Operació Òpera

Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Òpera
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 12′ 12″ N, 44° 31′ 07″ E / 33.2033°N,44.5186°E / 33.2033; 44.5186
Tipusatac aeri Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte arabo-israelià Modifica el valor a Wikidata
Data7 juny 1981 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBagdad (Iraq)
Iraq Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuBaghdad Nuclear Research Facility (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació

L'Operació Òpera (en hebreu: מבצע אופרה‎), també coneguda com a Operació Babilònia o Operació Ofra, va ser un atac aeri preventiu realitzat per sorpresa per part d'Israel el dia 7 de juny de 1981, contra un reactor nuclear en construcció situat a 17 quilòmetres al sud-est de Bagdad, capital de l'Iraq.[1][1][2][3][4]

El 1976, l'Iraq va comprar un reactor nuclear de la classe Osiris a França.[5][6] Tots dos països van afirmar que el reactor nuclear, conegut com a Osirak pels mitjans francesos i com Tammuz (en àrab: اوسيراك) pels mitjans oficials iraquians, estava sent fabricat amb finalitats pacífiques, com la recerca de l'energia nuclear.[7] No obstant això, el govern israelià veia al reactor com un perill, argumentant que estava dissenyat per a la fabricació d'armament nuclear.[2]

El 7 de juny de 1981, una esquadrilla de la Força Aèria Israeliana, composta per avions caça bombarders F-16A Netz, sent escortats per caces F-15A Baz, van bombardejar i van danyar severament el reactor nuclear d'Osirak.[8] Israel va defensar la seva actuació argumentant que va procedir en defensa pròpia, i que quedava menys d'un mes abans que la situació es tornés crítica.[8] No obstant això, altres fonts citen un component polític en l'atac, ja que va tenir lloc tres setmanes abans de les eleccions legislatives de 1981 per a la formació del nou Kenésset.[9] En l'atac hi van morir deu soldats iraquians i un enginyer civil francès.[10]

L'atac va ser durament criticat per la comunitat internacional, i Israel va ser renyat pel Consell General i l'Assemblea General de les Nacions Unides, en dues resolucions separades.[11][12] Les reaccions dels mitjans de comunicació no van ser gaire més positives: "L'atac sorpresa d'Israel ... fou un acte d'agressió inexcusable fet amb poca vista", segons el New York Times, mentre que Los Angeles Times va anomenar-lo "terrorisme patrocinat per l'estat".[11] La destrucció del reactor nuclear d'Osirak s'ha convertit en obligada cita dels efectes d'un atac preventiu en l'estudi contemporani del dret internacional.[13][14][15]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Two Minutes over Baghdad. Routledge, 2008. 
  2. 2,0 2,1 «1981: Israel bombs Baghdad nuclear reactor» (en anglès). BBC News, 07-06-1981. [Consulta: 10 gener 2011].
  3. Donald Neff «Israel Bombs Iraq's Osirak Nuclear Research Facility» (en anglès). Washington Report on Middle East Affairs, 1995, p. 81-82 [Consulta: 30 novembre 2010].
  4. Anthony Fainberg «Osirak and international security» (en anglès). The Bulletin of the Atomic Scientists, 37, 8, 1981, p. 33-36 [Consulta: 30 desembre 2010].
  5. Bennett Ramberg. Nuclear Power Plants as Weapons for the Enemy: An Unrecognized Military Peril (en anglès), 1985, p. xvii [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  6. Iraq and the War of Sanctions: Conventional Threats and Weapons of Mass Destruction. Praeger, 1999. 
  7. The 1982 World Book Year Book. World Book Inc., 1983. 
  8. 8,0 8,1 International Law and the Use of Force: A Documentary and Reference Guide. Praeger, 2009. 
  9. Israel and the Quest for Permanence. McFarland & Co Inc, 1999. 
  10. The Unspoken Alliance: Israel's Secret Relationship with Apartheid South Africa. Pantheon, 2010. 
  11. 11,0 11,1 Jonathan Steele. «The Bush doctrine makes nonsense of the UN charter». The Guardian, 07-06-2002. [Consulta: 29 novembre 2010].
  12. Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. «S/RES/487 (1981, 19 juny 1981: Resolution 487 (1981) Adopted by the Security Council at its 2288th meeting on 19 juny 1981» (en anglès), 19-06-1981. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 16 gener 2011].
  13. Preemption: Military Action and Moral Justification. Oxford University Press, 2007. 
  14. «Asamblea Parlamentaria - Papeles de trabajo - Sesión ordinaria 2007 (Tercera parte) 25-29 de juny de 2007» (en anglès). World Affairs, V, 2, 2008.
  15. Dan Reiter. «Preventive Attacks against Nuclear Programs and the "Success" at Osiraq» (en anglès). Nonproliferation Review, 01-07-2005. [Consulta: 29 novembre 2010].