Nelly Weissel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juny 1920 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 13 agost 2010 (90 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
| Activitat | 1950 - |
| Família | |
| Cònjuge | Juan Fernando Vieytes Pérez |
Nelly Weissel (Montevideo, 26 de juny de 1920 - Montevideo, 13 d'agost de 2010) va ser una actriu i directora uruguaiana. Va ser membre de l'elenc de la Comèdia Nacional.[1][2]
Joventut
[modifica]Nelly Weissel va néixer a Montevideo (Uruguai), filla de Leopoldo Weissel Hefele (un enginyer) i Luisa Urbin, una família d'origen austríaca de descendents d'espanyols i italians. Nelly va completar la seva educació primària a la Deutsche Schule de Montevideo.
Va escriure una columna setmanal per a La Mañana.
Weissel es va casar amb el cèlebre artista uruguaià Juan Fernando Vieytes Pérez.
Carrera artística
[modifica]El debut de Nelly al món del teatre va ser amb el guardonat Gabriela[3] interpretat pel famós grup de teatre El Tinglado. Impulsat per aquest èxit, Weissel va crear la seva pròpia companyia de teatre, anomenada La Escena (més tard va canviar el nom pel de La Máscara).,[4][5] interpretant l'obra de teatre They Came to a City, de Priestley. Durant aquest període, Weissel va interpretar aclamats papers en obres de teatre com Huit Clos de Jean-Paul Sartre, Tea and Sympathy de Robert Woodruff Anderson, i Corona de Sombras de Rodolfo Usigli.
El 1961, Weissel es va incorporar al teatre més prestigiós de l'Uruguai, la Comèdia Nacional (el Teatre Nacional de l'Uruguai),[6][7][8] on va interpretar el seu paper inoblidable en Long Day's Journey into Night d'Eugene O'Neill. Va interpretar el seu paper junt amb el també cèlebre actor uruguaià, Alberto Candeau,[9][10] i després va guanyar el premi de 1961 com a «Millor actriu».[11]
Més tard, Nelly va tenir una pausa temporal després que un episodi de la seva vida personal que l'obligués a quedar-se fora de l'escena durant un temps,[12] però va tornar a incorporar-se al repartiment de la Comedia Nacional el 1972, i va romandre fins al 1990.
Papers interpretats
[modifica]- Long Day's Journey into Night, d'Eugene O'Neill.
- They Came to a City, de Priestley.
- Huit Clos, de Jean-Paul Sartre.
- Tea and Sympathy, de Robert Woodruff Anderson.
- Corona de Sombras, de Rodolfo Usigli.
- La malquerida, de Jacinto Benavente.
- L'oncle Vània, d'Anton Chekhov.
- The Lark, de Jean Anouih.
- Vildanden, d'Henrik Ibsen.
- Knock, de Jules Romains.
- L'avar, de Molière
- Così è (se vi pare), de Luigi Pirandello.
- Der Besuch der alten Dame, de Friedrich Dürrenmatt.
- El burlador de Sevilla y convidado de piedra, de Tirso de Molina.
- Un tramvia anomenat Desig, de Tennessee Williams.
- La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca.
- Les tres germanes, d'Anton Chekhov.
- Les Bruixes de Salem, d'Arthur Miller.
Referències
[modifica]- ↑ Nacional, Comedia. «Nelly Weissel» (en castellà). Comèdia Nacional.
- ↑ Riccetto, María. Teatro Uruguayo Contemporáneo (en castellà). Ediciones Colihue, p. 41. ISBN 950-581-112-8.
- ↑ «El teatro nacional está de duelo» (en castellà). La Red 21, 17-08-2010. «Nelly Weissel, actress, author and director, was born in Montevideo on June 26, 1920 and was one of the founders of the La Mascara theater. Her acting career began unexpectedly when, author of a single work, "Gabriela" (El Tinglado, 1951), had to replace the actress who played the leading role.»
- ↑ Ullive, Ugo. Memorias de teatro y cine. Trilce, p. 133-134. ISBN 978-9974-32-465-7.
- ↑ Ehrlich, Ricardo. «Se renueva La Máscara» (en castellà). Intendencia de Montevideo, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 2019-07-05. [Consulta: 17 juny 2020]. «El teatro La Máscara funciona en el edificio Ateneo Popular, ubicado en calle Río Negro 1180, propiedad del Sindicato Único de la Aguja. La IMM colaborará en las obras para la reapertura de esta sala.»
- ↑ Muslera, Fernanda. Sin maquillaje: Historias de la Comedia nacional en el Siglo XXI (en castellà). Penguin Random House, p. 4, 111, 113, 413, 796. ISBN 9789974888401.
- ↑ Reyes, Carlos «Como experiment, es interessante» (en castellà). TV SHow (El País, 27-07-2018. «Lógicamente que quien recuerda... Nelly Weissel- esta ultima en el rol de Poncia, que ahora hace Bananita Gonzalez- en aquella version que la Comedia Nacional hizo en 1892.»
- ↑ Reyes, Carlos «La Comedia Nacional Festejó 70 Años: Un estreno y cuatro ejemplos» (en castellà). TV SHow (El País, 04-10-2017. «Jorge Triador encabezaba un elenco (en el qual estaban Maruja Santullo, Sonia Repetto, Marina Sauchenco y Nelly Weissel, entre otros), dando vida a un personaje que recordaba su vida desde la postración y la vejez, mientras el autor deslizaba una mirada sobre el compromiso social y sus debilidades.»
- ↑ «Tragedia NorteAmericana con Gran Elenco: Clásico que resurge en manos de Jorge Denevi» (en castellà). TV SHow (El País, 18-07-2016. «I was always an admirer of Candeau, and I was always going to see what I was doing, even if I had bad reviews, which I often had, and in that work it was fantastic, I remember every moment that I saw, as something magical. Nelly Weissel, I remember very well what the characters' relationships were like, and now they are completely different, I know the theme of Candeau very well: it was an amazing modernity, it was of a plausibility, what I was doing was so absolutely clear. pompous: in some role he may have been.»
- ↑ Guerra, Fabio «Comprame almidón» (en castellà). Brecha, 20-11-2014. «—¿Recordás quiénes actuaban?- Recuerdo a Alberto Candeau, Delfi Galbiati, Nelly Weissel.»
- ↑ Gerardo, Mantero «Entre el teatro y la novela negra» (
PDF) (en castellà). Fin de siglo, 5-2015. «Fue mi primera obra representada en La Máscara, con dirección de Nelly Weissel. En ella apareció quien después sería uno de los grandes actores Uruguayos.» - ↑ Prieto, Ricardo «Plays» (en castellà). Alternativa teatral.
