Niobofil·lita

Niobofil·lita
Fórmula química	(K,Na)₃(Fe,Mn)₆(Nb,Ti)₂Si₈(O,OH,F)31
Epònim	niobi i fulla
Localitat tipus	Mann 2, Complex alcalí de Seal Lake, Labrador, Terranova i Labrador, Canadà
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D*.05
Dana	69.1.1.4
Heys	17.8.17
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,39Å; b = 11,88Å; c = 11,66Å; α = 113,1°; β = 94,5°; γ = 103,1°
Duresa	3 a 4
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,724 nβ = 1,760 nγ = 1,772
Birefringència	δ = 0,048
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 58°
Dispersió òptica	r > v mitjana
Impureses comunes	Al, Ta, Mg, Ca, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1964-001
Any d'aprovació	1964
Símbol	Nbp
Referències	[1]

La niobofil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'astrofil·lita. Rep el nom pel seu contingut en niobi i del terme grec phyllos (φύλλον), fulles, en al·lusió al seu hàbit foliat.

La niobofil·lita és un silicat de fórmula química (K,Na)₃(Fe,Mn)₆(Nb,Ti)₂Si₈(O,OH,F)₃₁. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niobofil·lita pertany a «09.DC - Inosilicats amb ramificacions de 2 cadenes senzilles periòdiques; Si₂O₆ + 2SiO₃ Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: astrofil·lita, hidroastrofil·lita, kupletskita, magnesioastrofil·lita, zircofil·lita, kupletskita-(Cs), niobokupletskita, nalivkinita i sveinbergeïta.

Va ser descoberta al Mann 2, un llac del complex alcalí de Seal Lake, a Labrador (Terranova i Labrador, Canadà). També ha estat descrita en altres indrets propers, a la mateixa regió canadenca, així com al complex d'Ilímaussaq (Groenlàndia), al mont Malosa (Malawi), i al complex alcalí de Pilanesberg (Sud-àfrica).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niobofil·lita