Múnic

«Munich» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Munich (desambiguació)».

Múnic

München (de)
Escut d'armes
(2011) (2013)
Tipus	ciutat universitària, gran ciutat, residència, metròpoli, centre financer, municipi urbà, districte urbà de Baviera i local government in Germany (en)
Himne	Solang der alte Peter
Lema	«Weltstadt mit Herz» «München mag Dich»
Epònim	monjo
Localització
48° 08′ 15″ N, 11° 34′ 30″ E / 48.1375°N,11.575°E / 48.1375; 11.575
Estat	Alemanya
Estat federat	Baviera
Regierungsbezirk	Oberbayern
Capital de	Baviera Munic Oberbayern
Conté la subdivisió	Allach-Untermenzing (en) Altstadt-Lehel Au-Haidhausen (en) ../... 25+
Població humana
Població	1.512.491 (2022) (4.867,85 hab./km²)
Llengua utilitzada	alemany bavarès
Geografia
Superfície	310,71 km²
Banyat per	Isar, Isar-Werkkanal (en) , riu Würm, Eisbach (en) , Auer Mühlbach (en) , Kleinhesseloher See (en) , Dreiseenplatte (en) , Kleine Isar, Nymphenburg Canal (en) i Schwabinger Bach
Altitud	519 m
Limita amb	Gräfelfing Putzbrunn Haar Feldkirchen Unterhaching Pullach im Isartal Grünwald Neuried Planegg Aschheim Ismaning Unterföhring Neubiberg Garching bei München Oberschleißheim Munic (1880–) Districte de Dachau (1938–) districte de Fürstenfeldbruck (1942–)
Dades històriques
Creació	1158
Esdeveniment clau 1923 Putsch de Múnic 1972 Jocs Olímpics d'Estiu de 1972
Patrocini	Benó de Meissen
Organització política
• Batlle	Dieter Reiter (2014–)
Membre de	Working Group of Bicycle-Friendly Municipalities in Bavaria (en) Bayerischer Städtetag Aliança per el medi ambient (1993–) Alcaldes per la Pau (2005–)
Pressupost	8.869.571.100 € (2023)
Identificador descriptiu
Codi postal	80331–81929 i 85540
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	089
Codi NUTS	DE212
Clau de regió d'Alemanya	091620000000
Clau de municipalitat alemanya	09162000
Altres
Agermanament amb	Edimburg (1954–) Kíiv (1989–)
Lloc web	muenchen.de

Múnic^{[1][Nota 1]} (en alemany estàndard München [ˈmynçən]; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021). Aquest fet la converteix en la vintena ciutat en habitants de la Unió Europea. Representa un dels centres més importants en l'àmbit econòmic, cultural i logístic del país i destaca pel seu desenvolupament i projecció de futur dins l'Europa unida. A la seva regió metropolitana s'hi compten en total uns 2,6 milions d'habitants.

La ciutat està situada a la vora del riu Isar, en l'Estat Lliure de Baviera, al sud d'Alemanya.

El seu punt més alt és el Warnberg, situat al dinovè districte (Thalkirchen - Obersendling - Forstenried - Fürstenried - Solln), amb una alçada de 519 m. La cota més baixa, de 492 m, es troba al nord, en el districte de Feldmoching.

L'Isar la banya en un total de 13,7 km, travessant la ciutat de sud-oest a nord-est. En el riu hi ha diverses illes, com ara la Museuminsel (Illa del museu), anomenada així perquè s'hi troba el Deutsches Museum (museu de la Ciència i la Tècnica alemanyes), o la Praterinsel. Als voltants de la ciutat hi ha nombrosos llacs, dels quals destaquen l'Ammersee, el Wörthsee i el Starnberger See. En aquest últim llac s'origina el riu Würm, que juntament amb el Hachinger Bach i els diversos canals de l'Isar banyen la ciutat. Tot i això, la majoria de les derivacions de l'Isar que passaven pel seu centre varen ser canalitzades o fins i tot dessecades, obres que en una part molt important varen tenir lloc durant la construcció de la xarxa de metro i ferrocarril urbà. Dins de la zona urbana hi ha més llacs, encara que d'una mida més petita. Cal esmentar el Kleinhesseloher See, situat a l'Englischer Garten (jardí anglès), l'estany del parc olímpic i al nord el sistema de tres llacs format pel Lerchenauer See, el Fasanerie See i el Feldmochinger See. Finalment, al sud, prop de la vora esquerra de l'Isar, trobem el Hinterbrühler See.

La superfície total de la ciutat és de 31.042,96 ha. Aquest fet la converteix en la sisena ciutat d'Alemanya pel que fa a la seva àrea ocupada, després de Berlín, Hamburg, Colònia, Dresden i Bremen. D'aquests més de 310 km², 44,1 corresponen a superfície construïda, 17,0 són destinats a infraestructures de transports, 15,9 a zones agrícoles, 15,4 a àrees de lleure, 4,1 són zones boscoses, 1,3 km² són ocupats per aigua i els restants 2,2 corresponen a altres usos (dades a 31.3.2006). Els seus límits s'estenen a una longitud de 118,9 km. La distància entre dos punts del seu perímetre és de 20,7 km de nord cap a sud i de 26,9 km d'est cap a oest (dades a 31.12.2005)^[3].

Té una densitat de població d'uns 4.205,53 hab./km², aproximadament 3,8 vegades menor que la de la capital de Catalunya (Barcelona).

Múnic es troba a la zona de transició entre el clima atlàntic (humit) i el continental (sec). A més a més, són factors decisius del seu clima els Alps i la seva proximitat al riu Danubi. Aquesta combinació de diversos elements fa que meteorològicament la regió sigui molt inestable, amb constants canvis de temps.

El vent procedent dels Alps, anomenat Föhn, transporta durant tot l'any, tot i que de forma irregular, aire sec des del sud cap a la ciutat. Aquests corrents contribueixen a una molt bona visibilitat durant totes les èpoques de l'any que permet observar des de la distància la cadena muntanyosa alpina. La temperatura més alta enregistrada oficialment fou de 35,8 °C, a l'estació de mesura de Nymphenburg.

Les tempestes hi són habituals. Fins al moment, la que ha causat uns danys més elevats és la pedregada del 12 de juliol del 1984, els quals pujaren a aproximadament 1,5 mil milions d'euros. La neu, principalment a causa de la seva proximitat amb els Alps, hi fa presència a l'hivern, i fa de Múnic la ciutat més rica d'Alemanya en precipitacions d'aquest tipus.

En una anàlisi per districtes, s'ha constatat que el sud gaudeix de més sol que el nord, el qual es troba més afectat per la boira. La part est és més seca que a l'oest. Aquestes marcades diferències tenen la seva base principal en la divisió de la ciutat per l'Isar i hi creen un microclima específic.

L'embrió de Múnic és l'establiment d'un grup de monjos benedictins del monestir del Tegernsee on actualment hi ha l'església de Sant Pere (Petersbergl), a la Petersplatz. Tot i les suposicions que al segle VIII dC ja hi havia els benedictins, fixar una data concreta ha estat impossible. Per això es pren com a data de fundació de la ciutat l'any en el qual apareix citada per primer cop en un document conservat. El 1158 se cita la ciutat amb el nom de "Villa Múnichen", després que el duc de Baviera i Saxònia, Heinrich der Löwe, hagués manat construir un pont sobre el riu Isar prop del lloc habitat pels monjos, on avui en dia s'hi troba un altre pont, el Lüdwigsbrücke. Després de destruir violentament el pont del bisbe de Freising, situat una mica més al nord, aquesta construcció va permetre-li controlar de forma exclusiva el transport de sal cap a Augsburg.

A partir del comerç de la sal es va formar un nucli, al qual l'emperador Friedrich I d'Alemanya li atorgà els drets de mercat, moneda i imposició d'aranzels. Encara no 50 anys més tard, el 1175, se li concedí l'estatus de ciutat i se la fortificà.

Quan el 1180 el duc Heinrich va ser desterrat per ordre de l'emperador germànic, Friedrich I, Múnic va passar a formar part de les possessions del bisbe de Freising, mentre que la resta de Baviera fou donada a la casa de Wittelsbach. Més tard, el 1240, Múnic també se sumà a les possessions d'aquesta dinastia i esdevingué el 1255, amb la primera divisió de Baviera, residència ducal.

El duc Ludwig IV fou nomenat l'any 1314 rei d'alemanya i el 1328 emperador. Múnic, que era la seva residència, va ser considerablement ampliada i unes segones muralles que allotjaven una superfície interior molt més gran es van alçar per tal de protegir les noves zones construïdes. Des de llavors la ciutat també va adoptar els colors de l'antic imperi, el negre i el daurat, que encara avui constitueixen la seva bandera.

Els ducs van deixar l'Alter Hof i van estrenar una nova seu del govern, la Residenz, situada als límits de les fortificacions, en una època en què hi havia, des del final del segle xiv, contínuament alçaments ciutadans en contra seva. L'amenaça dels Hussites va contribuir fonamentalment a l'augment de la seguretat el 1429 amb la construcció d'una nova muralla exterior. L'any 1442 van ser-ne expulsats els jueus.

La primera pedra per a la construcció de la catedral dedicada a la Verge Maria, l'anomenada Frauenkirche, es va col·locar el 1468 i l'edifici es va completar en només 20 anys.

Durant el gòtic tardà la ciutat va viure un ressorgiment cultural i amb la reunificació de Baviera de la mà d'Albrecht IV, l'any 1506, n'esdevingué la seva capital. Els Wittelsbach van impulsar durant aquesta època molt intensivament el desenvolupament de Múnic, de manera que sota el govern de Wilhelm IV i Albrecht V va erigir-se en un centre del Renaixement. Al mateix temps també fou un focus de la Contrareforma, resposta de l'Església Catòlica al cisma produït per Luter. La Hofbräuhaus muniquesa, originalment creada com a fàbrica estatal de cervesa, fou fundada també en aquesta època per Wilhelm V., concretament el 1589.

El duc Maximilian I de Baviera fou nomenat elector del Sacre Imperi Romanogermànic i amb això Múnic passà a ser residència d'un elector de l'Imperi el 1623.

Tot i la bona marxa de la ciutat, un seguit de successos van trencar i invertir la seva tendència creixent. El 1632, tropes de Suàbia ocupaven la ciutat i va haver de pagar un alt preu per tal de no ser destruïda per complet. Seguidament la Pesta va propagar-s'hi i matà una tercera part de la població. Finalment, esclatà la Guerra dels Trenta Anys.

Després de la guerra, a partir del 1648, la ciutat va començar una ràpida recuperació i es va obrir a les tendències del Barroc italià sota el govern de l'elector Ferdinand I Maria.

El 1704 començà l'ocupació dels Habsburgs a conseqüència de l'aliança amb França de l'elector Maximilian II Emmanuel durant la Guerra de Successió Espanyola. La rebel·lió dels ciutadans i els camperols en contra de l'ocupació va ser sagnantment neutralitzada. Els Habsburg van protagonitzar més tard una segona ocupació de la ciutat, el 1742, després de la coronació com a emperador del duc Karl Albrecht.

Maximilian III Joseph va deixar de banda la política expansionista dels seus predecessors i es va dedicar a començar reformes internes. Aquestes donaren llum, per exemple, a l'Acadèmia Bavaresa de la Ciència (Bayrische Adakemie der Wissenschaften) que fou fundada el 1759. Per ordre de Karl Theodor de Baviera i el Palatinat es van gestar el 1789 les instal·lacions del Jardí Anglès (Englischer Garten). Poc després es van enderrocar les fortificacions medievals.

Malgrat que el 1328 la ciutat ja era residència imperial, el veritable ascens cap a ciutat realment gran va començar 450 anys més tard. El creixement de Múnic a la fi del segle xviii es va accelerar i la proclamació com a capital del napoleònic Regne de Baviera va ser el detonant d'un creixement vertiginós. La població es doblava en terminis de 30 anys.

Durant el regnat de Ludwig I de Baviera (1825-1848) es va convertir en un conegut centre artístic i cultural. El neoclassicisme de Leo von Klenze i Friedrich von Gärtner va projectar la Ludiwigstraße, el palau reial i l'ampliació de la Residenz. El seu fill, Maximilian II, va impulsar en especial les Humanitats. Tot i això, fou durant el seu regnat que s'imposà un estil que recorda al Gòtic anglès, anomenat per això estil maximilià, visible a les edificacions que s'alcen a la Maximilianstraße, avui en dia un dels carrers més exclusius del continent. Amb el príncep regent Luitpold (1886-1912) va ser quan la ciutat va rebre realment un impuls definitiu, tant en el camp econòmic com en el cultural. Aquest període va deixar, per exemple, la Prinzregentenstraße i el teatre Prinzregententheater.

Schwabing es va convertir, a la cantonada del canvi de segle, en el centre artístic on pintors i literats hi buscaven la seva inspiració. La revista cultural Die Jugend va ser publicada per primer cop l'any 1896 en l'ona d'aquest floriment de la cultura i les arts. L'any 1911 es va constituir l'agrupació artística Der Blaue Reiter. Thomas Mann, en la seva narració Gladius Dei, utilitza l'expressió "el Múnic resplendent" (München leuchtet) per a definir aquesta època.

Seguidament arribà la Primera Guerra Mundial i el 1916 la ciutat va patir tres atacs aeris per l'aviació francesa que no hi van deixar conseqüències greus. El que sí que va suposar un problema per a la seva població va ser el col·lapse en l'abastiment de béns de primera necessitat. Després del final de la guerra i la caiguda de la monarquia, l'any 1919, va esclatar una revolució comunista a la ciutat que va acabar fracassant.

En els anys següents van proliferar cada vegada més les activitats nacionalsocialistes. El 1923 s'hi produí l'intent de cop d'estat (Putsch de Múnic o Putsch de la Cerveseria) per part de Hitler i resta de dirigents del partit nazi, iniciat a la Feldherrnhalle. Més endavant, tot i el fracàs del cop, Múnic continuà sent la seu del partit i va rebre el 1937 el títol honorífic de capital del moviment (Hauptstadt der Bewegung). A partir del 1933, com tantes altres ciutats alemanyes, Múnic va passar per un procés de transformació profund del qual n'era responsable l'arquitecte Hermann Giesler.

L'Acord de Múnic entre França, el Regne Unit, Itàlia i l'Alemanya nazi hi fou signat el 1938 i suposava l'annexió els Sudets al III Reich.

Al final de la II Guerra Mundial les ciutats alemanyes van pagar molt cars els actes del govern nazi. L'aviació aliada va dur a terme a Múnic un total de 71 atacs aeris que la van destruir molt considerablement.

La reconstrucció es va orientar seguint el perfil històric. La nova Múnic ha anat guanyant cada vegada més pes en les noves tecnologies, afavorida per l'arribada d'empreses de serveis en sectors com la informació, les assegurances i la banca.

Des del punt de vista de la cultura, s'hi poden trobar museus de nivell mundial (especialment les 3 pinacoteques i el museu de la ciència i la tècnica, l'anomenat Deutsches Museum).

El 1972 va organitzar els Jocs de la XX Olimpíada, 20 anys abans que ho fes Barcelona, que seran recordats per la crisi dels ostatges jueus segrestats a mans del grup armat palestí Setembre Negre, que posà fi a la vida dels seus membres i a la d'un policia alemany. Per a aquests jocs va ser remodelat a fons el model de transport urbà, incloent-hi la construcció de noves estacions de metro i ferrocarrils regionals. També durant aquesta època va ser quan tot el centre passà a ser zona exclusiva per a vianants.^[4]

El nou aeroport Franz Josef Strauß fou inaugurat l'any 1992. L'antic aeroport fou transformat en una fira de mostres que acollí el 2005 la important mostra de jardineria BUGA2005.

Com a ciutat pionera en aquest camp, l'administració muniquesa utilitza el sistema Linux i programari de distribució gratuïta com a eina de treball habitual.

Amb la nova divisió de la zona urbana, efectuada del 1992, es va disminuir el nombre de districtes de 41 a 25. Alfabèticament classificats:

Allach-Untermenzing (23) Altstadt-Lehel (1) Aubing-Lochhausen-Langwied (22) Au-Haidhausen (5) Berg am Laim (14) Bogenhausen (13) Feldmoching-Hasenbergl (24) Hadern (20) Laim (25) Ludwigsvorstadt-Isarvorstadt (2) Maxvorstadt (3) Milbertshofen-Am Hart (11) Moosach (10)

Neuhausen-Nymphenburg (9) Obergiesing (17) Pasing-Obermenzing (21) Ramersdorf-Perlach (16) Schwabing-Freimann (12) Schwabing est (4) Schwanthalerhöhe (8) Sendling (6) Sendling-Westpark (7) Thalkirchen-Obersendling- Forstenried-Fürstenried-Solln (19) Trudering-Riem (15) Untergiesing-Harlaching (18).

A la zona del 22è districte s'hi forma el nou barri de Freiham.

Els següents municipis limiten amb Múnic (començant pel nord, en sentit horari):

Districte administratiu de Múnic: Oberschleißheim Garching Ismaning Unterföhring Aschheim Feldkirchen Haar Putzbrunn Neubiberg

Unterhaching Perlacher Forst Grünwald Pullach Forstenrieder Park Neuried Planegg Gräfelfing

Districte administratiu de Fürstenfeldbruck: Germering Puchheim Gröbenzell Districte administratiu de Dachau: Karlsfeld

L'any 1852 es va sobrepassar per primera vegada la xifra dels 100.000 habitants, entrant així a la categoria de Großstadt (ciutat gran). 30 anys més tard ja s'arribava als 250.000 i fins a l'entrada en el nou segle es va doblar el nombre, fregant el mig milió d'habitants, consolidant-se com la tercera ciutat de l'imperi Alemany per darrere de Berlin i Hamburg. Fins al 1933 va augmentar la població fins a situar-se als 840.000 habitants i la cota del milió es va superar el 1957.

El 31 desembre de l'any 2006, la ciutat tenia 1,326 milions d'habitant i continua en la seva posició de tercera ciutat de la República Unificada d'Alemanya pel que fa al cens.

A diferència dels anys 70, en l'actualitat les segones residències no es tenen en compte a l'hora de determinar el nombre d'habitants. És per això que en algunes estadístiques oficials hi apareix un virtual retrocés en l'evolució de la població respecte a dècades anteriors. S'estima que, si avui dia se seguís utilitzant el mateix sistema, la ciutat s'hauria situat a les portes del milió i mig d'habitants.

La taxa de l'Atur se situa en el 5,6% (dades d'octubre del 2006).

La població immigrant representa el 23,3% del total, 300.129 persones (dades del desembre del 2005), de les quals un 37% provenen de països de la Unió Europea. Per grups, el més nombrós és el de procedència turca (43.309 censats), seguit a distància dels països balcànics: croats (24.866) i serbis (24.439). Dins del grup de ciutadans de la Unió, els grecs (22.486) són capdavanters, seguits de prop pels veïns del sud, els austríacs (21.411), i en tercer lloc hi ha una important representació italiana (20.847).

A l'àrea metropolitana hi viuen 2,6 milions de persones. Múnic rep diàriament, a més a més, un gran nombre de persones que hi tenen el seu centre de treball, encara que hagin fixat la seva residència en altres zones. Un 80% d'ells provenen de les àrees d'Augsburg, Ingolstadt, Landshut i Rosenheim. La suma de la seva àrea metropolitana i les àrees d'atracció representen aproximadament un 40% de la població bavaresa (4,65 milions).

El sud de Baviera i en particular la regió muniquesa s'ha caracteritzat històricament per ser catòlica, per això l'Església Catòlica és la que s'hi troba més representada. Un 39,5% dels habitants se'n declaren. Múnic és el centre de l'arquebisbat de Múnic i Freising.

Pel que fa a la resta de religions, un 14,2% de la població es declara luterana i l'aproximadament 46% restant o bé segueix altres confessions o bé no s'interessa per cap. En aquest punt hi destaca també la comunitat jueva amb aproximadament 10.000 membres.

Del 12 al 16 de maig del 2010 va tenir lloc a la ciutat la segona trobada ecumènica que reuneix líders i seguidors de diferents confessions, especialment de les dues majoritàries a Alemanya.

Li correspon ser la seu del parlament i el govern bavarès per la seva condició de capital de l'estat lliure. A més a més, també és capital de la seva regió, Oberbayern, i del seu districte administratiu (Landkreis München). Altres òrgans estatals d'abast federal i internacional també tenen la seva seu a la ciutat, com per exemple l'Oficina de Patents Europea o el Tribunal Federal de Justícia Financera (Bundesfinanzhof).

Tradicionalment han dominat la política local els partits de centreesquerra, cosa molt sorprenent en vista a la situació del conjunt de Baviera, on s'imposa la centredreta.

Christian Ude (SPD) va ocupar l'alcaldia de la ciutat fins al 2014 quan Dieter Reiter va guanyar les eleccions. El complementen en les seves tasques la segona tinent d'alcalde, Christine Strobl (SPD), i el tercer tinent d'alcalde, Hep Monatzeder (Die Grünen, Els Verds). En l'actualitat la ciutat és governada mitjançant l'acord entre socialistes i verds.

L'escut de la ciutat mostra en color platejat un monjo benedictí amb hàbit negre de contorn daurat i sabates vermelles. A la mà esquerra hi aguanta un llibre de jurament i aixeca la dreta per fer-lo.

L'escut actual fou confeccionat el 1957 i s'anomena escut petit. També s'utilitza el que, per contra, rep el nom d'escut gran. En ell hi apareix, sobre un fons platejat, una portalada vermella amb les portes obertes i custodiada per dues torres amb teulada ratllada de colors negre i daurat. Sobre la portalada s'hi troba un lleó daurat coronat. A la porta s'hi pot veure el monjo que també apareix a l'escut petit.

L'evolució amb el pas del temps de les representacions inoficials del monjo que apareix a l'escut, per part de diversos artistes, va donar lloc a la figura del nen muniquès (Münchener Kindl). El personatge central de l'escut es converteix, així, en un nen del qual se'n deriven diverses representacions gràfiques.

Els colors de la ciutat són el negre i el daurat i corresponen als colors de l'Antic Imperi Alemany.

• Edimburg (Escòcia), des de 1954
• Verona (Itàlia), des de 1960
• Bordeus (França), des de 1964
• Sapporo (Japó), des de 1972
• Cincinnati (Estats Units), des de 1989
• Kíev (Ucraïna), des de 1989
• Harare (Zimbabwe), des de 1996 (entre 1999 i Abril del 2002, a causa de la vulneració dels Drets Humans pel govern de Zimbabwe, les relacions es van congelar)

Són internacionalment conegudes les seves col·leccions d'art antic i clàssic. Entre els museus de renom mundial s'hi troben les tres pinacoteques i el Lenbachhaus. Aquests, juntament amb la Gliptoteca, la galeria estatal d'Art Antic i el museu Brandhorst, constitueixen l'espai artístic muniquès, conegut amb el nom de Kunstareal München. El museu d'Art Egipci també ha projectat el seu nou edifici en aquest espai.

Una altra àrea que acull diversos museus és Lehel. Allà s'hi pot visitar la Casa de l'Art (Haus der Kunst), el Museu Nacional de Baviera (Bayerischer Nationalmuseum), la col·lecció arqueològica (Archäologische Staatssammlung), la Schackgalerie i El Museu d'etnologia (Staatliches Museu für Völkerkunde), el segon més gran d'Alemanya, amb col·leccions de tot arreu el món.

El museu municipal (Stadtmuseum) es troba a la St.-Jakobs-Platz, davant per davant del museu jueu.

Cal destacar també la col·lecció de monedes que es troba a l'edifici de la Residenz.

Un altre punt d'interès és el palau Nymphenburg. En ell s'hi troben el museu del cavall, amb diversos ornaments, carruatges i utensilis procedents de l'època dels prínceps electors i els reis de Baviera, el museu de la Porcellana i el museu de l'home i la natura (Museum Mensch und Natur).

Col·leccions paleontològiques, antropològiques, botàniques i zoològiques també tenen la seva representació a la ciutat. N'és un exemple el museu de Mineralogia "Regne dels Cristalls" (Reich der Kristalle). Per la seva localització al centre, un dels més visitats és el museu de la caça i la pesca (Deutsches Jagd- und Fischereimuseum).

El museu més gran del món dedicat a la Ciència i la Tècnica es troba a l'illa del museu, el Deutsches Museum. En el seu apartat de rècords també hi figura ser un dels més visitats d'Europa amb més d'un milió de visites per any. En aquest camp, cal esmentar que un nou museu dels transports s'ha obert a la Theresienwiese i que a Schleißheim s'hi troba el museu de l'aviació.

La cultura teatral i operística hi té una llarga trajectòria. A més a més dels 5 teatres nacionals i els 3 d'estatals, hi ha més de 50 escenaris. Aquesta és una mostra dels més representatius:

• el Teatre Nacional (Nationaltheater) que acull l'Òpera nacional bavaresa i el Ballet nacional bavarès.
• el teatre de la Residenz (Residenztheater) que acull la Companyia Nacional de Teatre de Baviera.
• el teatre de la Gärtnerplatz (Staatstheater am Gärtnerplatz) que acull representacions d'Òpera, Operetes i Musicals.
• el Teatre del Regent (Prinzregententheater), que ofereix obres de teatre i concerts. Acull també l'Acadèmia bavaresa de Teatre August Everding.
• la Münchner Kammerspiele en el Teatre Municipal presenta propostes innovadores de gran ressò en l'àrea de cultura alemanya.
• el teatre popular (Volkstheater) a la Brienner Straße.
• el Deutsches Theater, el teatre privat més gran d'alemanya.
• el teatre de les marionetes (Marionettentheater Kleines Spiel).
• la Komödie im Bayerischen Hof
• la Lach- und Schießgesellschaft
• el Münchner Galerie Theater
• el Metropol-Theater

La Filharmònica de Múnic (Münchner Philharmoniker), la Simfònica de la Radiodifusió Bavaresa (Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks) i l'Orquestra Estatal Bavaresa (Bayerische Staatsorchester) formen part de les més importants d'Alemanya i són dirigides regularment pels directors més cèlebres de l'escena internacional. A continuació es presenta una llista de les orquestres i cors de la ciutat:

Bayerisches Staatsorchester Münchner Philharmoniker Philharmonischer Chor München Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks Münchner Symphoniker Münchner Rundfunkorchester Chor des Bayerischen Rundfunks Capella Antiqua Tölzer Knabenchor Münchener Bach-Chor Münchener Kammerorchester Münchner Madrigalchor

Münchner Motettenchor Bayerische Kammerphilharmonie Siemens-Orchester München e. V. Sinfonietta München - orquestra de la Universitat Abaco-Orchester - orquestra de la Universitat UniversitätsChor München Symphonieorchester und Chor der Fachhochschule München Jugend Symphonie Orchester München Vokal Ensemble München Akademisches Symphonieorchester München Chor des Erlebnis Oper e. V. Münchner Jugendorchester

Amon Düül AutoZynik Blechschaden BeNUTS Blumentopf Chicks on Speed Colour Haze Embryo Einshoch6 Emil Bulls Express Brass Band München Equilibrium

Faun Fiva MC & DJ Radrum Feinkost Paranoia Freiwillige Selbstkontrolle / F.S.K. Gil Ofarim Gracia Baur Harold Faltermeyer Headcornerstone Jamaram Konstantin Wecker Les Babacools Lou Bega

Main Concept Münchner Freiheit Mundwerk Peter Maffay Raptile Sahara Schandmaul Spider Murphy Gang Sportfreunde Stiller Tom Novy ZSD

Aquestes són algunes de les activitats culturals més destacades que regularment tenen lloc a la ciutat durant l'any:

• Carnaval: Ball de les dones del mercat (Tanz der Marktfrauen) i activitats lúdiques al Viktualienmarkt.
• Febrer/març: Festa de la cervesa forta (Starkbierfest), especialment al Nockherberg, seu de la cerveseria Paulaner.
• Abril: Festa de primavera (Frühlingsfest) a la Theresienwiese.
• Abril/maig: Mercat tradicional a la Mariahilfsplatz, anomenat Auer Dult.
• Maig: Festa cultural i familiar del primer de maig a la Marienplatz.
• Maig: Bianal de Múnic, mostra internacional de teatre musical que se celebra cada dos anys des del 1988.
• Maig/agost: Bladenight, sortida nocturna en patins.
• Maig/juny: StustaCulum, el festival universitari més gran d'alemanya a Studentenstadt, la residència d'estudiants més gran del país.
• Juny: Streetlivefestival a la Leopoldstraße.
• Juny: Festival del còmic.
• Juny/juliol: Tollwood al Olympiapark.
• Juliol: Christopher Street Day, dia de l'orgull gay.
• Juliol: Festa japonesa. Té lloc el tercer diumenge a la caseta de te que hi ha darrere la Casa de l'Art (Haus der Kunst).
• Juliol: Auer Dult.
• Juliol: Festival musical Bell'Arte al pati del sortidor de la Residenz.
• Agost: Festa d'estiu al Parc Olímpic.
• Agost: Festa d'estiu al Viktualienmarkt.
• Agost: LILALU, festival infantil i de circ al Parc Olímpic.
• Setembre: Streetlivefestival a la Leopoldstraße.
• Setembre/octubre: Oktoberfest, festa de la cervesa al Theresienwiese (die Wies'n).
• Setembre/octubre: Auer Dult.
• Octubre/novembre: Mineralientage München, la segona fira de minerals més important del món (la primera és a Tucson, Arizona).
• Novembre/desembre: SPIELART, festival de teatre de Múnic.
• Novembre/gener: Tollwood a la Theresienwiese.
• Desembre: Mercats de Nadal (Christkindlmärkte).

A més a més cal fer una especial atenció al festival d'Òpera (Opernfestsipele) i a la mostra de Cinema (Filmfest).

En són típiques les salsitxes blanques (Weißwurst) que van ser creades a Múnic el 1857. El Leberkäs, una espècie d'embotit calent, és una altra de les seves especialitats, acompanyat normalment amb un panet (Leberkäs mit dem Semmel). No poden faltar els Brezn, una especialitat de la fleca, on també destaquen els "Ausgezogene", unes pastes de mantega.

El que sí que no pot faltar en cap cas és la cervesa muniquesa. La més beguda és la Helles, una cervesa de baixa fermentació, però també hi és molt comuna la Weißbier, una d'alta fermentació en la qual un 50% del cereal maltejat ha de ser blat (Weizen en alemany, d'aquí el nom). El duc Wilhelm IV de Baviera va promoure la primera llei que fixava la composició de la cervesa. Segons aquesta "llei de puresa" (Reinheitsgebot), es continua produint encara avui dia la cervesa en les múltiples fàbriques de Múnic. Les marques tradicionals en són Löwenbräu, Paulaner, Spatenbräu, Agustiner, Hofbräu i Hacker-Pschorr.

La Marienplatz (Plaça de Maria) representa el centre de la ciutat. Envoltada per l'Ajuntament nou (Neues Rathaus) i l'Ajuntament vell (Altes Rathaus) es troba certament al centre del nucli antic.

• Romànic:

A poca distància d'ella s'hi troba l'església de Sant Pere (Peterskirche), la més antiga del centre, inicialment de caràcter romànic, avui en dia reformada amb un perfil Gòtic. Des de la destrucció de l'església de St. Jacob (St.-Jakobs-Kirche), l'any 1955, no queda cap representant de l'arquitectura romànica al centre de Múnic. No així, als afores s'hi poden trobar mostres molt ben conservades, com per exemple l'església de la Santa Creu (Heilig-Kreuz-Kirche) a Fröttmaning, on es pot visitar el seu fresc. Cal també destacar el crucifix a l'església de la Santa Creu del barri de Forstenried.

• Gòtic:

Al voltant de la Peterskirche s'hi poden trobar, en canvi, moltíssimes mostres del Gòtic. Del temps de la primera fortificació en queden les portalades de l'Isartor, de Sendlinger Tor i de Karlstor, així com la Torre del Lleó (Löwenturm) al Rindermarkt. Pel que fa a les construccions profanes se'n pot destacar l'Alter Hof (antiga residència dels ducs de Wittelsbach) i l'Ajuntament vell amb la seva sala de ball, avui en dia ocupat pel museu municipal.

El símbol principal de la ciutat també és d'estil gòtic: la catedral de Nostra Senyora, l'anomenada Frauenkirche. D'ella en destaquen especialment les seves dues altes torres.

Una altra església d'origen gòtic, tot i que després durant el Barroc fou remodelada, és la de l'Esperit Sant (Heilig-Geist-Kirche) al Viktualienmarkt. D'aquesta època també se'n conserven les esglésies dels difunts (Friedhofskirche) de la Frauenkirche i de Sant Pere, l'església de Sant Salvador (Salvatorkirche) i la de Tots els Sants (Allerheiligenkirche), també anomenada Heiligkreuzkirche. En l'antiga església dels Agustins (Agustinerkirche), també gòtica, s'hi troba avui en dia el museu de la caça i de la pesca (Deutsches Jagd- und Fischereimuseum).

Fora del centre, en els diferents barris, també s'hi poden veure algunes mostres com, per exemple, la capella del palau Blutenburg i l'església de St. Wolfgang a Pipping. El castell de Grünwald és l'únic que queda de l'època medieval als voltants de Múnic.

• Renaixement:

Cal destacar de forma especial l'església de St. Miquel (Michaelskirche), la qual és la d'estil renaixentista més gran que es troba al nord dels Alps, i l'edifici de l'acadèmia antiga (Alte Akademie) que es troba al seu costat.

A més a més es pot mencionar el pati interior de l'Alte Münze, així com algunes ales de la Residenz. Del palau Maxburg, també pertanyent a aquesta tendència arquitectònica, només se'n conserva una torre. La fàbrica estatal de cervesa Hofbräuhaus, creada durant aquesta època, es troba actualment en una construcció del segle xix a la Pl. Platzl.

• Barroc:

La primera església barroca de la ciutat és l'església de les Carmelites, avui en dia edifici secular. Amb la construcció de la Theatinerkirche es va instal·lar a Múnic el Barroc italià, estil decisiu fins que els arquitectes francesos Joseph Effner i François de Cuvilliés varen passar a dominar l'escena. Un gran nombre d'edificis religiosos corresponents a aquest estil poden ser observats, com per exemple les esglésies de la Bürgersaalkirche i la de la Trinitat (Dreifaltigkeitskirche). Entre els edificis profans hi destaquen el palau de la noblesa Pòrcia, els dos palaus Preysing i el palau Holnstein, actualment residència de l'Arquebisbe. Els palaus Nymphenburg i Schleißheim són dues mostres principals del Barroc del sud d'Alemanya.

• Rococó:

Prop de la Sendlinger Tor s'hi pot veure l'Asamkirche. L'interior d'aquesta església és decorat segons l'estil Rococó. Fora del centre de la ciutat, a Berg am Laim, cal esmentar l'església de St. Miquel. Altres mostres d'aquest corrent són l'Amalienburg, situat dins el complex del palau Nymphenburg, i el teatre Cuvilliés a la Residenz.

• Neoclassicisme:

Amb la construcció del Teatre Nacional (Nationaltheater) s'alçà una de les obres cabals del Neoclassicisme a la ciutat.

Aquesta va ser l'època que va veure grans transformacions en l'organització del centre de la ciutat. Així, es van projectar quatre grans avingudes que enllacen la Residenz amb els barris. Especialment el rei Ludwig I de Baviera va contribuir a aquesta projecció per mitjà dels seus arquitectes Leo von Klenze i Friedrich von Gärtner, els quals van omplir les noves avingudes amb grans construccions d'aquest estil.

La Brienner Straße, que condueix cap a l'oest (Nymphenburg), es troba seccionada en dos punts per exemples del Neoclassicisme. Primerament per la Karolinenplatz, una plaça en forma d'estel amb un obelisc al centre. En segon lloc, per l'arc del triomf de les propilees. Just al seu costat s'hi pot veure la Gliptoteca, una altra mostra d'aquest estil.

En direcció cap al nord (Schwabing) s'hi estén la Ludwigstraße. En ella s'hi troben la Biblioteca Estatal de Baviera (Bayerische Staatsbibliothek), la Ludwigskirche i l'edifici de la LMU.

Al sud de la Residenz, davant l'Òpera, hi arrenca la que, durant el segle xix, va ser concebuda com a avinguda per a realitzar-hi les parades militars, la Maximilianstraße. Condueix des del nucli antic, en direcció cap a l'est, creuant l'Isar, fins a la seu del Parlament Bavarès (Bayrischer Landtag), edifici conegut amb el nom de Maximilianeum. Avui en dia s'hi poden trobar els establiments més selectes del continent. Els edificis del govern de la regió d'Oberbayern i el del Museu Etnològic també hi tenen lloc i són mostres de l'estil Neoclàssic.

Per acabar, es va gestar la Prinzregentenstraße, la qual comença en el Prinz-Karl-Palais i condueix també cap a l'est. En ella s'hi troben el Museu Nacional (Nationalmuseum), la Villa Stuck i el Teatre del Regent (Prinzregententheater). L'àngel de la pau (Friedensengel) està situat a la seva terrassa sobre l'Isar.

Aproximadament de forma paral·lela a aquestes transformacions va instal·lar-se a la Theresienwiese l'estatua de la Bavària, davant la Sala de les Glòries Bavareses.

• Construcció amb vidre i acer:

A mitjans del segle xix eren observades com a simbol del desenvolupament tècnic. La Schannenhalle, al Viktualienmarkt, va poder ser conservada en part i actualment és un centre lúdic. En canvi el palau de vidre (Glaspalast), un altre dels exponents, fou cremat el 1931.

• Historicisme:

La inclinació cap a tornar als estils passats també es va deixar notar a Múnic. A la fi del segle xix varen ser construïdes moltes esglésies i edificis diversos seguint aquesta tendència, com ara l'Ajuntament nou o l'església de Sant Pau imitant l'estil gòtic (Neogòtic), el Palau de Justícia (Justizpalast) seguint les línies barroques, les mateixes que van concebre el Museu de l'Exèrcit al Hofgarten, on actualment s'hi troba la seu del govern de Baviera (Bayerische Staatskanzlei), o, ja per acabar la sèrie d'exemples, l'Acadèmia de les Belles Arts, situada a Schwabing, segons un patró renaixentista.

• Modernisme:

A Schwabing hi ha diversos edificis de pisos en estil Art Nouveau. Prop del Deutsches Museum i del centre de cultura Gasteig, a Au, s'hi van obrir els banys públics Müller (Müllerschen Volksbad), que resulten ser els més antics de Múnic i foren construïts també d'acord amb aquest estil.

• Arquitectura Nazi:

Dels edificis de l'època del Nacionalsocialisme se n'ha conservat la Casa de l'Art (Haus der Kunst) i la seu central del partit, a la Königsplatz, entre d'altres.

• Època posterior a la II Guerra Mundial:

Després de la II Guerra Mundial es varen construir relativament pocs edificis que mereixin l'atenció.

Alguns dels exemples més importants de l'arquitectura moderna muniquesa prenen forma en instal·lacions esportives. Entre elles cal destacar-ne el Parc Olímpic, creat per allotjar els Jocs Olímpics de l'any 1972. El conjunt arquitectònic, format per l'estadi olímpic (Olympiastadion), la piscina olímpica (Olympia-Schwimmhalle) i el palau d'esports (Olympiahalle), és especialment conegut per la construcció plàstica ondulada que el cobreix. Aquest embolcall s'adiu extraordinàriament amb la resta de paisatge ondulat format per muntanyetes. La torre de telecomunicacions (Olympiaturm), de 291m d'alçada, també es troba en el parc. Ho complementa el palau d'esports d'hivern (Olympia-Eissportzentrum).

Fou a partir de la dècada dels 90 del segle xx que la ciutat va viure un ressorgiment arquitectònic que ha deixat a la ciutat edificis més refinats. N'és un exemple l'església catòlica del Sagrat Cor (Herz-Jesu-Kirche).

La ciutat ha permès la construcció de pocs gratacels i en gairebé tots els casos exclusivament lluny del centre. Les mostres més interessants són l'edifici central de BMW prop del Parc Olímpic (Olympiapark), amb una arquitectura que representa el seu famós motor de quatre cilindres en línia, la seu central del banc Hypovereinsbank a l'Arabellapark, edifici que es coneix amb el nom de Hypo-Haus, i les torres Highlight al nord de Schwabing. El gratacel més alt és actualment, amb 146m d'alçada, el Uptown München.

L'any 2005 es va inaugurar el nou estadi de futbol de cara a la Copa del Món de Futbol 2006 que es disputà a Alemanya. Aquesta nova infraestructura, anomenada Allianz-Arena, es troba al nord de la ciutat i allotja partits del FC Bayern de Múnic i el TSV 1860. La seva capacitat és de 69.000 espectadors (reduïda a 66.000 en partits de caràcter internacional).

L'arquitecte Wandel Hoefer Lorch ha projectat el Centre Jueu (Jüdisches Zentrum), inaugurat l'any 2006 a la cèntrica St.-Jakobs-Platz.

El més nou dels edificis, actualment en construcció, és el BMW-Welt que acollirà properament el museu d'aquesta marca.

Hi ha aproximadament 1.200 sortidors, dels quals gairebé 700 són de propietat municipal. El més antic és el que està situat a la Marienplatz. Alguns altres dels que cal esmentar són el sortidor dels Wittelsbach a la Lenbachplatz i el sortidor del pare Rin (Vater-Rhein-Brunnen) a l'illa del museu. Ambdues obres foren dissenyades per Adolf von Hildebrand.

El parc més antic de la ciutat és el Hofgarten, amb el temple dedicat a la Diana, d'estil renaixentista. A continuació, en direcció nord-est, s'hi ajunten el Finanzgarten i el Jardí Anglès (Englischer Garten), el qual fou dissenyat l'any 1789 i s'estén des del centre històric fins al límit nord de la ciutat. Amb una superfície total de 3,7 km² és un dels parcs municipals més grans del món, superant fins i tot el Central Park de Nova York.

A l'oest del nucli antic, prop de la Karlsplatz, s'hi troba l'històric jardí botànic en el qual s'hi podia veure el palau de vidre (Glaspalast) fins que va ser destruït per un incendi. Malgrat tot, d'ell encara se'n conserva la portalada d'entrada d'estil neoclàssic, projectada per Herigoyen, amb una inscripció de J. W. Goethe que reprodueix l'escriptura original de la mà de l'autor.

El parc del palau Nymphenburg va ser construït seguint l'estil francès, tot i que fou remodelat, a excepció del "Grand Parterre", durant el segle xix per donar-li una aparença de parc paisatgístic anglès. Cap al nord, a continuació d'aquest, s'hi ajunta el jardí botànic.

En direcció sud-est del palau Nymphenburg s'hi pot veure el Hirschgarten, antigament pertanyent al príncep elector.

Al nord de Múnic s'hi troba el palau Schleißheim que compta amb un parc on es poden veure tres palauets d'estil barroc. Juntament amb els jardins del palau de Herrenhausen aquest és l'únic gran parc barroc que s'ha conservat a Alemanya.

Des del turó del Parc Olímpic (Olympiapark) hi ha una excepcional vista de la ciutat. Al seu voltant s'hi pot trobar el llac olímpic (Olympiasee).

Hi ha diferents superfícies verdes distribuïdes per tot Múnic que mereixen la seva menció. Entre elles, el Luidpoldpark, el Westpark i l'Ostpark. Aquest fet fa que l'estiu a Múnic sigui molt agradable i converteixi la ciutat en un gran espai verd. A l'hivern permeten divertir-s'hi amb la neu, alguns fins i tot hi practiquen esquí de fons.

Diversos personatges coneguts són enterrats a l'Alter Südlicher Friedhof, avui en dia reconvertit en zona verda municipal.

Les vores del riu Isar també són zones verdes que, aprofitant l'avinentesa de la mostra botànica BUGA2005, foren en part renaturalitzades. Es pot recórrer tota la vora del riu des del nord fins al sud utilitzant les vies de passeig i els carrils per a bicicletes. La zona entre l'illa del museu i el Flaucher és molt apreciada per a fer-hi carn a la brasa, fer-hi un bany o prendre-hi el Sol. Alguns espais són reservats al nudisme (FKK). Al sud del Flaucher hi ha el Parc Zoològic de Hellabrunn.

El BUGA2005 també va ser l'ocasió que va veure realitzat el parc de Riem.

El Parc Olímpic representa un dels centres esportius més importants de la ciutat. Construït amb motiu de les Olimpíades de l'any 1972, acull l'estadi olímpic (Olympiastadion), la piscina olímpica (Olympia-Schwimmhalle), el palau d'esports (Olympiahalle) i el palau d'esports d'hivern (Olympia-Eissportzentrum).

Un nou estadi de futbol va ser inaugurat el 2005 a la localitat de Fröttmaning, de cara a la Copa del Món de Futbol 2006, de la qual s'hi disputaren alguns partits, inclòs el d'inauguració. Actualment acull els partits del FC Bayern de Múnic i el TSV 1860.

La instal·lació esportiva amb més tradició és l'estadi de la Grünwalder Straße, anomenat popularment "das Sechzger", i que fins al 2005 va ser seu dels partits de l'equip professional del Múnic 1860.

Un altre estadi esportiu de dimensions considerables és l'estadi municipal de la Dantestraße.

• FC Bayern de Múnic: En futbol té el rècord de títols a Alemanya. També té una secció de bàsquet.
• TSV 1860: Club de futbol actualment a la segona divisió de la Bundesliga.
• SpVgg Unterhaching: Equip regional d'Unterhaching, als afores de Múnic.
• El FC Wacker München havia arribat a ser el tercer club de la ciutat, però actualment juga en una lliga regional.
• TSV Großhadern: Club esportiu que destaca pels seus títols en el campionat alemany de Judo.
• FC Alte Haide: Club de futbol a Schwabing.
• El Munich Irish Rovers FC és el club esportiu més gran del sud d'Alemanya de llengua anglesa.
• El EHC München és un equip d'hoquei sobre gel. L'equip professional juga a la segona lliga.
• Munich Thunder, antic club de futbol americà que jugava a la lliga europea.
• Kickz München Basket: equip tradicional de bàsquet creat als anys setanta.
• Els Munich Cowboys és un equip de futbol americà que juga a la lliga alemanya.
• El Weißblau München va jugar les temporades 1968/69 i 1970/71 a la lliga de tennis de taula.

• Cursa de les empreses al Parc Olímpic.
• La Marató de Múnic se celebra a l'octubre i és la cinquena més gran d'Alemanya.
• Regata piragüística entre la LMU i la TUM, les dues universitats més importants de la ciutat, creada segons el model de la Cambridge - Oxford. Té lloc a les instal·lacions olímpiques de Schleißheim.

Segons una comparació entre les cinquanta ciutats més grans d'Alemanya —duta a terme per la revista Wirtschaftswoche, la INSM i la Kölner IW Consult GmbH—, Múnic és la ciutat que té la millor qualitat de vida i més benestar econòmic. L'estudi, presentat a Berlin el 30 de juny del 2006, declara la capital bavaresa com la ciutat amb més èxit econòmic d'Alemanya, seguida de Frankfurt a.M., Stuttgart, Düsseldorf i Magúncia. En aquest estudi es valoren indicadors econòmics i d'infraestructures com la productivitat, les inversions, la innovació, la taxa d'atur, el nombre d'habitants altament qualificats o els sous. Múnic va aconseguir 77,6 punts dels 100 possibles, mentre que la resta de ciutats de la llista s'hi van quedar a una notable distància, per sota dels 70 punts.

Segons la revista econòmica Capital, Múnic també és capdavantera del rànquing de perspectives econòmiques, seguida de Stuttgart, Düsseldorf i Hamburg. En el seu número 2/2005, aquesta revista va presentar la previsió del desenvolupament de les 60 ciutats més importants d'Alemanya en el període 2002 - 2011 pel que fa al creixement, l'ocupació, el creixement de la població i el poder adquisitiu.

El poder adquisitiu dels ciutadans i les ciutadanes muniquesos se situa en els 26.648 EUR per habitant, a una gran distància de la resta de ciutats alemanyes.

Els principals sectors econòmics de Múnic són el turisme, la construcció de maquinària, la indústria automobilística, les telecomunicacions i l'edició de software. També hi tenen importància les entitats financeres i destaca per ser la seu del major nombre d'empreses d'assegurances d'Alemanya.

La biotecnologia és important a la seva zona d'influència financera, tot i que es concentra al municipi veí de Planegg.

Destaca, també, pel fet que és la segona ciutat amb més cases editorials de tot el món, darrere de Nova York. El Süddeutsche Zeitung, un dels principals diaris en llengua alemanya, s'hi edita. Una gran quantitat d'indústria corresponent a la resta de mitjans de comunicació es concentra en la seva àrea d'influència econòmica: la televisiva a Unterföhring i la cinematogràfica a Geiselgasteig.

La fira de mostres acull regularment fires d'àmbit internacional.

Allianz, BMW, Hypo Real Estate, Infineon, MAN, Münchner Rück AG, Siemens AG i més tard Linde AG són 8 les empreses que hi tenen la seu i cotitzen a l'índex DAX dels principals valors, cosa que també li atorga en aquesta categoria el primer lloc del rànquing.

En els últims anys l'endeutament de la ciutat ha crescut fins a situar-se al capdavant del de la resta de ciutats alemanyes des del 2005.^[5] L'endeutament per habitant se situava, aleshores, als 2.651 EUR/hab., seguit pel de Colònia (2.571 EUR) i el de Frankfurt a.M. (2.3138 EUR). Com a contrapartida, la ciutat té una gran riquesa en actius, en forma de participacions en edificis de pisos i en els serveis municipals.

Especialment després de la II Guerra Mundial, moltes empreses que tenien la seva seu a Berlín o a l'Alemanya de l'est es van traslladar a Múnic. Aquesta n'és una llista de les principals:

Allianz SE Altria Group (seu alemanya) Amazon.de Apple Computer AMD Arri ATOSS Software AG Augustiner-Bräu BMW Bayerischer Rundfunk BayWa AG Boston Consulting Group Bosch Siemens Hausgeräte BrainLAB AG Burger King (seu alemanya) Bristol-Myers Squibb C. H. Beck Editors Carl Hanser Editors Centrosolar Group AG Curanum AG DAB bank AG Dba Deutscher Taschenbuch Editors Droemer Knaur E.ON Energie AG

EADS Elsevier EPCOS AG Escada AG Fiducia IT AG Giesecke+Devrient GlaxoSmithKline Gräfe und Unzer Editors GMX Serveis d'Internet Hacker-Pschorr Heyne Editors HUAWEI Hofbräu München Hugendubel Hypo Real Estate HypoVereinsbank AG Kabel Deutschland GmbH Kaut-Bullinger & CO Knorr-Bremse AG Krauss-Maffei Langenscheidt Editors Linde AG Löwenbräu Loyalty Partner Ludwig Beck AG MAN McDonald's (seu alemanya) MTU Aero Engines Münchener Rück Assegurances AG

O₂ (seu alemanya) ORACLE (seu alemanya) OSRAM Paulaner-Brauerei Philip Morris Piper Editors Prestel Editors R. Oldenbourg Editors Random House Editors RedHat (seu alemanya) Roland Berger Rohde & Schwarz S-Bahn München Schörghuber grup empresarial Sony BMG Music Entertainment (seu alemanya) Sun Microsystems (seu alemanya) Siemens AG Spaten-Franziskaner-Bräu Stadtsparkasse München Stadtwerke München Süddeutscher Editors TÜV SÜD Versicherungskammer Bayern assegurances Wacker Chemie AG Wissen.de Yahoo! (seu alemanya)

La ciutat és la seu de la Ràdio i Televisió Bavaresa (Bayerischer Rundfunk). A més a més, hi ha un gran nombre de cadenes privades i empreses de telefonia.

Amb unes 250 empreses editorials, és un punt importantíssim dels mitjans escrits. D'entre els quals podem destacar Burda, Süddeutscher i IDG. Juntament amb Nova York, és capdavantera en l'edició de llibres, on destaquen editors com ara Deutscher Taschenbuch, Langenscheidt, Bonnier, C. H. Becker, Carl Hansen, Droemer Knaur, Elsevier, Gräfe&Unzer, Oldenbourg, Piper, Prestel o Random House.

Al costat del rotatiu d'àmbit nacional Süddeutsche Zeitung (SZ), també s'hi editen diàriament el Münchner Merkur, l'Abendzeitung, i el Tageszeitung (TZ).

Pel que fa a la formació, la ciutat és seu de l'escola alemanya de Periodisme.

L'Aeroport de Múnic "Franz Joseph Strauß" (codi internacional IATA: MUC), obert l'any 1992, és el segon aeroport d'Alemanya en nombre de passatgers (30,8 milions durant el 2006), després del de Frankfurt a.M. i el sisè d'Europa, després dels de Londres-Heathrow, París-Charles de Gaulle, Frankfurt, Amsterdam-Schiphol i Madrid-Barajas. La decisió de Lufthansa de convertir-lo en el seu segon Hub de connexions ha fet que Múnic es trobi cada vegada més ben comunicada amb la resta del món. A causa del progrés continuat del nombre de viatgers durant els seus primers deu anys de vida, va portar a l'obertura d'una segona terminal l'any 2003. Actualment es discuteix la possibilitat d'ampliar-ne la capacitat d'operacions amb una tercera pista. També es busca una solució que millori la connexió amb la ciutat, ja que amb les comunicacions actuals són necessaris gairebé 45 minuts per desplaçar-s'hi des del centre. La construcció d'un tram pel qual circularia el tren de levitació magnètica Transrapid reduïria el temps a només 10 minuts. Tot i això, els costos de construcció són molt elevats i topa amb l'oposició del consistori municipal, malgrat la llum verda que hi ha donat el govern bavarès.

A l'oest de la ciutat hi ha l'antic aeroport militar de Fürstenfeldbruck i el dedicat a la investigació i proves d'Oberpfaffenhofen. Actualment s'estudia la possibilitat d'habilitar-los per a l'aviació privada.

Hi ha una bona connexió a la xarxa internacional, mitjançant trens de llarg recorregut; i a més a més, des de l'hivern 2007, hi arriba el TGV que uneix Paris amb l'est d'Europa (TGV Est Européen).

Amb la resta d'Alemanya, les següents línies d'alta velocitat serveixen la ciutat:

• Línia 11: Berlín — Frankfurt a.M. — Múnic — Innsbruck
• Línia 25: Hamburg — Nuremberg — Múnic — Garmisch-Partenkirchen
• Línia 28: Múnic — Augsburg — Nuremberg — Berlín
• Línia 41: Múnic — Ingolstadt — Nuremberg — Frankfurt a.M.
• Línia 42: Múnic — Stuttgart — Frankfurt a.M. — Colònia — Dortmund

A part de l'estació central (Hauptbahnhof), també s'hi troben l'estació de l'est (Ostbahnhof) i la de Passing, que acullen línies de llarg recorregut.

El transport de mercaderies té lloc amb base a l'estació del nord (München Nord Rbf).

Durant molt de temps la xarxa de carreteres de Múnic va patir un excessiu centrisme. La ciutat tenia por que es produïssin importants pèrdues econòmiques en el cas de desviar el trànsit, especialment del turisme que viatjava cap a Itàlia. Aquest fet va portar a convertir la cèntrica Karlsplatz en l'encreuament amb més trànsit d'Europa. Als anys 50 es va reprendre el projecte, traçat ja abans de la Guerra, de construir vies perifèriques. A poc a poc, durant els anys 60, va anar prenent cos el Mittlerer Ring. Actualment encara s'està en procés de construcció d'una autopista perifèrica de circumval·lació, coneguda amb el nom de A-99 o Autobahnring, que transcorre paral·lelament a la carretera nacional 471.

Les següents autopistes enllacen Múnic amb la resta d'Alemanya i la comuniquen internacionalment:

• A-8: Karlsruhe — Stuttgart — Ulm — Augsburg — Múnic — Salzburg
• A-9: Múnic — Nuremberg — Leipzig — Berlín; a través de la A-93 cap a Ratisbona
• A-92: Múnic — Landshut — Deggendorf
• A-94: Múnic — Passau / Viena (en construcció)
• A-95: Múnic — Garmisch-Partenkirchen
• A-96: Múnic — Memmingen — Lindau (Llac de Constança)
• A-995: Múnic — Encreuament Múnic sud/A-8

Pel que fa a les carreteres nacionals, aquestes són les que serveixen la ciutat:

• Nacional 2: Frontera polonesa — Berlín — Leipzig — Nuremberg — Augsburg — Múnic — Garmisch-Partenkirchen — Frontera austríaca
• Nacional 11: Frontera txeca — Landshut — Múnic — Kochel am See — Frontera austríaca
• Nacional 12: Lindau (Llac Constança) — Múnic — Passau — Frontera txeca
• Nacional 13: Würzburg — Ingolstadt — Múnic — Bad Tölz
• Nacional 304: Dachau — Múnic — Freilassing

La companyia nacional del ferrocarrils, la Deutsche Bahn, explota la xarxa de ferrocarril urbà (S-Bahn), formada per deu línies que connecten el centre de la ciutat amb les localitats més properes. Ja que el túnel que travessa la ciutat d'est a oest, de la Hauptbahnhof a la Ostbahnhof, (Stammstrecke) és compartit per totes les línies, es troba actualment en un punt de saturació. És per això que s'ha projectat un segon túnel que permetrà augmentar el servei.

La companyia de transports metropolitans, la MVG, és responsable de les sis línies de metro (U-Bahn), les deu de tramvia (Tram) i una gran xarxa de busos que inclou un sistema de metro-busos (enllacen amb estacions de metro). El sistema de metro transporta diàriament un milió i mig de persones.

Altres empreses privades també ofereixen serveis d'autobús.

Tots aquests mitjans de transport s'agrupen en un organisme que rep el nom MVV i s'ofereixen a una tarifa unificada.

De les tres universitats qualificades com d'elit a Alemanya, dues es troben a Múnic: la LMU i la TUM. Aquesta és una llista detallada de les Universitats muniqueses:

• Ludwig-Maximilians-Universität München (LMU): fundada el 1472 a Ingolstadt, va ser traslladada el 1802 cap a Landshut, i des d'allà el 1826 cap a Múnic. És una de les tres universitats de més prestigi d'Alemanya.
• Technische Universität München (TUM): fundada el 1868 amb el nom de Polytechnische Schule München, va ser ampliada el 1872 amb una secció d'agricultura que finalment incorporà el 1930 la Universitat de Ciències Agràries de Weihenstephan. El nom actual el porta des del 1970. També és una de les 3 universitats més prestigioses del país.
• Fachhochschule München (FHM) / Munich University of Applied Sciences: creada el 1971 a partir de la unió de set escoles professionals universitàries, ofereix un estudi de nivell universitari més aplicat, equivalent a una diplomatura o una enginyeria tècnica.
• Universität der Bundeswehr München: la Universitat de l'Exèrcit, fundada el 1973 per tal de formar els seus oficials, es troba a la localitat veïna de Neubiberg. Està reservada a membres de l'Exèrcit (Bundeswehr).
• Fachakademie für Augenoptik (Munich College of Optometry): Escola Universitària d'Optometria. S'hi ofereix formació reconeguda oficialment en aquest camp.
• Akademie der Bildenden Künste München: creada el 1808 com a acadèmia reial de les Belles Arts, es va unir el 1946 amb la Kunstgewerbeschule i l'acadèmia de les Arts Aplicades (Akademie der Angewandten Kunst). Des del 1953 té el seu nom actual.
• Hochschüle für Musik und Theater München: fundada el 1830 com una escola de cant, es va transformar el 1867, pel desig exprés de Richard Wagner, en la reial escola bavaresa de Música; i el 1892 passà a ser l'acadèmia nacional de les Arts Simfòniques (Staatlichen Akademie der Tonkunst). El 1924 va rebre el nom d'Escola Universitària de Música; més tard fou clausurada i finalment reoberta el 1946. Des del 1998 se la coneix amb el nom actual.
• Hochschule für Fernsehen und Film München: començà el 1966 com a institució pública per a la formació de redactors, directors i guionistes.
• Hochschule für Politik München: creada l'any 1950, ofereix un estudi interdiciplinari de les Ciències Polítiques, amb el qual després de 9 semestres s'obté el títol de la LMU.
• Bayerische Verwaltungsschule (BVS): ofereix educació en temes d'administració local i estatal.
• Bayerische Akademie für Werbung und Marketing (BAW): fundada el 1949 com a institució de formació professional en Marketing, comunicació i mitjans informatius.
• Fachhochschule für Oekonomie & Management: privada, amb estudis reconeguts oficialment.
• Munich Business School: privada, amb estudis reconeguts oficialment.
• Euro Business College (EBC): escola privada, no reconeguda oficialment, que se centra en els estudis d'Administració d'Empreses.
• AKAD: escola privada amb estudis reconeguts oficialment.
• Sprachen & Dolmetscher Institut München: Institut de llengües, traducció i interpretació.
• Hochschule für Philosophie München: fundada el 1925 a Pullach, d'aleshores ençà té el reconeixement per a formar sacerdots. El 1932 esdevingué la facultat filosòfica de Dret Canònic (Philosophischen Fakultät kanonischen Rechts) i el 1971 es va traslladar a Múnic. És dirigida pels jesuïtes.
• Katholische Stiftungsfachhochschule München; va veure la llum el 1971, de la mà de quatre Escoles Universitàries dedicades al Treball Social i a la Pedagogia Social.
• Ukrainische Freie Universität München (UFU): Universitat ucraïnesa a l'exili que ha tingut la seva seu a Viena i Praga i que actualment l'ha fixada a Múnic.

• Max-Planck-Gesellschaft: Institució successora de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft.
  • Administració central
  • Institut für Ausländisches und internationales Sozialrecht: Justícia Social internacional.
  • Institut für Geistiges Eigentum, Wettbewerbs- und Steuerrecht: Dret de la Propietat intel·lectual, de la Competència i Dret Fiscal.
  • Institut für Physik (Werner-Heisenberg-Institut): Física.
  • Institut für Psychiatrie: Psiquiatria.
• Fraunhofer-Institut:
  • Patentstelle für die Deutsche Forschung (PST): Patents de la recerca alemanya.
  • Systeme der Kommunikationstechnik (ESK): Tècniques de comunicació.
• Bundeswehr: Investigació militar.
  • Institut für Mikrobiologie der Bundeswehr: Microbiologia.
  • Institut für Pharmakologie und Toxikologie der Bundeswehr: Farmacologia i Toxicologia.
  • Institut für Radiobiologie der Bundeswehr: Radiobiologia.
• Institut für Rundfunktechnik (IRT): Tècniques de la Radio i la Televisió.
• Institut für Sozialwissenschaftliche Forschung (ISF): Ciències Socials.
• Bayerische Akademie der Wissenschaften: el seu objectiu és l'ampliació del coneixement en diversos camps.
• Forschungszentrum für Umwelt und Gesundheit (GSF): Investigació de noves Medicines, aliments i sistemes ecològics que tinguin una influència positiva per a la salut. El centre d'atenció són les malalties cròniques i degeneratives que poden contraure's a causa de l'estil de vida i les condicions ambientals.

• Ludwig Schnorr von Carolsfeld (1836-1865), tenor wagnerià.
• Philipp Franz von Siebold (1796-1866), botànic, metge, etnòleg.
• Rudolf Tillmetz (1847-1915), flautista i compositor.
• Eduard Buchner (1860-1907), químic, Premi Nobel de Química de 1907.
• Feodor Lynen (1911-1979), bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964.
• Hans i Sophie Scholl (1918 i 1921-1943), estudiants, resistents i executats pels nazis.
• Rudolf Mößbauer (1929-2011), físic, Premi Nobel de Física de l'any 1961.
• Werner Herzog (1942), director i productor de cinema.
• Georges Jean Franz Köhler (1946-1995), biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984.
• Carl Orff (1895-1982), compositor.
• Theodor Podbertsky (1846-1913), compositor musical.
• Franz Josef Strauss (1915-1988), polític, primer ministre de l'Estat de Baviera.
• Richard Strauss (1864–1949), compositor.

• Deutsches Jugendinstitut (DJI): Institut de la joventut
• Goethe-Institut: Institut de la cultura alemanya
• Instituto Cervantes: Institut de la cultura hispànica
• Institut français: Institut de la francofonia
• British Council: Institut de cultura britànica
• Instituto Italiano di Cultura: Institut de cultura italiana

• Max Zenger (segles XIX-XX), músic i compositor
• Münchner Freiheit

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Múnic - Lloc web oficial