Motor de parell

Esquema d’un motor de parell.

Una part de la bibliografia tècnica i comercial dona la definició següent: un motor de parell és un motor elèctric que proporciona un parell elevat a velocitats baixes. En general, els motors de parell són motors de corrent continu amb imants permanents sense escombretes i amb un gran nombre de pols.[1] La disposició física adopta la forma d’anell, amb un diàmetre relativament gran respecte de l’alçada. El seu muntatge és directe, sense elements de transmissió.

Altres documents donen una definició més general i fan l'expressió motor de parell equivalent a motor d’aplicació directa (“direct drive motor” en anglès).[2][3][4] La literatura sobre electrovàlvules fa referència a un concepte completament diferent. En aquest darrer cas, un “motor de parell” presenta unes solucions constructives molt diferents de les definicions anteriors.

Electrovàlvules

[modifica]
Esquema d’una servovàlvula seccionada. Es representa un motor de parell a la part superior.

Un motor de parell estàtic és una variant de motor de corrent continu que pot funcionar indefinidament sota tensió a velocitat zero sense rebre danys per sobre-escalfament. Els motors estàtics no proporcionen potència a velocitat zero. Si són rotatius o de rotació limitada, exerceixen un parell motor (“torque motors” en anglès). Quan són lineals exerceixen una força (“force motors” en anglès).[5][6]

Malgrat la seva absència en els diccionaris i obres especialitzades, les expressions “motor de parell” i “motor de força” poden ser usades en el context adequat sense provocar confusions.

Referències

[modifica]