On viu el perill

Infotaula de pel·lículaOn viu el perill
Where Danger Lives Modifica el valor a Wikidata

Faith Domergue i Robert Mitchum a la pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Farrow Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióIrving Cummings Jr. i Irwin Allen Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Bennett Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoy Webb Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNicholas Musuraca Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEda Warren Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema negre Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArizona i Califòrnia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0043131 Allocine: 138470 Letterboxd: where-danger-lives Allmovie: v116605 TCM: 1412 Archive.org: 1950-where-danger-lives-donde-habita-el-peligro-john-farrow-vose TMDB.org: 20153 Modifica el valor a Wikidata

On viu el perill (títol original: Where Danger Lives) és un thriller de cinema negre estatunidenc de 1950 dirigit per John Farrow i protagonitzat per Robert Mitchum, Faith Domergue i Claude Rains.[1] Està doblada al català.[2]

Argument

[modifica]

Un jove metge s'enamora d'una jove pertorbada, s'involucra en la mort del seu marit i ha de fugir amb ella a la frontera mexicana.

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

Resposta crítica contemporània

[modifica]

Bosley Crowther, de The New York Times va escriure: "Enfosquit una mica per diverses begudes fortes i un parell de cops al cap, el nostre heroi no obeeix el seu instint sinó que se'n va corrent amb la dama a la nit. I així comença una sèrie d'aventures en la seva fugida per escapar que el porta finalment a adonar-se que sempre s'ha d'informar a la policia. En aquesta demostració solemne, el Sr. Mitchum fa una feina bastant creïble com a home que opera en el buit i assetjat per circumstàncies desafortunades. Com la noia que el posa en problemes, la senyoreta Domergue no manifesta res més que una aparença relativament sensual i una capacitat per recitar línies senzilles", afegint que el director Farrow "anteriorment ho ha fet millor, i és millor que ho torni a fer".[3]

Resposta crítica moderna

[modifica]

Dave Kehr, del Chicago Reader, va escriure: "El director John Farrow encerta molt bé les qualitats al·lucinatòries i de malson d'aquesta trama estàndard del Cinema negre: Mitchum passa l'última meitat de la pel·lícula recorrent els camins de terra del sud de Califòrnia amb una commoció cerebral, desmaiant-se periòdicament i despertar-se envoltat d'alguns dels paisatges més desoladors que ofereix Amèrica".[4]

Referències

[modifica]