Orogènesi

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments són l'origen dels plegaments o falles, que formen el relleu de la Terra.^[1]

• Orogènesi simètrica: es produeix pel xoc de dues plaques litosfèriques continentals i es forma en ser comprimit un geosinclinal localitzat entre les dues masses continentals durant la seua aproximació. Exemples: les serralades dels Pirineus, Alps i Himàlaia.

• Orogènesi asimètrica: es produeix per la col·lisió d'una placa continental amb una d'oceànica i es forma pel plegament dels sediments acumulats en la zona de subducció d'una placa oceànica per sota de la continental. Exemples: les serralades dels Andes i de les muntanyes Rocoses.

• Plegament caledonià: moviments tectònics ocorreguts fa aproximadament 330 milions d'anys. D'aquest plegament orogènic va sorgir la cadena caledoniana, de la qual es conserven vestigis a Escòcia, península Escandinava, Canadà, Brasil, Nord d'Àsia i Austràlia.

• Plegament hercinià: va ocórrer en nombrosos punts del globus terrestre fa 230 milions d'anys i va ser més important que el plegament caledonià. Aquest plegament va afectar gran part d'Europa centreoccidental, els Urals, els Apalatxes a Amèrica del Nord, els Andes, Tasmània, etc.

• Plegament alpí: plegament orogènic del període terciari, l'últim que s'ha produït. Es va iniciar fa 62 milions d'anys, amb el qual es van formar, entre altres, el sistema alpinohimalai, que s'estén des dels Pirineus i els Alps cap a l'est, passant pel Caucas, fins a unir-se amb el major nucli orogènic d'aqueix moment, l'Himàlaia. També tenen l'origen en aquesta orogènesi les serralades mediterrànies meridionals, com les serralades Bètiques i l'Atles, o les muntanyes Rocoses i els Andes en el continent americà.

• Astenòlit

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orogènesi