Monestir de Vatopedi
Mont Atos | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (el) Βατοπέδι | ||||||
Dades | |||||||
Tipus | Monestir | ||||||
Construcció | segle X | ||||||
Característiques | |||||||
Superfície | 33.042 ha | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | República monàstica del Mont Atos (Grècia) | ||||||
Localització | Mont Atos | ||||||
| |||||||
Patrimoni de la Humanitat | |||||||
Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||||
Data | 1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v),(vi),(vii) | ||||||
Identificador | 454 | ||||||
Activitat | |||||||
Religió | Església ortodoxa | ||||||
Lloc web | vatopedi.gr | ||||||
|
El monestir de Vatopedi (Βατοπεδίου) és un monestir ortodox del Mont Atos, el segon en la jerarquia[1] de la muntanya sagrada. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1988.
Història
[modifica]Va ser fundat entre el 972 i el 985 per Atanasi, Nicolau i Antoni, tres nobles d'Adrianòpolis arribats a l'Atos com a deixebles de Sant Atanàsi l'Atonita. La tradició diu que la seva construcció va ser ordenada al segle v per l'emperador romà Teodosi, en el lloc d'una església construïda per Constantí el Gran al segle iv. Teodosi va construir el monestir per honorar a la Mare de Déu per la salvació miraculosa del seu fill en un naufragi. La majoria d'edificis construïts posteriorment ho van ser durant el període romà d'Orient i durant els segles xviii i xix, moment àlgid del monestir. Entre els monjos que van fer estada a Vatopedi, cal destacar-ne Sant Sava i Sant Simó, figures cabdals de la història sèrbia. En la història recent del monestir, aquest es va veure afectat el 2008 per un escàndol financer, arran de les transaccions de bescanvi de terrenys entre el monestir i el primer ministre grec Kostas Karamanlís[2]
Arquitectura i art
[modifica]El Katholikon, o església principal, dedicat a l'Anunciació de la Mare de Déu, va ser construït el segle x. Conté frescs del segle xiv (restaurats durant els segles xviii i xix). El monestir compta amb 12 capelles a l'interior del seu recinte, i 19 a fora; cal destacar les sketes de Sant Andreu, a Kariés, i la de Sant Demetri, més propera al monestir. El campanar del monestir va ser construït als voltants de 1427, i el més antic que es conserva a l'Atos.
Entre els seus tresors, el monestir conserva un cinturó de la Verge Maria, que aquesta hauria entregat a Sant Tomàs apòstol després de la seva mort. També es conserva un reliquiari que conté el crani de Sant Joan Crisòstom, amb plata i joies incrustades, i que segons la tradició té propietats miraculoses. El monestir també conserva la Iaspis, un calze fet d'una sola peça de jaspi, i nombroses icones.
La biblioteca de Vatopedi conserva una carta reial medieval, del segle xiii, que Ivan II Asen de Bulgària va dedicar al monestir. Va ser descoberta als arxius del monestir el 1929. La biblioteca també té 2.000 manuscrits i 35.000 llibres impresos.
Desgreuge català
[modifica]El 9 d'octubre de 2005, a iniciativa del cantautor Josep Tero i del secretari general del Departament de Presidència entre el 1999 i el 2003, Carles Duarte, una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Joaquim Nadal va visitar[3][4] el monestir, inaugurant la restauració de la Torre del Tresor, obra finançada majoritàriament pel govern català com a acte de desgreuge pels saquejos i destrucció infligits al monestir per la Companyia Catalana d'Orient el 1307. Durant la visita, el responsable d'activitats culturals del monestir, el monjo Arseni, agraí amb aquestes paraules la donació:
« | Si als ulls de Déu mil anys són com un dia, Catalunya no ha trigat ni tan sols un dia a iniciar la reparació dels danys ocasionats pels seus avantpassats. | » |
Referències
[modifica]- ↑ Masoliver, Alexandre Història del monaquisme cristià, 1981, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100, ISBN 84-7202-398-2
- ↑ Karamanlís demana perdó per la corrupció[Enllaç no actiu], Avui, 17 de desembre de 2008, p.14 (data d'accés: 22-09-09)
- ↑ Desgreuge català al mont Athos, set segles després[Enllaç no actiu], VilaWeb, 9 d'octubre de 2005 (data d'accés: 22-09-09)
- ↑ Crònica d'una reconciliació, El Punt, 10 d'octubre de 2005 (data d'accés: 22-09-09) PDF