Neologisme
Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.[1] Pot haver estat creat per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot provenir del manlleu d'una altra llengua o per creació amb els mecanismes de la pròpia llengua, sobretot amb la derivació o composició a partir de paraules comunes. El TERMCAT publica els neologismes acceptats en l'àmbit català al diccionari en línia Neoloteca.
Els neologismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o concepte que abans no existia, per humor o broma... encara que també es creen nous mots per a idees ja presents a la llengua per diversos motius: connotació del mot ja existent, influència d'altres llengües, ampliació o restricció en el camp d'aplicació...
Processos de formació de neologismes
[modifica]| Tipus de processos | Explicació | Exemples | ||
|---|---|---|---|---|
| Processos formals | Derivació | Prefixació | adjunció d’un prefix a un radical | antisistema, hiperactiu, refundar, transgènere |
| Sufixació | adjunció d’un sufix a un radical | empatitzar, exitós -osa, manualitat, tuitejar | ||
| Composició | Patrimonial | combinació de dos radicals, simples o compostos | contacontes, mosquit tigre, tren bala, salvapantalles | |
| Culta | combinació de formants cultes (llatins o grecs) o d'un mot patrimonial amb un formant culte | aerolínia, barcelonitis, seriòfil -a, turismofòbia | ||
| Sintagmació | estructura sintàctica lexicalitzada | canvi climàtic, llapis de memòria, ovella negra | ||
| Canvis gramaticals i flexius | Conversió | canvi de categoria gramatical sense modificació de la base lèxica | blaugrana (m i f), hormonar (v tr), secallona (f) | |
| Lexicalització | lexicalització d’una forma flexiva, normalment un paradigma verbal (participi i gerundi) i diminutius lexicalitzats que prenen un altre significat de la base lèxica | indignat -ada, mascareta, prejubilat -ada | ||
| Canvi sintàctic | canvi de subcategoria gramatical (gènere, nombre, canvi de règim verbal, etc.) a una base lèxica | filial (m), posicionar-se (v pron), muntanya russa (sg) | ||
| Truncació | Abreviació | escurçament d’una paraula o d’un sintagma | curt, pel·li, primàries, uni | |
| Acronímia | combinació de segments de paraules que formen una estructura sintàctica | dramèdia, electrolinera, futtoc, infoxicació | ||
| Siglació | combinació de les lletres corresponents a una sigla i que ja s’han lexicalitzat i, doncs, s’escriuen en minúscules | ampa, oenagé, opa, sicav | ||
| Altres | Variació | variant formal ortogràfica (no morfològica ni sintàctica) d'una paraula | infrastructura | |
| Processos semàntics | Canvi semàntic | Resemantització | canvi de significació d'un mot; pot ser per habilitació d'una marca | escarabat 'cotxe', perfil 'xarxa social', típex |
| Manlleus | Sense adaptació | incorporació de mots presos d'altres llengües | delicatessen, emoji, mozzarella, quiche, sudoku, wok | |
| Amb adaptació | Gràfica o fònica | cíborg, nòvio -a, sexi, tuit | ||
| Morfològica | land (pl), panini (sg) | |||
Una mena de manlleu és el xenisme, que consisteix en un mot pres d'una altra llengua que té com a referent un element inexistent en la cultura pròpia (kame, harira, katsuobushi). Quan l'element denominat deixa d'ésser estrany (curri), el mot esdevé un manlleu. També s'hi podrien incloure els calcs, formacions d'una unitat lèxica per imitació de l'estructura o significació d'un mot estranger (space shuttle: llançadora espacial; container: contenidor; on line: en línia; fleur de sel: flor de sal).
Neologisme de l'any
[modifica]Des del 2014, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitzen una crida oberta a participar en l'elecció del mot en català de l’any. Els triats fins ara són estelada, dron, vegà, cassolada, sororitat, emergència climàtica i animalista, coronavirus, birra, viralitzar i tiet.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Neologisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ ««Viralitzar» i «tiet-tieta», guanyadors en un neologisme de l'any de rècord». NacióDigital, 21-12-2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- Neoloteca Diccionari en línia dels neologismes acceptats pel Consell Supervisor de la normalització de la llengua TERMCAT en l'àmbit de parla catalana.
- Neolosfera Cada dia, una paraula nova. Blog dedicat a la presentació de neologismes del català.