Montferrer

Aquest article tracta sobre el municipi del Vallespir. Vegeu-ne altres significats a «Montferrer (Montferrer i Castellbò)».

Montferrer

Montferrer, des del castell
Localització
42° 26′ 17″ N, 2° 34′ 02″ E / 42.4381°N,2.5672°E / 42.4381; 2.5672
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Vallespir
Població humana
Població	206 (2021) (9,38 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana dels Banys d'Arles
Superfície	21,95 km²
Banyat per	Tec
Altitud	308 m-1.608 m
Limita amb	Cortsaví Sant Llorenç de Cerdans Arles el Tec
Organització política
• Batlle	Dominique Petit (2013–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66150
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	montferrer.fr

Montferrer ([muɱfə're]), antigament anomenat Mollet i de vegades referit com a Montferrer de Tec, és un poble nord-català de la comarca del Vallespir. Forma part de la comarca natural de l'Alt Vallespir, i està situat entre el massís del Canigó i l'alta vall del riu Tec. Presideix el poble el pic (1.635 m) de la Soca.

El municipi de Montferrer inclou també els veïnats de Manyaques, la Palma, Misèria, Figueres i Galangau.

En un turó que domina el poble es poden veure encara les ruïnes del castell de Mollet, o de Montferrer.

El nom primigeni del poble i terme era el de Mollet, com consta en tots els documents fins al segle xiii: Molledo (927, 938); més endavant apareix Montferrer, en textos de 1369 i 1378, per exemple. Tanmateix, el nom de Mollet pervisqué: el 1752 encara es parla de S. Maria de Mollet, rectoria de Montferrer. Cal destacar que el poble proper de la Bastida també rebé antigament el nom de Mollet.

Joan Coromines explica^[1] que els diversos Mollet existents en els Països Catalans provenen tots d'un col·lectiu en -ētum aplicat al llatí mollis, que voldria dir, en el seu conjunt, terme extens de terres molles, grasses.

Montferrer, d'altra banda, és un terme compost dels noms comuns mont i ferrer, els quals també explica Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. La primer part^[2] amb l'ètim Mont/Munt, del llatí mons, montis (muntanya), i la segona^[3] amb el de ferrer (el qui treballa en ferro), procedent de ferro, amb el sufix -er, característic els noms d'ofici, del llatí fěrrum (mateix significat). Per tant, el poble de Montferrer significaria la muntanya dels que treballen el ferro, cosa no gens estranya coneguda l'existència propera de mines de ferro molt antigues.

El terme comunal de Montferrer, de 219.500 hectàrees d'extensió, està situat^[4][5] a la zona occidental de la comarca del Vallespir, a l'Alt Vallespir. És íntegrament a l'esquerra del Tec, en els contraforts sud-orientals del Canigó, amb la Soca com a punt més enlairat.

	Cortsaví
		Arles
El Tec		Sant Llorenç de Cerdans

Montferrer és al centre de la comuna que porta el seu nom, uns 450 metres més enlairat que el Tec, que representa el punt més baix del terme. És^[6] en el vessant meridional del Puig de Vilafort i a la dreta del Còrrec de l'Església, damunt d'una de les carenes que davallen de la Soca, muntanya que domina el lloc. És en el vessant de llevant d'un coster que davalla dels 1.000 metres d'altitud als 800 del poble i, continuant avall, als 600 al Còrrec de l'Església.

El poble actual, no gaire agrupat, s'allargassa a l'entorn de la carretera, amb l'església de Santa Maria de Montferrer i el cementiri en el seu extrem oriental, on hi havia hagut la cellera de la qual va néixer Montferrer, actualment anomenada Barri d'Avall. En el cementiri es troba també la capella romànica de Sant Lluc. En el poble hi ha pràcticament un únic carrer, anomenat de la Mutualitat, a part de la carretera que vertebra el nucli de població, mentre que al Barri d'Avall hi ha el carrer que porta el nom del barri, a més del carrer anomenat de la Plaça. La major part de la població, però, viu en masos aïllats.

Manyaques és un veïnat a cavall dels termes comunals de Montferrer i del Tec; la Ribera de la Fou parteix el veïnat, de manera que al sud-oest del curs d'aigua queda la part del veïnat en terme del Tec, que és la més desenvolupada modernament, mentre que dins del de Montferrer hi ha els masos de Manyaques i de Perdaines, amb el Molí de la Fou i el lloc dels Paradís. És^[7] a l'extrem meridional del terme de Montferrer, a l'esquerra del Tec i de la Ribera de la Fou, just al nord-oest d'on el segon desemboca en el primer.

El veïnat de Manyaques apareix clarament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.

El veïnat de la Palma, existent ja el 1812 (apareix en el Cadastre napoleònic d'aquell any), és^[8] a l'extrem oriental del terme de Montferrer, al peu de la carretera D - 115 (la que serveix d'eix del Vallespir, resseguint el Tec des del Voló fins a Prats de Molló. La mateixa carretera hi fa de carrer únic.

El veïnat de la Palma, malgrat la seva actual configuació ran de carretera, apareix clarament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.

El Veïnat de la Misèria és^[9] a la zona meridional i occidental del terme, a prop del límit amb el terme del Tec, dalt de la carena que delimita pel nord la Ribera de la Fou. L'integren, entre d'altres, els masos de Can Lluqueta, Mas Crosils, Mas Pujol, Mas Nadal i Can Llobat, amb la capella de Sant Galderic de Can Llobat, alguns d'ells allunyats de Can Llobat, que es pot considerar el centre del veïnat.

El veïnat de la Misèria també apareix clarament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.

El Veïnat d'en Figueres és^[10] a la zona est del terme, al nord-est del poble de Montferrer i al sud-oest del Veïnat d'en Galangau. Es troba a la capçalera del Còrrec de la Coma de la Font. Entre d'altres, el formen els masos de Figueres, l'Aulina, Joniquer, la Canya, Serrat, Silvestre, Martí, Can Peretes i Can Guisset (alguns d'ells desapareguts).

Com els anteriors, el veïnat d'en Figueres també apareix clarament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.

El Veïnat d'en Galangau és^[11] a la zona nord-est del terme, al nord-est del poble de Montferrer i del Veïnat d'en Figueres. Està format pels masos de Galangau, Can Rip, dos masos anomenats Can Ponç, Can Pau, Can Valls, Mas Brugueres, la Roca i Can Camp, entre d'altres.

Igualment, el veïnat d'en Galangau també apareix clarament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.

El terme comunal de Montferrer, sense un nucli urbà gaire consistent, està format per un gran nombre de masos dispersos pel terme, alguns d'ells agrupats en veïnats, com s'ha vist anteriorment.

En l'actualitat a Montferrer es troben els masos de les Abadies, l'Aulina, o Mas de l'Aulina, la Boixeda Nova, la Boixeda Vella, Ca la Caterina, abans Molí d'en Roca, Ca l'Andrau, Ca l'Ardit, o Mas de les Queres, Ca l'Arnau, Cal Carat, o Mas Carats, Cal Penjat, Can Bac, o Can Bac de Ridaula, abans Mas d'en Bac, Can Bac de la Rua, Can Barraca, abans Mas Lloansí, Can Botes, Can Casat Nou, Can Casat Vell, Can Doble, Can Falguera, abans Mas Falguera, Can Figueres del Clot del Castell, antigament simplement Can Figueres, Can Galangau, o Mas d'en Galangau, Can Gallard de Baix, Can Gallard de Dalt, Can Gibrat, Can Guisset Nou, Can Guisset Vell, Can Llobat, Can Lluqueta, Can Lluqueta d'en Baptista, Can o Mas Meler, Can Mateu, o abans Can Xatard, Can o Mas Nadal, Can Noell, abans Can Fort, Can Noi, Can Patllari, abans Mas Patllari, Can Pau, abans Mas d'en Tonica, Can Pei, abans Mas d'en Pei, Can Peretes, abans Mas Martí, Can Pericot, abans Mas Figueres, Can Ponç, abans Mas Brunyares, Can Pujol, o el Pujol, abans Mas Pujol, Can Queló, Can Rabanya, Can Ripa, o Can Ripa de Dalt, Can Ripa de Baix, Can Rotllac, Can Serrat, Can Sunyer, abans Can Saquer, Can Taupa, Can Torre, Can Valls, Can Vellanosa, abans Mas Vellanosa, Can Xita, la Canya, la Casa de la Creu, la Casa Nova, la Casota, el Castell de Montferrer, o les Cases del Castell, les Clotes, abans Cortal dels Clots o d'en Bac, el Coll de Favar, abans Mas Llença, el Comal, abans Mas Comals, el Cortal de Can Gallard, el Cortal de les Queres, el Cortal de Can Meler, el Cortal de la Canaleta, el Cortal de la Casada, abans d'en Ponç, el Cortal de l'Eró, el Cortal del Pla del Bac, el Cortal del Roure, el Cortal del Solà, el Cortal del Valls, el Cortal del Vedeller, dos Cortal de Maurès, en llocs diferents, el Cortal d'en Bac, el Cortal d'en Matillo, el Cortal d'en Meler, el Cortal d'en Pei, el Cortal d'en Pradaines, el Cortal d'en Plaça, el Cortal d'en Queraut, les Espradaines, els Espots, l'Illa, o Mas de l'Illa, la Jaguda, abans Cortal del Noi, el Lleguer, o Mas Lleguer, Madaloc, o Mas de Madaloc, el Mas Badia, el Mas de la Clota, el Mas de l'Andrau, o Cortal de l'Avellanosa, el Mas del Bosc, Maurès, o Mas de Maurès, Miralles, o Mas Miralles, abans Mas del Peirer, el Molí de Can Nadal, el Molí de la Fou, o Cal Perdut, el Molí de Maurès, el Molí d'en Galangau, la Noguereda, abans Mas de Noguereda, l'Oliveda, abans Mas Galangau, l'Oliver, la Palma, o Mas de la Palma, les Paradis, el Perer, abans Can Pericot, el cortal anomenat Pla Carbó, Puig Segaler, o Mas de les Balmes, Queraut, abans Mas Queraut, la Riera, o Mas Riera, la Roca, o Mas de la Roca, abans Castell de la Roca, el Roure, abans Mas del Roure, la Sesta, o Mas d'en Sesta, el Simon, abans Mas Crosils, Sobrequers, o Mas Sobrequers, el Solà, o Mas del Solà, el Solà de Maurès, la Solana, la Teuleria de l'Escofet, la Teuleria de Maurès i el Triangle.

Altres edificacions rellevants són la Capella de Madaloc, el calvari anomenat la Creu, sis oratoris: el de Mas Serrat, el de la Roca, el del Grau de les Bèsties, el de Sant Ferriol, el de Sant Galderic i el de Sant Isidre.

Algunes són en ruïnes, com la Cabola, o Cortal de la Cabola, el Mas de la Barda, o la Barda, abans Can Pericot, la Torre de Cos i la Torre; d'altres són ja noms antics, en desús: Can Costa, o Can Rossí, Can Fort, un altre Can Meler, un altre Can Mateu, Can Roca, el Cortal del Ponç, el Cortal del Quelonet, el Cortal d'en Galangau, el Cortal d'en Pericot, el Mas del Boix, el Mas d'en Ponç, el Mas d'en Valls, el Mas Falgueret, el Mas Roca, el Mas Silvestre, el Mas Sorts, el Molí Roca Martí i Vilacrosa.

El terme de Montferrer s'articula a l'entorn de quatre conques locals, totes elles subsidiàries, directament o indirecta, del Tec. Al nord del terme, el Còrrec de Madaloc, que deriva cap al nord-est per tal d'entrar en terme de Cortsaví i afluir en el Còrrec del Pas de l'Avet, que és el que forma les Gorges de la Fou. A l'est, un conjunt de còrrecs que aflueixen directament en el Tec, la major part dins del veí terme d'Arles, i al sud-oest i oest, la Ribera de la Fou que, curiosament, no és el de les Gorges de la Fou, però que té paratges engorjats en més d'un punt del seu recorregut.

El Còrrec de Madaloc es forma en el vessant oriental de la Soca, i en part del seu recorregut és fronterer entre Montferrer i Cortsaví, abans d'entrar directament en el terme de Cortsaví. El forma el Còrrec de la Font del Metge, i al cap de poc se li ajunta el Còrrec del Vedeller, que hi aporta els còrrecs d'en Pei, de la Malta i el Puig de Vilafort; poc després s'hi van afegint successivament el Riu Fort, o Còrrec del Riu Fort, i, ja dins de Cortsaví, els còrrecs del Puget de Sant Joan, de l'Aigual Rodon, de la Jaguda, de les Guilles, del Segler, del Torn i de Roca Corba. Un cop ja com a Còrrec del Pas de l'Avet, en tot el seu darrer tram també és limítrof entre Montferrer i Cortsaví; és on hi ha les Gorges de la Fou, dins de les quals rep els còrrecs de l'Escatiró i de Can Pei (aquest darrer, continuació de l'anterior).

Els còrrecs de Montferrer que aflueixen directament en el Tec són el de la Pedramala, el de la Barda, amb els còrrecs del Bosc de l'Ase, de la Font d'en Tibau, o d'en Ribau, de la Riba i de les Balmes, el de les Aumedes, o Omedes, el de l'Eixart, el de la Coma del Forn, o de la Font, amb el de les Brugueres, i el de la Noguereda, amb els còrrecs de l'Argila i de l'Escatiró (un altre amb el mateix nom de l'anterior).

A la part central del terme discorre el Còrrec de les Fontaines, al qual s'uneix al sud-est del poble de Montferrer el Còrrec de l'Església. El primer és continuació del Còrrec de Ridaula, o de la Ridaula, que també aporta el Còrrec de Can Torre, i, al límit oriental del terme rep el Còrrec del Poll. Abans, però, ha rebut per l'esquerra el Còrrec de l'Església, que té un llarg recorregut des de sota mateix, al sud, del Puig de Vilafort. Aquest còrrec rep l'afluència dels còrrecs de Vilafort, de la Clota, de la Font de les Balmes, de la Font del Saule, del Clot de la Sesta, de la Noguereda (diferent de l'anterior), de les Abadies i del Solà.

Ja a la zona meridional i occidental del terme, la Ribera, o Còrrec, de la Fou, de molt llarg recorregut, es forma en el vessant sud-oest de la Soca, i té el curs de nord-oest a sud-est, igual que el Còrrec de les Fontaines, amb el qual és paral·lel. La seva capçalera és el Còrrec del Reart, o de la Barda (segons els mapes) que reuneix les aportacions dels còrrecs del Capellà, de Miralles, de la Barda (diferent de l'anterior), de la Cabola, de les Torres d'en Costa, o d'en Sesta, de Monells i dels Cabirons, a partir del qual es considera ja formada la Ribera de la Fou. Després rep les afluències del Còrrec del Bac de la Rua, de Rotllac, del Coll del Pi, de la Canaleta, de Font Mala, de la Font Viera, abans de la Font Lliera, de la Vernosa, de Puig Rodon, de la Torre, del Comall de Sobrequers, de la Solana, de l'Oliver i de les Teixoneres.

Hi ha bastants fonts, en el terme de Montferrer: l'Aixeta de la Fou, la Font de Canaleta, o del Brigader, la de Can Botes, la de Can Gallard, la de Can Nadal, la de la Roca, la de la Sesta, la de la Solana, la del Cortal del Pei, la de les Abadies, la de les Balmes (font captada), la de l'Espinàs, la del Mas de les Queres, la del Mas del Roure, la del Mas de Maurès, la de Sobrequers, la del Metge, la del Vedeller, la de Santa Maria, la Font Mala i la Font Vella (la darrera, al poble).

A les vores del Tec hi ha alguns antics recs, sobretot de servei als molins que hi hagué: Rec de la Palma, de l'Illa, del Molí de Can Nadal, del Molí de la Fou, del Molí de Maurès i del Molí d'en Galangau.

El terme de Montferrer té un bon nombre de topònims que descriuen formes de relleu, com per exemple obagues: Bac de la Casa Nova, o, simplement, la Casa Nova, Bac de la Llobatera, Bac de la Prada, Bac de la Rua (dos de diferents amb el mateix nom), Bac de la Torre, Bac de l'Escatiró, Bac de l'Illa, Bac del Pla de la Bena, Bac del Puig de Vilafort, Bac de Maurès i Bac de Ridaula, o Can Bac; cingles: el Cingle, o la Roca de Montferrer; clots: la Clota; colls: Coll de la Rua; costes: les Costes del Pi; coves: la Cova de Can Pei; graus: el Grau de les Bèsties; plans: el Pla de la Bena, el Pla de la Faja, el Pla del Bac, el Pla del Puig de la Soca; muntanyes: Puig de l'Escatiró, Puig de Vilafort, Puig Pastors, Puig Rodon i la Soca; roques singulars: la Roca, Roca Melera, Roc del Quer, Roc de Sobrequers; serres i serrats: Serra del Castell, Serra de Roca Llebrera, i solanes: Solà del Ginebrar, Solà del Guill, Solà del Roc de Sobrequers, Solà de Maurès, Solà de Pedra Mola, la Solana, abans Mas Solana i la Solaneta.

Les partides i indrets específics del terme de Montferrer són les Abadies, les Balmes, els Cabirons, la Cabola, Can Casat, abans Mas Casat, Can Figueres del Castell, abans Mas Figueres, Can Gallard, Can Meler, Can, o Mas, Nadal, Can Patllari, Can Pei, Can Pericot, Can Torre, abans Mas de Can Torre, Can Valls, o Mas de Can Valls, el Castell, els Clopers, el Cortal del Solà, el Cortal d'en Pei, Dejús de les Cases, l'Escatiró, les Espradaines, o Mas de les Espradaines, els Espots, o Mas dels Espots, la Fajosa, les Fontanasses, la Font del Poll, la Guillota, la Jaça de les Torres d'en Costa, la Jaguda, el Lleguer, o el Mas Lleguer, el Llistonar, Madaloc de Dalt, Manyaques, el Mas Carats, el Mas Crosils, el Mas de la Barda, el Mas de l'Andreu, o l'Avellanosa, el Mas del Bosc, el Mas Serrat, el Mas Vellanosa, Maurès, o el Mas dels Maures, Miralles, o el Mas Miralles, el Molí de la Fou, el Molí de Vilafort, la Noguereda, l'Oliver, abans Mas de l'Oliver, la Palma, el Pas de l'Avet, Pedramola, el Prat de les Queres, Puig de la Soca, el Pujol, Queraut, les Queres, les Queres, o Ca l'Ardit, el Querol, la Riera, abans el Mas Riera, el Rodoler, el Roure, abans Mas del Roure, la Sesta, abans Mas de la Sesta, Sobrequers, o Mas Sobrequers, la Socarrada, el Solà, o Mas del Solà, les Torres d'en Costa, la Vaquerissa, els Valls, el Vedeller i Xervo. Alguns són noms ja antics, ara en desús: el Bac Saoner, Cal Blanc, Ca les Viudes i Monells.

D'altres són senyals termenals, com dos anomenats simplement la Creu, a més de la Creu de la Font del Brosser, la Creu del Solà del Ginebrar, la Creu de Pla Jugador, Roca Corba, Roc del Capellà, o Creu del Roc del Capellà, Roc del Pla de la Faja, Roc del Pla de Rodes, o Creu del Roc del Pla de Rodes, Roc del Puig de la Serra i les Torres d'en Costa.

Pel terme de Cortsaví discorren tres úniques carreteres, una d'elles la carretera general de la vall del Vallespir (D115, al Voló - Coll d'Ares), que enllaça tota la vall pràcticament sempre, llevant del tram entre Prats de Molló i el Coll d'Ares, de forma paral·lela al curs del Tec.

La carretera D44 (La Menera - Cortsaví) uneix aquestes dues poblacions amb Montferrer, el Tec, Serrallonga i la carretera general D115 i, a través d'aquesta darrera, amb la resta del Vallespir. Montferrer és a 8 quilòmetres de Cortsaví, a 10 del Tec, a 14 de Serrallonga i a 22 de la Menera.

La D54 (D115, a Montferrer - D44, a Montferrer) és una carretera que només discorre pel terme de Montferrer. Arrenca de la carretera general a l'Oliveda, a prop de la Palma, passa pel Mas Casat, Can Gibrat, a prop del Veïnat d'en Galangau, i s'aboca en la carretera D44 a prop al nord del poble de Montferrer.

Avui dia no existeix cap línia regular de transport públic que enllaci el poble de Montferrer amb els dels voltants. Únicament es pot comptar amb l'autobús à la demande, servei que depèn del Consell General dels Pirineus Orientals. Tanmateix, la línia 340/341 (Perpinyà - la Presta) passa pel veïnat de la Palma, a peu de carretera general, 6 cops al dia en cada direcció, i 3 els caps de setmana. A través d'aquest servei, la Palma és a 1 hora i 8 minuts de Perpinyà, a mitja hora de Ceret, a un quart d'hora de Reiners, a 8 minuts dels Banys d'Arles, a 3 d'Arles, a 5 de Can Partera, a 12 del Tec, a mitja hora de Prats de Molló i a tres quarts d'hora de la Presta.

Els camins interns del terme de Montferrer són el Camí de Can Pei, el de la Serra, el del Bac de Cos, el del Castell, abans de la Serra del Castell, el del Pla de la Bena, el del Veïnat d'en Galangau, el de Madaloc, el de Sobrequers i el del Bac. La major part de camins existents enllacen amb els termes veïns de Montferrer: Camí de Can Pei a Arles, de l'Allau, o de Prats de Molló, d'Arles, abans del Mas Serrat, de Cortsaví, de Cortsaví a Madaloc, de Leca, de Perpinyà, o d'Arles, de Sant Guillem, de Sant Llorenç, Camí Vell de Prats de Molló a Arles, de Vetera, Ruta d'Arles, Ruta de Cortsaví, Ruta del Tec i Ruta de Prats de Molló a Perpinyà. Esment a part mereix la Carrerada, antic camí de transhumància de bestiar.

La major part del terme de Montferrer és boscosa, situada en els vessants de les muntanyes que en dominen el nord i el nord-oest. La major part d'explotacions agrícoles existents estan relacionades amb el farratge i les pastures, per la qual cosa té un cens de bestiar considerable, amb quasi un centenar i mig de bestiar boví, uns 600 caps de bestiar oví, uns 200 de cabrum i un nombre d'equins d'un quart de centenar, però en augment.

Un bon nombre de masos han estat adquirits, i alguns de reconstruïts per forasters procedents del nord de França o de més enllà, la qual cosa ha reactivat sobretot la població de Montferrer i el comerç de la zona, sobretot d'Arles.

Com ja s'ha apuntat anteriorment, Montferrer és esmentat des del 927, però amb el nom de Mollet (Molledo), en la venda que fan Teobald i la seva muller Requenanda de tot el seu heretatge a Mollet, en concret a Sobrequers, a Emma, abadessa de Sant Joan de Ripoll i filla de Guifré el Pilós. A mitjan segle X encara apareix documentat d'altres vegades: en una concessió del bisbe d'Elna Guadall d'un alou al prevere Sunifred, de Santa Maria de Mollet, i en esments a terres que hi posseïa el monestir de Sant Andreu de Sureda.

Al darrer terç del segle xi consta el cavaller Guillem Bernat, fill d'Arsenda, com a senyor de Montferrer: jura fidelitat al comte de Besalú Bernat III pels castells que té al Vallespir, entre els quals cita el de Montferrer (ja no Mollet, malgrat que aquest nom es manté per a la parròquia, en documents de la mateixa època. Fins al segle xiv aquesta senyoria es mané dins del Vescomtat de Castellnou, però Berenguer de Castellnou, fill de Dalmau III de Castellnou, la vengué a Berenguer d'Oms, qui la revengué poc després al banquer perpinyanenc Perpenyà Blan (de la família que també posseïa Boaçà); Perpenyà Blan la cedí al seu nebot Pere Blan, a qui l'hi confirmà Joan I el Caçador. A darreries del segle xv el senyoriu passava el 1498 a Joan de Banyuls, senyor de Nyer.

El 1675, el senyor de Montferrer, Carles de Banyuls, passà a Barcelona després del Tractat dels Pirineus, i el rei de França transforma aquest senyoriu en marquesat, i, en recompensa a serveis prestats a Josep d'Ardena i de Darnius, senyor de les Illes, la filla d'aquest, Tomasina d'Ardena, aconseguí aquest marquesat. Tomasina d'Ardena era, precisament, la muller de Carles de Banyuls, per la qual cosa esdevingué marquès de Montferrer. Tanmateix, a la seva mort, Tomasina maridà Pierre d'Hervault, i li cedí el marquesat en el seu testament del 1693. A finals del segle xviii, però, Montferrer havia retornat als Banyuls. Ramon de Banyuls, marquès de Montferrer, fugí a Barcelona a ran de la Revolució Francesa el 1791, i, tot i que retornà el 1807, perdé el senyoriu.

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Llista de batlles de Montferrer:

• Dominique Petit.

• 1r: Jean-Marie Gourgues
• 2n: Patrick Tarré.

• Nadine Barriac
• Jean-Jacques Casals
• Jean-Louis Coquin
• Adrienne Hoyle
• Carine Mias Guisset
• Katia Van Boxel.

A les eleccions cantonals del 2015 Cortsaví ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

En l'actualitat, Montferrer no disposa de cap escola, de cap nivell. Arles, els Banys d'Arles, Ceret, Prats de Molló i Reiners són els pobles de destí dels infants i joves de Montferrer. Tanmateix, sí que hi ha una petita biblioteca i mediateca municipal, totes elles, juntament amb la Casa del Comú, situades a l'antic edifici de l'escola pública.

• Han Coll (1870-1934), escultor.

• Becat, Joan. «92 - Montferrer». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Ferro/Ferrer». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions la Caixa, 1995 (6a edició) (Onomasticon Cataloniae, III D-FI). ISBN 84-7256-204-2. 
• Coromines, Joan. «Munt». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions la Caixa, 1993 (Onomasticon Cataloniae, V LL-NY). ISBN 84-7256-248-4. 
• Coromines, Joan. «Mollet». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L-N). ISBN 84-7256-844-X. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Delcor, Maties. «Montferrer». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Montferrer». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

• El terme de Montferrer en els mapes topogràfics de l'IGN
• Pàgina web oficial de la comuna de Montferrer

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montferrer