Subjuntiu
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas). El seu nom fa referència al fet que sol aparèixer en una oració subordinada, i depèn d'una altra proposició expressada en indicatiu. Pot adoptar formes concretes, com en les llengües romàniques, o deduir-se de la construcció gramatical malgrat que presenti un aspecte idèntic a altres modes, com en la major part de les llengües germàniques.
El català inclou quatre temps del subjuntiu: present, imperfet, perfet i plusquamperfet, que es formen amb arrels derivades del llatí i que al seu torn són una síntesi de dos modes del protoindoeuropeu: el subjuntiu i l'optatiu.
| Indicatiu | Present (jugo) · Perfet (he jugat) · Imperfet (jugava) · Plusquamperfet (havia jugat) · Passat simple (jugui) · Anterior simple (haguí jugat) · Passat perifràstic (vaig jugar) · Anterior perifràstic (vaig haver jugat) · Futur (jugaré) · Futur perfet (hauré jugat) · Condicional (jugaria) · Condicional perfet (hauria jugat) |  |
|---|---|---|
| Subjuntiu | Present (jugui o jugue) · Perfet (hagi jugat o haja jugat) Imperfet (jugués) · Plusquamperfet (hagués jugat) | |
| Imperatiu | Present (juga) | |
| Infinitiu | ||
| Participi | Passat (jugat) | |
| Gerundi | ||
