Nicolás Sánchez-Albornoz
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1926  (98 anys)Madrid | ||||||||||
 Director de l'Institut Cervantes | |||||||||||
| 1991 – 1996 | |||||||||||
← Nou càrrec | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | escriptor, historiador | ||||||||||
| Ocupador | Institut Cervantes | ||||||||||
| Membre de | |||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Lleialtat | Segona República Espanyola | ||||||||||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola | ||||||||||
| Participà en | |||||||||||
| 18 febrer 2014 | Intel·lectuals per la III República | ||||||||||
| Família | |||||||||||
| Pare | Claudio Sánchez Albornoz | ||||||||||
| Premis | |||||||||||
Llista
| |||||||||||
Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín (Madrid, 1926) és un historiador i professor universitari espanyol. Fill de l'historiador Claudio Sánchez-Albornoz, que s'havia exiliat després de la Guerra Civil. Nicolás va romandre a Madrid i va participar, sent estudiant, en un intent de reconstrucció clandestina de la FUE. Va ser detingut en 1947 per la dictadura franquista i condemnat a treballs forçats. Va escapar en 1948 al costat de Manuel Lamana del Valle de los Caídos amb l'ajuda de l'antropòleg Paco Benet, l'escriptora Barbara Probst Solomon i Barbara Mailer. Va romandre exiliat a l'Argentina durant dècades i va desenvolupar allí gran part de la seva carrera.
Des de 1991 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[1] Va ser el primer director de l'Institut Cervantes (1991-1996). Actualment resideix a Madrid.
Referències
[modifica]- ↑ «RAH. Académicos Correspondientes». Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 20 octubre 2017].
Enllaços externs
[modifica]- Los Años Bárbaros (The Barbarian Years) (1998) A movie about his escape from prison and into exile
- Universidad Autónoma de Barcelona: Investidura como Doctor honoris causa per la UAB (26 de abril de 2006).
- Denver Post
- Cuelgamuros, exilio e historia