Morenosita
Morenosita | |
---|---|
Fórmula química | NiSO₄·7H₂O |
Epònim | Antonio Moreno Ruiz |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03d |
Dana | 29.6.11.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 11.86Å, b = 12.08Å, c = 6.81Å |
Color | verd maragda, blanc verdós |
Exfoliació | {010} bona |
Fractura | concoidal |
Duresa | 2 a 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 2,0 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.467 nβ = 1.489 nγ = 1.492 |
Birefringència | δ = 0,025 |
Angle 2V | mesurat: 42°, calculat: 40° |
Magnetisme | paramagnètica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mren |
Referències | [1] |
La morenosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'epsomita.[2] Rep el seu nom del farmacèutic i químic espanyol de l'Acadèmia de Ciències Naturals Antonio Moreno Ruiz (1796-1852).
Característiques
[modifica]La morenosita és un mineral verd maragda o blanc verdós de lluentor vítria que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma de petits cristalls, estalactites o crostes. Els cristalls naturals presenten forma acicular i els cristalls sintètics són prismàtics. La seva fórmula és NiSO₄·7H₂O, és soluble en aigua i es deshidrata a l'aire lliure, transformant-se en retgersita (NiSO₄·6H₂O). Per evitar la pèrdua de l'aigua ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic. Forma una sèrie de solució sòlida completa amb l'epsomita (MgSO₄·7H₂O).[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morenosita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari trobat a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals que contenen níquel. Es forma en solució aquosa a una temperatura inferior a 31,5 ° C. Els jaciments de morenosita són bastant escassos. El tipus nomenclatural es localitza al Cap Ortegal (La Corunya, Espanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: retgersita, niquelhexahidrita, annabergita i mil·lerita.[4] Als territoris de parla catalana va ser descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Tarragona) pel professor Folch però anàlisi posteriors van determinar que les mostres havien de ser catalogades com honessita i jamborita.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Morenosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Morenosite» (en anglès). Handbook of mineralogy. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2012. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].