Montorroio

Montorroio

El Montorroio des de l'Estany Gento
Tipus	muntanya
Localitzat en l'àrea protegida	Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Localització
Entitat territorial administrativa	la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà)
42° 30′ 11″ N, 1° 01′ 52″ E / 42.503117°N,1.031139°E / 42.503117; 1.031139
Serralada	Pirineus
Característiques
Altitud	2.862 m
Prominència	224 m
Isolament	1,54 km
Material	pòrfir marbre
Esport
Ruta	Des d'Estany Gento per la Coma d'Espòs al Coll d'Entremonts

El Montorroio^[1] és una muntanya de 2.862,4^[2] m. d'altitud que termeneja entre els municipis de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) (a l'antic terme de Llessui). En el seu cim hi ha el vèrtex geodèsic 262072001.

Del pic de la Mainera, als pirineus axials, es desprèn cap al sud un gran cordal que fa de partió entre les conques fluvials de la Noguera Pallaresa i del seu afluent el Flamisell. El Montorroio s'aixeca al fil d'aquesta carena, entre la Pala Pedregosa i el Montsent. Les seves pales, per ponent, presideixen la verda i suau Coma d'Espòs, petita vall glacial suspesa sobre el circ i embassament de Sallente, a l'extrem oriental de la capçalera del Flamisell, a la Vall Fosca.^[3] Els seus vessants de llevant cauen més vertiginosament sobre el barranc de Berastí i el Clot de la Mainera.

Està enclavat dins la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Els materials que formen el Montorroio pertanyen al paleozoic. Tenen una antiguitat de més de 400 milions d'anys. Les pissarres i calcàries del Devonià (fàcies "griotte")^[4] ocupen les parts altes i les lutites negres del silurià afloren a la base.^[5] Tots ells han estat sotmesos a un intens metamorfisme per estar situats a l'aurèola de contacte^[6] amb el gran batòlit^[7] granític de la Maladeta que apareix a la immediata Pala Pedregosa.^[8]

Les roques paleozoiques són fàcilment erosionables, motiu pel qual les muntanyes resultants, com el cas del Montorroio, acostumen a presentar formes i relleus poc enèrgics, amb lloms arrodonits i suaus, fins i tot monòtons, i cims poc remarcables.^[9] Els vessants del Montorroio, sobretot el que cau sobre la Coma d'Espòs, estan totalment recoberts d'esbaldregalls versicolors, a causa del procés de meteorització a què estan sotmeses les roques. Presenten un intens color vermell (roi^[10] en pallarès) propi del Devonià amb pinzellades negres del silurià. El contrast amb els colors clars i relleus més abruptes i esvelts de la veïna zona granítica és notable.

Les ascensions al Montorroio, tant des de la Vall Fosca com per la banda de Llessui, són fàcils:

• Des d'Estany Gento: l'ús del telefèric Sallente-Estany Gento facilita aquesta ruta. De l'extrem sud de la presa de l'estany un camí s'enfila pel Serrat del Bony de Cornera, a prop del torrent que porta les aigües de la Coma d'Espòs. Cal seguir-lo fins a un estanyet superior que fa de regulador d'aigües. Per glevers es puja al Torrent de la Coma d'Espòs, la Coma Plana, i el Coll d'Entremonts(42° 29′ 44.08″ N, 1° 1′ 21.87″ E / 42.4955778°N,1.0227417°E / 42.4955778; 1.0227417) des d'on per la carena i direcció nord-est s'accedeix al cim.^[11] Si s'inicia la ruta a la presa de Sallente, pel canal de Pigolo, en arribar a les vies de carrilet cal creuar-les i enfilar-se directament per la Coma d'Espòs fins a enllaçar amb la ruta anterior.^[11]
• Des de Llessui: En 4x4 sortir de Llessui per la pista que mena a l'antiga estació d'esquí i seguix fins al Coll del Triador. Es deixa la que porta a la cambra d'aigües de Cabdella i es pren la de la dreta en direcció a Espot. A l'indret de l'Estanyet (42° 29′ 25.26″ N, 1° 2′ 24.19″ E / 42.4903500°N,1.0400528°E / 42.4903500; 1.0400528) es deixa el vehicle i es puja pel proper Barranc d'Entremonts fins al Coll del mateix nom i des d'allí, al cim.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montorroio

• Jolis, Agustí; Simó, Maria Antònia. Pallars - Aran. 4a. ed.. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1971 (Guies). 
• Vila, Rossend. Montsent de Pallars Esc. 1:25.000. 1a edició. Granollers: Editorial Alpina, 1980. ISBN 84-7011-010-1.