Oli essencial
Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.[1][2] Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes. Un oli es qualifica d'essència en el sentit que porta una olor característica o essència de la planta. Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat específica química o farmacèutica en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.
Obtenció
[modifica]Els mètodes amb els quals s'obtenen els olis essencials han estat per ordre cronològic el premsat, la destil·lació i l'extracció líquid-líquid. La destil·lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los. Per obtenir un litre d'aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes; i això explica l'alt preu que tenen en el mercat. Acostumen a ser substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d'origen vegetal i els constituents principals són terpens però també hi sol haver hidrocarburs alifàtics, alcohols, aldehids, cetones, èsters, hidrocarburs aromàtics, fenols i derivats. Hi ha essències constituïdes només per un terpè i altres en les quals el constituent principal no és un terpè, com l'essència de l'anís. En general s'obtenen grans quantitats d'olis essencials dels cítrics i les plantes de la família de les labiades —menta, espígol (oli essencial d'espígol), romaní. S'usen en perfumeria, cosmètica, aromateràpia, medicina i com a saboritzants d'aliments. Cal tenir precaucions en el seu ús, ja que són substàncies molt concentrades i molts poden provocar problemes en la pell si s'apliquen directament.
Altres mètodes
[modifica]- Sfumatura.[3]
- Enfleurage.[4]
- Absolut (perfumeria)
- Exsudació de resines.[5]
- Impregnació de ceres.[6]
- Premsat en fred.[7]
Olis essencials més habituals
[modifica]Entre els olis essencials més utilitzats hi ha:[8]
- Lavandí (Lavandula x hybrida): antibiòtic i calmant.[9]
- Romaní (Rosmarinus officinale): bactericida potent.[10]
- Bergamota (Citrus bergamia): distensió.[11]
- Mandarí (Citrus reticulata): somnífer infantil.[12]
- Encens (Boswellia carteri): potent antiedemàtic.[13]
- Planta del te (Melaleuca alternifolia): potent fungicida i viroestàtic.[14]
- Eucaliptus (Eucalyptus globulus): expectorant, virostàtic, bactericida.[15]
- Coriandre (Coriandrum sativum): efectes antimicrobians, antioxidants, antidepressius, antiinflamatoris,...[16][17]
-
Estructura química de l'isoprè, base dels olis essencials -
Ocimum americanum -
Cítrics -
Planta del te -
Gingebre -
Lavandí
.JPG)
Famílies botàniques de les quals s'extreuen olis essencials
[modifica]- Myrtaceae: clau d'espècia (Syzygium aromaticum) Eucalyptus spp.
- Lauraceae: canyella de Sri Lanka (Cinnamomum verum), canyella de la Xina. (Cinnamomum aromaticum) càmfora (Cinnamomum camphora), llorer (Laurus nobilis).
- Rutaceae: taronger amarg, bergamota, llimoner.
- Lamiaceae: alfàbrega, Calamintha sylvàtica, Hyssopus officinalis, Lavandula sp, (espígol lavandí, Origanum mejorana, O. vulgaris (orenga) Melissa officinalis, Mentha x piperita, romaní, sajolida, sàlvia spp. farigola (Thymus spp.) pàtxuli (Pogostemon cablin).
- Asteraceae: Chamomilla recutita, Artemisia absinthium, A. vulgaris, A. dracunculus (estrragó).
- Apiaceae: anís (Pimpinella anisum), fonoll, anet, coriandre, julivert.
- Cupressaceae: xiprer.
- Zingiberaceae: gingebre.
- Piperaceae: pebre.
- Verbenaceae: marialluïsa (Aloysia triphylla).
Parts de les plantes on s'emmagatzema l'oli essencial
[modifica]- Flors: bergamota, nard, romaní.
- Fulles: llorer, eucaliptus.
- Escorça: canyella.
- Fusta: sàndal.
- Arrel: vetiver.
- Rizomes: cúrcuma, gingebre.
- Fruits: anís, fonoll.
- Llavors: nou moscada.
Referències
[modifica]- ↑ Francisco de Paula Mellado. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1851, p. 241–.
- ↑ Antoine BAUMÉ. Éléments de pharmacie théorique et pratique ... Quatrième édition revue, corrigée & augmentée. Samson, 1777, p. 932–.
- ↑ Christian Valnet. Oli essenziali e Aromaterapia. Edizioni R.E.I., 17 setembre 2014, p. 52–. ISBN 978-2-37297-013-6.
- ↑ Auguste DEBAY. Nouveau manuel du parfumeur-chimiste. Les parfums de la toilette et les cosmétiques les plus favorables à la beauté sans nuire à la santé ... Quatrième édition, 1856, p. 315–.
- ↑ M.S. Krishnamurthy, JV Hebbar. Easy Ayurveda Home Remedies: Based On Authentic, Traditional Ayurveda Practice. Notion Press, 24 gener 2019, p. 275–. ISBN 978-1-68466-714-7.
- ↑ Edward Klein; Sir Michael Foster; Thomas Lauder Brunton Handbook for the Physiological Laboratory. J. & A. Churchill, 1873, p. 103–.
- ↑ M. J. Rose. El llibre de les fragàncies perdudes. Penguin Random House Grupo Editorial España, 21 març 2013, p. 425–. ISBN 978-84-01-38895-8.
- ↑ http://eshop6196.hiwinner.tw/ec99/eshop6196/human_resource.asp Arxivat 2009-03-22 a Wayback Machine.
- ↑ Noël Étienne HENRY (and GUIBOURT (Nicolas Jean Baptiste Gaston)). Pharmacopée raisonnée, ou traité de pharmacie pratique et théorique ... Troisième édition ... augmentée, etc, 1847, p. 177–.
- ↑ Concepción Obón de Castro. Las plantas medicinales de nuestra región. Editora Regional de Murcia, 1991, p. 36–. ISBN 978-84-7564-130-0.
- ↑ Maria Fiorella Coccolo. Il dizionario degli oli essenziali: Conoscere e usare le essenze di fiori, foglie, radici e cortecce per la salute, il benessere e la linea. Edizioni Riza, 17 gener 2014, p. 45–. ISBN 978-88-7071-219-3.
- ↑ Bruno RIOTTE. Mon guide Huiles essentielles. Lulu.com, 9 març 2015, p. 61–. ISBN 978-1-326-20963-6.
- ↑ Victor R. Preedy. Essential Oils in Food Preservation, Flavor and Safety. Elsevier Science, 28 setembre 2015, p. 433–. ISBN 978-0-12-416644-8.
- ↑ Susan Drury. L'olio di tea tree. Le proprietà terapeutiche di Melaleuca alternifolia. Tecniche Nuove, 1998, p. 65–. ISBN 978-88-481-0713-6.
- ↑ Rosa Maria Giner Pons; Salvador Máñez Aliño Farmacognòsia: de la natura al medicament. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 79–. ISBN 978-84-370-8646-0.
- ↑ Brinza, Ion; Boiangiu, Razvan Stefan; Cioanca, Oana; Hancianu, Monica; Dumitru, Gabriela «Direct Evidence for Using Coriandrum sativum var. microcarpum Essential Oil to Ameliorate Scopolamine-Induced Memory Impairment and Brain Oxidative Stress in the Zebrafish Model» (en anglès). Antioxidants, 12, 8, 31-07-2023, pàg. 1534. DOI: 10.3390/antiox12081534. ISSN: 2076-3921. PMC: PMC10451280. PMID: 37627529.
- ↑ Said, Ahmed Abdou; Reda, Rasha M.; Metwally, Mohamed M. M.; Abd El-Hady, Heba M. «Therapeutic efficacy of coriander (Coriandrum sativum) enriched diets in Oreochromis niloticus: effect on hepatic-renal functions, the antioxidant-immune response and resistance to Aeromonas veronii» (en anglès). Fish Physiology and Biochemistry, 49, 4, 8-2023, pàg. 687–709. DOI: 10.1007/s10695-023-01220-6. ISSN: 0920-1742. PMC: PMC10415512. PMID: 37438674.
