Mileva Marić
(1912) | |
Nom original | (sr) Милева Марић |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 desembre 1875 Titel (Sèrbia) (en) |
Mort | 4 agost 1948 (72 anys) Zúric (Suïssa) |
Sepultura | Cemetery Nordheim (en) |
Residència | Smíchov (1911–) Novi Sad |
Religió | Cristianisme ortodox |
Formació | Universitat de Zúric ETH Zürich Universitat de Heidelberg |
Activitat | |
Ocupació | professora, física, matemàtica |
Família | |
Família | Família Einstein |
Cònjuge | Albert Einstein (1903–1919), divorci |
Fills | Lieserl Einstein, Hans Albert Einstein, Eduard Einstein |
Pares | Miloš Marić i Marija Ružić |
Germans | Zorka Marić Miloš Marić |
Parents | Sofija Golubović, cosí germà matern |
Mileva Marić (alfabet ciríl·lic serbi Милева Марић) (Titel, Sèrbia, 19 de desembre de 1875 - Zúric, 4 d'agost de 1948) va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d'Albert Einstein. L'abast de les seves contribucions a l'obra d'Einstein és encara una qüestió controvertida.[1][2]
Biografia
[modifica]De la vida de Mileva Marić, poc se'n sap encara avui.[3] Era quatre anys més gran que Albert Einstein, amb qui es va casar. Era filla d'un alt funcionari hongarès, i va néixer a Titel, en aquell temps al sud d'Hongria, avui Sèrbia. En la seva adolescència va tenir una alta formació. Es graduà en Física i Química l'any 1890, amb la màxima qualificació i fou acceptada com a alumna al Col·legi Reial de Zagreb, amb una dispensa especial, per tal com només admetia homes. A la universitat de Zagreb entaulà amistat amb Nikola Tesla.[1]
A l'estiu de 1896, Mileva Marić començà els estudis de Medicina a la Universitat suïssa de Zúric, però només durant sis mesos; a finals de 1896 començà els estudis de física i matemàtiques al prestigiós Institut Politècnic (ETH) de Zúric, un dels pocs centres europeus d'ensenyament superior que admetia dones. Aquest centre atorgava una titulació que permetia dedicar-se a la docència de la física i de les matemàtiques. Ella seria aquell any l'única dona del seu curs, i és on establí una relació sentimental amb Einstein.[4][1]
Einstein obtingué el seu títol el 1900 amb notes molt justes: les més baixes de quatre aprovats. Dels onze estudiants que havien començat només cinc arribaren a l'examen final, en què Mileva fou suspesa, si bé les seves notes eren molt semblants. Només en "Teoria de Funcions" eren clarament diferents: 11 sobre 12 per Albert Einstein, 5 sobre 12 per a ella, la qual cosa li comportà un suspens.
Poc temps després Mileva Marić escrigué una carta a Einstein des de casa dels seus pares, a l'actual Sèrbia, en què li deia que havia tingut una filla: Lieserl, que sembla que fou donada en adopció degut a les previsibles dificultats d'una mare sola en aquell temps.[5][1]
Marić ho va intentar un any després, i tornà a suspendre, malgrat l'ajut d'Einstein, qui també fracassà quan intentava obtenir una plaça d'ajudant en el mateix ETH de Zúric, per la qual cosa es va veure obligat a donar classes particulars. Einstein acabà anant a Berna, on obtingué un lloc a l'oficina de patents.
Mileva era poc apreciada per la família d'Einstein. Malgrat tot, ella i Einstein es van casar el 6 de gener del 1903. Després del seu casament, Mileva sacrificà les seves metes professionals, però mentre Einstein treballava a l'oficina, Mileva s'ocupava de la llar i del seu fill, nascut el 1904, i al vespre, estudiaven junts i continuaren la seva col·laboració científica. El 1910 va néixer Eduard. El fill més gran arribaria a ser professor d'enginyeria hidràulica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, mentre que el petit era psicòtic, Mileva en tindria cura la resta de sa vida.[2]
El 1914 Mileva i Einstein se separaren, i Mileva tornà a Zúric. Acabarien per divorciar-se el 1919. Mileva Marić morí a Zuric d'una embòlia l'any 1948.
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fayanás, Edmundo. «La historia de una injusticia: Mileva Maric» (en castellà). Nueva Tribuna, 27-06-2014. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Palomar S., Aitana. «Mileva Marić, ¿madre de la teoría de la relatividad?» (en castellà). National Geographic, 10-02-2022. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ M. Popović (2003). In Albert's Shadow: The Life and Letters of Mileva Marić, Einstein's First Wife, p. xv
"The Family Tree of Mileva Marić-Einstein" - ↑ Pusch, Luise. «Mileva Einstein-Marić». [Consulta: 10 abril 2016].
- ↑ Singh, S. Big Bang. Harper Perennial. ISBN 0-00-715252-3.
Referències
[modifica]- Calaprice, A. & Lipscombe, T. (2005). Albert Einstein: A Biography. Westport and London: Greenwood Press; ISBN 0-313-33080-8
- Clark, R. W. Einstein: The Life and Times. New York 1971 ISBN 0-690-00664-0, HarperCollins, New York 2007; ISBN 0-06-135184-9
- Einstein, A. (1987). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 1. Ed. J. Stachel et al. Princeton University Press; ISBN 0-691-08475-0
- Einstein, A. (1987). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 1. (English translation). Trans. by A. Beck, Consultant P. Havas. Princeton University Press; ISBN 0-691-08475-0
- Einstein, A. (1998). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 8. Ed. R. Schulmann et al. Princeton University Press; ISBN 978-0-691-04841-3
- Fölsing, A. (1990) Keine „Mutter der Relativitätstheorie" Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine., Die Zeit, 16 November 1990. (English translation Arxivat 2015-08-13 a Wayback Machine..)
- Gearhart, C.A. (1992). "The Education of Albert Einstein", SJU Faculty Colloquium, 15 January 1992."
- Highfield, R.; Carter, P. The Private Lives of Albert Einstein. London, UK: Faber and Faber, 1993. ISBN 0-312-11047-2. ISBN 0-571-17170-2.
- Holton, G. (1996). Einstein, History, and Other Passions. American Institute of Physics, Woodbury, N.Y.; ISBN 1-56396-333-7
- Isaacson, W. (2007). Einstein. His life and Universe. Nova York: Simon & Schuster.
- Krstić, D. (1991). Appendix A: "Mileva Einstein-Maric." In Elizabeth Roboz Einstein: Hans Albert Einstein. Reminiscences of His Life and Our Life Together, Iowa City (Iowa Institute of Hydraulic Research) 1991, pp. 85–99; ISBN 0-87414-083-8
- Krstić, D. (2004). Mileva & Albert Einstein: Their Love and Scientific Collaboration. DIDAKTA d.o.o. Radovljica; ISBN 961-6530-08-9
- Martinez, A. (2005). Handling evidence in history: the case of Einstein's Wife Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. in School Science Review, Vol. 86, No. 316 (March 2005), pp. 49–56.
- Maurer, M. (1990). "Weil nicht sein kann, was nicht sein darf...'DIE ELTERN' ODER 'DER VATER' DER RELATIVITÄTSTHEORIE? Zum Streit über den Anteil von Mileva Maric an der Entstehung der Relativitätstheorie" Arxivat 2006-04-26 a Wayback Machine., PCnews, Nr. 48, Jg. 11, Heft 3, Wien, Juni 1996, SS 20-27. RLI-Web (August 2005)
- Milentijević, Radmila (2012). Милева Марић Ајнштајн: живот са Албертом Ајнштајном (Mileva Marić Einstein: A Life with Albert Einstein). Belgrade: Prosveta; ISBN 9788607019632
- Ognjenović, V. (1998). Mileva Ajnštajn/Mileva Einstein. Translated by Janković, M. In: Ćirilov, J., Pantić, M. (eds.). Infinity Contained in Ten Square Yards. An Anthology of Contemporary Plays, Serbian PEN Centre, Beograd 2008; ISBN 978-86-84555-10-8
- Pais, Abraham (1994). Einstein Lived Here, Oxford University Press; ISBN 0-19-853994-0
- Popović, M. (ed.) In Albert's Shadow: The Life and Letters of Mileva Marić, Einstein's First Wife (2003). Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-7856-X
- Shankland, R.S. "Conversations with Albert Einstein", in: American Journal of Physics, Vol. 31, 1963, S. 47-57.
- Stachel, J. (1996). Albert Einstein and Mileva Marić: A Collaboration that Failed to Develop Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.. In H.M. Pycior, N. G. Slack, and P. G. Abir-Am (eds.) (1996), Creative Couples in the Sciences, Rutgers University Press; ISBN 0-8135-2187-4
- Stachel, J. (2002). Einstein from 'B' to 'Z'. Boston: Birkhäuser; ISBN 3-7643-4143-2 pp. 31-39, 55 Arxivat 2010-04-11 a Wayback Machine.
- Stachel, J (ed.) Einstein's Miraculous Year: Five Papers That Changed the Face of Physics. Princeton. Appendix to Introduction, Centenary Edition (2005) pp. liv-lxxii Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine.
- Trbuhovic-Gjuric, D. (1983). Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, Bern: Paul Haupt; ISBN 3-258-04700-6.
- Trbuhovic-Gjuric, D. Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, Bern: Paul Haupt (1988); ISBN 3-258-03973-9.
- Trbuhovic-Gjuric, D. (1991). Mileva Einstein: Une Vie, Editions des Femmes; ISBN 2-7210-0407-7 (translation into French by Nicole Casanova of Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, 1988 edition).
- Troemel-Ploetz, Senta «The woman who did Einstein's mathematics». Women's Studies International Forum. ScienceDirect, 13, 5, 1990, pàg. 415–32. DOI: 10.1016/0277-5395(90)90094-E.
- Walker, E.H.: Did Einstein espouse his spouse's ideas? with a reply by John Stachel et al. Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine., Physics Today (February 1991)
- Zackheim, M.: Einstein's daughter. The search for Lieserl, Riverhead Books, New York (1999); ISBN 1-57322-127-9
Enllaços externs
[modifica]- Mileva Marić-Einstein profile, teslasociety.com; accessed February 3, 2017.
- Einstein's Wife. The Life of Mileva Marić-Einstein, pbs.org; accessed February 3, 2017.
- Michael Getler: "Einstein's Wife: The Relative Motion of 'Facts'", The Ombudsman Column (pbs.org), December 15, 2006.
- The Einstein Controversy
Letter by Gerald Holton and Robert Schulmann, December 17, 2008.