou d'aigua a l'est i algunes figues disperses cap a l'oest. Al nord es troben les tombes tallades en la roca; a la carretera antiga passa el lloc. Hi ha fonaments i restes d'antics edificis del poble. Aquest lloc és l'antic Micmàs situada per l'Onomasticona 9 milles romanes de Jerusalem. La distància és de 7 1/2 milles angleses o vuit milles romanes en una línia.»[10]
El 1896 es va estimar que la població de Muchmas era d'unes 288 persones.[11]
Mandat Britànic de Palestina
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic, Mukhmas tenia 361 habitants,[12] incrementats en el cens de 1931 a 404 habitants, en 80 cases.[13]
En el cens de 1945, Mukhmas tenia 540 musulmans,[14] i una àrea de terra de 13,479 dúnams.[15] D'aquests, 569 dúnams eren per a plantacions i terra de rec, 2,274 per a cereals,[16] mentre 28 dúnams eren sòl urbanitzat.[17]
Després de 1948
[modifica]Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Mikhmas va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Mikhmas ha romàs sota ocupació israeliana. Els israelians han confiscat terra a Mikhmas per les seves bases militars, carreteres i assentaments israelians com Sha'ar Binyamin i Ma'ale Mikhmas.[18] En 2010 colons israelians d'Ofra i Migron van desarrelar diversos centenars d'oliveres propietat de la població de Mikhmas.[18] En 2011 colons israelians de Ma'ale Mikhmas va calar foc prop d'un centenar d'oliveres, pertanyent al poble de Mikhmas.[18]
Referències
[modifica]- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ Mikhmas village profile, ARIJ, p. 4
- ↑ Dauphin, 1998, pp. 841–2
- ↑ Clermont-Garneau, 1896, p. 282-283
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 149
- ↑ 6,0 6,1 Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 116
- ↑ Guérin, 1869, p. 63
- ↑ Socin, 1879, p. 158
- ↑ Hartmann, 1883, p. 127, assenyala 35 cases
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 12
- ↑ Schick, 1996, p. 121, also writes that this locality is on Socin, p. 153. That is clearly a typo, this place is on Socin, p. 158 (The number of male inhabitants given in Socin, 120, is correct)
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 14
- ↑ Mills, 1932, p. 41
- ↑ Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 25
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 57
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 103
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 153
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Mikhmas village profile, ARIJ, pp. 16-17
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Clermont-Ganneau, C.S.. Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, translated from the French by J. McFarlane. 2. Londres: Palestine Exploration Fund, 1896.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Gobierno de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E,. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
