Oblada

Oblada

Oblada melanura
Exemplars fotografiats a Capo Gallo (Palerm, Sicília, Itàlia).
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	170197
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Spariformes
Família	Sparidae
Gènere	Oblada
Espècie	Oblada melanura Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Oblata melanura (Linnaeus, 1758) Sparus melanurus (Linnaeus, 1758)[1]

L'oblada o doblada^[2] (Oblada melanura) és una espècie de peix teleosti de la família dels espàrids i l'única del gènere Oblada.

• Els exemplars més vells arriben als 34 cm de longitud,^[3] encara que la mida més normal és de 20.^[4]
• Cos ovalat (semblant al del mabre, però amb el musell més curt), allargat, comprimit lateralment i amb els perfils dorsal i ventral corbat.
• Color gris platejat, amb el dors més fosc i blavós. Franges motejades fosques, longitudinals i difuses. Opercle negre.
• Boca petita, orientada cap amunt, amb les mandíbules extensibles (iguals en longitud) i amb nou dents incisives a cada mandíbula, seguides d'altres similars que recorden les canines (còniques i esmolades) i molars d'aspecte granulat.
• Ulls grossos.
• Aleta dorsal llarga (amb 11 radis espinosos i 13-14 tous), pectorals llargues i agudes, pèlviques petites, anal xicoteta (amb 3 radis espinosos i 12-14 tous), i caudal escotada.
• Sobre el peduncle caudal es pot veure una taca negra envoltada de blanc, característica de l'espècie, ja que és present, fins i tot, a les formes joves de menys de 2 cm de llargària.
• Línia lateral ben marcada.^[5][6][7][8]

És hermafrodita i la reproducció té lloc entre els mesos d'abril i juny.^[5] La fecundació és externa i les larves romanen en el plàncton fins a finals d'estiu.^[6]

És omnívor, però es nodreix sobretot de petits invertebrats bentònics i algues.^{[4][9][10][6]}

Els ous i els alevins són presa dels petits depredadors costaners (com ara, les bogues). Els individus adults són encalçats per llobarros, tallahams, círvies, bonítols, espets i aus marines (com, per exemple, els xatracs).^[11]

És parasitat per Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Lernanthropus vorax (Richiardi, 1880) i Bomolochus oblongus (Richiardi, 1880).^[12]

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic, oceanòdrom,^[13] litoral i de clima subtropical (44°N-15°S, 19°W-36°E), el qual viu sobre fons de roques, posidònies i Zostera^[14] fins a uns 30 m de fondària.^[5][4]

Es troba a la Mar Negra,^[15] la Mediterrània,^[16] incloent-hi els Països Catalans,^[17] i a l'Atlàntic oriental (des del golf de Biscaia fins a Angola,^[18] incloent-hi Madeira,^[19][20] Cap Verd^[21] i les illes Canàries).^[5][14]

Forma grans moles.^[5]

Es pot confondre amb Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758), tot i que aquest darrer té un cos més alt, estries verticals de color fosc i el marge posterior de la cua negrós. També es pot confondre amb Diplodus bellottii (Steindachner, 1882), ja que té la mateixa mida aproximadament i es mou en les mateixes fondàries, però té una petita taca en l'axil·la de l'aleta pectoral i una línia longitudinal fosca travessant-li el cos en comptes de les diverses franges motejades longitudinals que travessen el cos de l'oblada.^[6]

És capturada amb soltes, tresmalls, canya de pescar i bromejada, entre altres tècniques.^[5] La seua carn, de bona qualitat i fàcilment digerible és una mica insípida. És per això que les receptes de cuina a base d'aquest peix blanc solen tindre com a ingredients herbes aromàtiques (com ara, menta, romaní, farigola, llorer, etc.) i espècies (entre d'altres, el pebre). També és emprada en escabetx i hom diu que al vapor adquireix un sabor més delicat que fregida.^[11]

Juga un important paper en l'ecologia costanera, ja que es nodreix de petits organismes (els quals, altrament, podrien proliferar de manera excessiva), controla la població d'altres peixos en consumir llurs postes i alevins, i és presa dels grans depredadors costaners. Pel que fa a les seues principals amenaces, són totes aquelles que afecten el seu hàbitat (construcció de ports esportius, dragatge de platges, abocament de residus i sobrepesca).^[11]

És inofensiva per als humans.^[14]

• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
• Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, 1998. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
• Cataudella, S., P. Perin Riz i L. Sola, 1980. A chromosome study of eight mediterranean species of Sparidae (Pisces, Perciformes). Genetica 54(2):155-159.
• Cavallaro, G., A. Cefali, A. Potoschi i S. Sotiriadis, 1985. Aspects of Oblada melanura (L., 1758) biology (Pisces: Sparidae). Mem. Biol. Mar. Oceanogr. 15:129-140.
• Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
• De Gaetani, D., 1931. Uova, sviluppo embrionale e stadi post-embrionali negli Sparidi. 1. Oblada melanura Cuv. Mem. Com. Tal. Ital., 183:1-18.
• FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
• Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
• Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
• Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
• Rass, T. S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). Moscou: Prosveschenie. 575 p.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Sola, L. i S. Cataudella, 1978. Prime osservazioni sulla cariologia degli sparidi Mediterranei. Boll. Zool. 45(2):242.
• Sola, L., S. Cataudella i E. Capanna, 1981. New developments in vertebrate cytotaxonomy III. Karyology of bony fishes: A review. Genetica 54:285-328.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• AQUATAB (txec)
• BiodiversidadVirtual.org (castellà)