Nicolau Dols i Salas

Plantilla:Infotaula personaNicolau Dols i Salas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesperantista, professor d'universitat, traductor, esperantòleg, professor de català Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata

Nicolau Dols i Salas (Palma, 6 de desembre de 1967) és un lingüista, Catedràtic d'Universitat i esperantista de les Illes Balears.[1][2]

Dols és llicenciat en Filosofia i Literatura (Filologia Catalana) per la Universitat de les Illes Balears, màster en Filosofia per la Universitat de Sheffield, titulat en estudis d'Àsia oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, amb menció d'un doctorat europeu.[2][3] Ha dirigit projectes de recerca sobre fonologia infantil, història de la lingüística i anàlisi de la traducció. Els seus interessos en recerca són la teoria fonològica, les llengües artificials, la història de la lingüística i la traducció literària.[4] Des del 1990, treballa com a professor a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha exercit com a professor de català a la Universitat de Sheffield i com a professor d'esperanto a la Internacia Kongresa Universitato (IKU) - AIS —durant el 94è Congrés Universal d'Esperanto (UK) a Bialystok (2009). A Polònia, va substituir John Wells com a professor de fonètica (esperanto i general) als estudis de postgrau interlingüístics de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan. És membre de ple dret de l'Institut d'Estudis Catalans[1][4] i, des de desembre del 2021, és el president de la Secció Filològica.[2]

Obra

[modifica]

Dols ha publicat obres pertanyents a diversos àmbits: des de la lingüística a la literatura, passant per l'assaig, la poesia, les traduccions o els articles científics. Una de les seves obres destacades és Catalan: an comprehensive Grammar, de la qual són coautors Max W. Wheeler i Alan Yates, publicada el 1999 a Londres i Nova York,[5] és autor d'un capítol de la Gramàtica del català contemporani («Processos en grups consonàntics»),[6] coautor del Tesaurus Europeu de l’Educació,[7] i responsable de l'edició crítica de La pronúncia llatina entre catalans, d'Antoni M. Alcover.[8] El 2013, va publicar un llibre sobre aquest prohom mallorquí amb el títol, Antoni M. Alcover i la Seu de Mallorca.[9] Dols també ha col·laborat en els capítols de diversos llibres, com ara, els següents: Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català,[9] Curs de perfeccionament de llenguatge oral per a professionals dels mitjans de comunicació, llengua i literatura catalana i la seva didàctica, Quadern per a la didàctica de la llengua Estel d’Or, Estudis en homenatge a Arthur Terry, Estudis en honor de Joan Veny i Material lingüístic en català per a exploracions logoaudiomètriques.[10] A més, ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de divulgació científica, tant de l'àmbit català com hispàniques i internacionals.[11]

Poesia

[modifica]
  • Feliç (Godall Edicions, 2020)

Premis

[modifica]
  • 2002. Premi de la Crítica Serra d'Or 2002 per la traducció al català de Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa.
  • 2017, Belartaj Konkursoj de literatura en esperanto. Primer premi de poesia pel poema Pasio. Poemo en ses stacioj [Passió. Poema en sis estacions].[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Nicolau Dols, nou membre numerari de l'IEC». Núvol. [Consulta: 3 agost 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 ACN «Nicolau Dols, nou president de la Secció Filològica de l’IEC». VilaWeb. ACN, 20-12-2021 [Consulta: 9 febrer 2022].
  3. ↑ «Nicolau Dols». Arxivat de l'original el 2019-08-03. [Consulta: 3 agost 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Alzamora, Sebastià. «Nicolau Dols: “Si en recuperam l'ús a l'administració I a l'educació, no sóc pessimista”», 25-05-2014. [Consulta: 3 agost 2019].
  5. ↑ Wheeler, Max; Ibarz, Antonio; Yates, Alan; Dols, Nicolau. Catalan: A Comprehensive Grammar (en anglès). Psychology Press, 1999. ISBN 978-0-415-10342-8. 
  6. ↑ Solà, Joan. Gramàtica del català contemporani: Volum 1, Introducció, fonètica i fonologia, morfologia. Editorial Empúries, 2002. ISBN 978-84-7596-907-7. 
  7. ↑ «Publications» (en anglès). Margalida Castells-Valdivielso, 22-02-2019. [Consulta: 21 desembre 2021].
  8. ↑ Alcover, Antoni Maria. La pronúncia llatina entre catalans: estudis fonològics. L'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 978-84-8415-659-8. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Puigserver, Pere Fullana; Salas, Nicolau Alonso Dols. Antoni Maria Alcover i la Seu de Mallorca. Capítol Catedral de Mallorca, 2013. ISBN 978-84-616-2615-1. 
  10. ↑ Catalans, Institut d'Estudis. Memòria : curs 2013-2014. Institut d'Estudis Catalans, 2017-04-18. 
  11. ↑ «Nicolau Alonso Dols Salas» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 21 desembre 2021].
  12. ↑ «Rezultoj de la Belartaj Konkursoj de UEA en 2017». [Consulta: 20 desembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolau_Dols_i_Salas&oldid=33873972»