Neus Munté i Fernández
_Retrat_oficial_de_la_Consellera_de_la_Presid%C3%A8ncia,_Neus_Munt%C3%A9_(cropped).jpg)
Neus Munté i Fernández (Barcelona, 13 de novembre de 1970)[1][2] és una política catalana, exconsellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, exportaveu del Govern[3] i presidenta del Partit Demòcrata Europeu Català, després de la dimissió d'Artur Mas.[4]
Advocada de professió, ha exercit en l'àmbit sindical a UGT de Catalunya, on va ocupar altres càrrecs. És diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí des del 27 de setembre de 2015, i també ho va ser entre 2002 i 2003 i entre 2010 i 2013 per Convergència i Unió. En la X legislatura, durant el govern d'Artur Mas, va ser també consellera de Benestar Social i Família (2012-2016) i vicepresidenta del Govern de Catalunya i portaveu del Govern (2015-2016).[5][6] El mes de juliol del 2017, dos mesos abans del referèndum sobre la independència de Catalunya, va abandonar el seu càrrec al govern de la Generalitat.
Biografia
[modifica]Nascuda a Barcelona el 1970, és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Públic i Organització Administrativa per la Universitat Pompeu Fabra.[1] En l'àmbit familiar, és casada i té dues filles bessones.[7]
Trajectòria professional
[modifica]Professionalment ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya, sindicat del qual continua sent afiliada.[8] A la UGT va ser membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Serveis Públics entre 1996 i 1999.[9] Després d'un breu salt a la política durant dos anys va tornar al sindicat durant l'etapa dels governs tripartits,[8] al qual va ocupar el càrrec de Secretària d'Ocupació i Educació i també Secretària de Política Institucional entre 2004 i 2010,[9] moment en què Artur Mas va decidir incloure-la a les candidatures a les eleccions del parlament.[10] Durant la seva feina al capdavant de la secretaria es va mostrar molt sensible a la problemàtica de l'atur i va treballar per millorar la situació de l'atur juvenil i el d'altres col·lectius.[1]
Trajectòria política
[modifica]En l'àmbit de la política, va entrar a Convergència Democràtica de Catalunya l'any 1996.[9] El perfil de Munté és socialdemòcrata i sobiranista, fins i tot durant l'etapa de Jordi Pujol, quan aquest corrent no era el majoritari.[8] Sorgida de la Joventut Nacionalista de Catalunya, en va ser secretària general adjunta entre el 1998 i el 2000. Dintre de la seva trajectòria institucional, va ser cap de gabinet de Carme Laura Gil, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, entre el 1999 i el 2002 i va ser diputada al Parlament de Catalunya els anys 2002 i 2003. I fins aleshores va ser portaveu d'Ensenyament i d'Universitats de CiU a la cambra,[9][11] cosa que va provocar una freda relació amb la consellera Irene Rigau,[8] i presidenta de la Comissió d'Igualtat de les Persones. Des del darrer congrés del partit, celebrat el 2012, és secretària executiva de l'àmbit sectorial de CDC.[9][11]
Als Governs d'Artur Mas
[modifica]
A les eleccions del 25 de novembre de 2012 es va presentar en el número 11 de les llistes de Barcelona de Convergència i Unió i va ser escollida diputada del Parlament. Amb els canvis succeïts en l'executiu d'Artur Mas va assumir la Conselleria de Benestar Social i Família en substitució de Josep Lluís Cleries.[1][12] El canvi va ser d'última hora per poder quadrar la paritat de sexe i els equilibres entre CDC i Unió a l'executiu.[11] Amb poc coneixement de l'àrea assignada,[13] malgrat estar al capdavant d'un departament complicat i molt sensible en un moment de crisi econòmica, Munté es va mantenir en segon pla, amb un perfil reservat allunyant-se de polèmiques polítiques; va mostrar sensibilitat social i capacitat de gestió, si bé va rebre crítiques a causa de les limitacions pressupostàries la seva experiència i els contactes sindicals van ajudar a superar els conflictes i tensions socials de la legislatura.[11][14] D'altra banda, es va apostar pel discurs del president Mas d'atribuir la culpa de la manca de recursos al govern central, per exemple amb la llei de la dependència, i la unió entre els conceptes progrés social i progrés nacional.[13]
Per tal d'ocupar-se totalment a la tasca de consellera i que altres persones del partit es dediquessin totalment a fer de diputats, a petició de CDC, el 2013 va renunciar voluntàriament a la seva acta de diputada. Va ser substituïda al Parlament per Maria Senserrich.[15][16]
Sense deixar d'ocupar-se de la Conselleria de Benestar Social i Família, el 22 de juny de 2015, amb la remodelació del Govern feta pel president Artur Mas per la sortida dels consellers d'Unió Democràtica de Catalunya, va assumir les funcions de la vicepresidència en substitució de Joana Ortega, i de portaveu del Govern ocupant el lloc de Francesc Homs, que amb la remodelació va deixar el càrrec per centrar-se en la campanya de les eleccions generals al Congrés dels Diputats. Mas va explicar que escollia Munté com a nova vicepresidenta per «situar la justícia social en el frontispici de la màxima prioritat de Catalunya» i donar a entendre que les polítiques socials eren la seva màxima prioritat. En aquest sentit, la mateixa consellera es va marcar com a objectiu «seguir lluitant per la justícia social i la plenitud nacional».[17][18]
Participació en Junts pel Sí
[modifica]El 2015 es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la candidatura independentista Junts pel Sí com a número dos de Convergència Democràtica de Catalunya i va revalidar el seu escó.[2]
El seu nom, juntament amb altres com el de Raül Romeva, va ser valorat per la CUP com una de les opcions per ser la candidata de consens per ocupar la Presidència de la Generalitat, a causa de la seva negativa a investir Artur Mas com a president, ja que Munté, dins de CDC, va ser vista com una persona de perfil socialdemòcrata, no vinculada ni esquitxada per cap cas de corrupció.[19][20] Aquesta opció també va ser ben vista pel grup sobiranista Súmate per desencallar les negociacions d'investidura. No obstant això, Munté va rebutjar totes aquestes ofertes i possibilitats i va afirmar categòricament que el seu candidat a la presidència, i el de Junts pel Sí, era Artur Mas.[21][22]
Després de la investidura com a president de la Generalitat de Carles Puigdemont, a qui va valorar com el millor candidat possible per liderar l'executiu català, el 13 de gener de 2016 va ser nomenada consellera de la Presidència i portaveu del Govern i des d'aquesta posició, encarregada de tutelar els departaments de Benestar Social, Ensenyament i Salut. El 14 de gener va prendre possessió dels càrrecs i va ser rellevada de les anteriors responsabilitats.[3][13]
Va deixar el govern el juliol de 2017 en la remodelació feta abans de convocar el referèndum de l'1 d'octubre per discrepàncies en la manera d'abordar la votació.
Vicepresidència del Partit Demòcrata
[modifica]Després de la refundació de Convergència en el Partit Demòcrata, Neus Munté va formar part d'una candidatura compartida amb Artur Mas per tal d'assolir la presidència col·legiada de la formació política.[23] La llista va aconseguir el 95,07% de vots a favor dels associats que van votar en l'elecció, ja que va ser l'única que es va presentar pel càrrec, motiu pel qual la va ser escollida com la primera vicepresidenta de la història del Partit Demòcrata.[4] Com que els estatuts del partit no li permetien més de dos càrrecs interns i orgànics, va mantenir el de consellera però va renunciar a l'acta de diputada el 16 de gener del 2017.[24] El gener del 2018, després de la dimissió d'Artur Mas com a president del partit, es va anunciar que Munté prendria el relleu en el càrrec.[25] El juny del mateix any va deixar la presidència del partit per preparar la candidatura per a les eleccions municipals de Barcelona de 2019.
El 2023 forma part de la llista de Xavier Trias a les eleccions municipals de Barcelona.[26]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Neus Munté, 'consellera' de Benestar i Família». El Periódico, 27-12-2012.
- ↑ 2,0 2,1 «Neus Munté i Fernández». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14-01-2016.
- ↑ 4,0 4,1 «El tándem Mas-Munté y la lista de Marta Pascal ganan las primarias del PDC». Expansión.com.
- ↑ «Consellera de Benestar Social i Família». web. Govern de la Generalitat, 2013. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ DECRET 111/2015, de 22 de juny, pel qual es nomena la senyora Neus Munté i Fernàndez vicepresidenta del Govern., 22-06-2015, pàg. 6897A.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Neus Munté, un actiu en alça a CDC que es consolida com un dels pesos pesants del govern». Vilaweb, 14-01-2016.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Ríos, Pere «Una sobiranista convençuda que conserva el carnet de la UGT». El País, 09-11-2015.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Neus Munté, vicepresidenta y portavoz del Govern de la Generalitat». La Vanguardia. [Consulta: 22 juny 2015].
- ↑ «Neus Munté, d'UGT a consellera de Benestar i Família». 3/24, 28-12-2012.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Mateos, Roger «Neus Munté: l'ascens d'una advocada sindical que ha capejat les tensions socials des d'un segon pla». Ara, 22-06-2015.
- ↑ «Neus Munté, consellera de Benestar i Família». La Vanguardia, 27-12-2012.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Sust, Toni «Neus Munté, de cuota a casi presidenta». El Periódico, 12-01-2016.
- ↑ «Neus Munté, la consellera de Benestar afiliada a UGT». El Periódico, 22-06-2015.
- ↑ Sallés, Quico «Neus Munté renuncia a l'acta de diputada». Nació Digital, 29-01-2013. Arxivat de l'original el 2014-08-10 [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Picazo, Sergi «CiU vol que els consellers renunciïn al seu escó». El Punt Avui, 30-01-2013.
- ↑ Tomàs, Neus; Puig, Laura «Neus Munté, Meritxell Borràs, Jordi Jané y Jordi Ciuraneta, nuevos nombramientos del Govern». El Periódico, 22-06-2015.
- ↑ Mateos, Roger «Les cinc claus per entendre una remodelació de govern condicionada pel 27-S». Ara, 22-06-2015.
- ↑ «La CUP contraposa Neus Munté a Artur Mas, com a presidenta de la Generalitat». vilaweb.cat. [Consulta: 11 agost 2015].
- ↑ «La CUP apunta a Munté como candidata de consenso». La Vanguardia, 08-11-2015.
- ↑ Masreal, Fidel «Munté rebutja la proposta de Súmate de ser candidata en lloc de Mas». El Periódico, 07-01-2016.
- ↑ «Munté descarta ser candidata a presidir el Govern: "Estoy 100% al lado de Mas"». 20 Minutos, 09-11-2015.
- ↑ «Formalizada la candidatura del tándem Mas-Munté». La Vanguardia.
- ↑ «Munté entrega l'acta de diputada per complir amb el règim d'imcompatibilitats del PDECat». NacioDigital.cat, 16-01-2017 [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ Press, Europa «Neus Munté sustituirá a Artur Mas como presidenta del PDeCAT» (en castellà). europapress.es, 09-01-2018.
- ↑ «Xavier Trias: “El gran error de Colau ha estat convertir l’Eixample en un impossible”». El Nacional, 20-02-2023. [Consulta: 21 febrer 2023].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Lluís Cleries i Gonzàlez | Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya 2012 - 2016 | Succeït per: Dolors Bassa i Coll |
| Precedit per: Joana Ortega i Alemany | Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya 2015 - 2016 | Succeït per: Oriol Junqueras i Vies |
| Precedit per: Francesc Homs i Molist | Portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya 22 de juny de 2015 - 14 de juliol de 2017 | Succeït per: Jordi Turull i Negre |
| Precedit per: Carles Puigdemont i Casamajó com a president de la Generalitat | Consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 14 de gener de 2016 - 14 de juliol de 2017 | Succeït per: Jordi Turull i Negre |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
| Precedit per: fundació del partit |  Vicepresidenta del Partit Demòcrata Europeu Català 2016 - | Succeït per: actualment en el càrrec |
 | ||
Del 2006 a 2008: Consellers de la Vicepresidència | ||
| ||
De 1988 a 2002: Conselleria de Benestar Social. De 2002 a 2006: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2006 a 2010: Conselleria d'Acció Social i Ciutadania. De 2010 a 2016: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2021 a l'actualitat: Conselleria de Drets Socials. | ||
| ||
De 1980 a 1984 es va anomenar Conseller adjunt a la Presidència. En algunes legislatures, les funcions de presidència van ser assumides pel President de la Generalitat o el Conseller Primer | ||
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | |
| Consellers | Francesc Homs (Presidència) • Joana Ortega / Meritxell Borràs (Governació i Relacions Institucionals) • Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Ramon Espadaler / Jordi Jané (Interior) • Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) / Jordi Ciuraneta (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) • Neus Munté (Benestar Social i Família) • Felip Puig (Empresa i Ocupació) • Germà Gordó (Justícia) |
| Portaveu | |
| President | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Àrea econòmica |
| ||||
| Àrea de l'estat del benestar |
| ||||
| Àrea institucional |
| ||||