Neil Diamond

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Neil Diamond

Biografia
Naixement	24 gener 1941 (83 anys) Brooklyn (Nova York)
Formació	Erasmus Hall High School Abraham Lincoln High School The Center for Early Education
Alçada	1,83 m
Pes	79 kg
Activitat
Camp de treball	Música, cant i lletra
Ocupació	cantautor, artista d'estudi, actor, compositor, guitarrista, cantant, pianista, músic, lletrista
Activitat	1962 -
Gènere	Pop-rock, soft rock i folk
Veu	Baríton
Instrument	Guitarra, piano i veu
Segell discogràfic	Capitol Records MCA Records Bang Records Columbia Records Philips Records
Premis
(2018)  Premi Johnny Mercer (2011)  Rock and Roll Hall of Fame (2009)  Persona de l'Any MusiCares (1981)  Premi Golden Raspberry al pitjor actor, per l'obra The Jazz Singer  Kennedy Center Honors  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Lloc web	neildiamond.com

Neil Leslie Diamond (24 de gener de 1941), és un cantant, compositor, guitarrista, actor i productor estatunidenc, molt carismàtic i famós per la veu perfectament modulada que li permet interpretar tota mena de gèneres musicals i profunda lírica introspectiva que imprimeix a les seves cançons una música melòdica, expressiva i de fàcil comprensió, tot i que tracta temes reflexius i amb grans arranjaments orquestrals.

És un dels artistes de més èxit de tots els temps i ha influït en solistes i grups com The Monkees, Elvis Presley, U2, Frank Sinatra, The Ventures, UB40… A tot el món més de mil artistes han interpretat i/o versionat peces seves.

Va néixer a Brooklyn, Nova York, i va començar a compondre cançons als 16 anys, després que el cantautor Pete Seeger visités l'escola on estudiava, i que es comprés una guitarra. La primera cançó que va compondre fou "Hear Them Bells". El 1960 gravava a la discogràfica Duel amb el seu company d'estudis Jack Pecker amb el nom de Neil & Jack els singles "What Will I Do" i "I'm Afraid" amb un so similar als Everly Brothers, però sense èxit. Això el va portar a estudiar medicina fins que el 1962 va rebre una oferta per treballar amb Sunbean Music, i l'any següent CBS li oferia un contracte per enregistrar els senzills "At Night" i "Clown Town", produïts per Tom Catalano, que posteriorment seria el seu productor al segell UNI. Però com que no era el seu estil musical va tornar a la composició per uns altres artistes com el tema "Sunday and Me" per al grup Jay & The Americans. Els seus companys de producció Eliie Greenwtch i Jeff Barry el van animar i ajudar a parlar amb Atlantic Records, però no van veure clara la seva orientació musical. Qui sí que va veure que tenia futur fou Bert Berns, un reconegut productor, que hi va veure futur comercial i el va fitxar per al seu segell Bang, on també hi havia The MacCoys, Them i Van Morrisson. Llavors Diamond va començar a pensar de fer servir un pseudònim com Ice Cherry o Noah Kaminsky perquè considerava que el seu nom era massa simple. Finalment, però, va decidir deixar-se estar de pseudònims.

Entre el 1965 i el 1968 va enregistrar cançons com "Cherry Cherry", "Solitary man", "You got to me", "Red, red wine", "Girl, you'll be a woman soon", "I got the feeling", "Thank The Lord For The Night Time ", "Kentucky Woman"(1967) o "I’m a believer", que va popularitzar el grup The Monkees i que va vendre més d'un milió de còpies i que va estar 7 setmanes al número u de vendes, superant els rècords establerts per Elvis Presley i The Beatles. A més, The Monkees van aconseguir més èxits amb els temes "Look Out Here Come's Tomorrow" i " A Little Bit me A Little Bit You ". Paral·lelament Cliff Richard amb "I'll Come Running" i Lulu amb"The Boat That I Row" van confirmar la reputació de compositor reeixit.

El 1967 Diamond volia llançar una cançó introspectiva "Shilo" com a senzill, però Ban no va voler perquè no tenia el mateix estil que els seus hits anteriors. Va començar així una pugna judicial per rescindir el contracte i recuperar els drets dels seus temes que va durar 10 anys i que finalment Diamond va guanyar. El 1968 va signar pel segell UNI que li donava total llibertat i tornava a treballar amb el productor Tom Catalano. Va tindre molts èxits amb temes com "Two Bit Man-child", "Sunday Sun",¨"Brookyln Roads" (1968), "Sweet Caroline", "Brother's Love Travelling Salvation Show", "Holly Holy", "Until It's Time For You To Go" (1969),"He Ain't Heavy He's My Brother", " Done To Soon ", "Soolaimon", "Cracklin' Rosie" (1970) que va ser número u al Billboard i va vendre més de 3 milions de singles, "I am I said", "Stones/Crunchy Granola Suite" (1971), "Play me", "Walk on Water", i "Song Sung Blue" (1972),

Els èxits continuen durant tota la seva vida, a més de ser un dels artistes millors pagats segons la revista Forbes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neil Diamond