Osho

Osho

Nom original	(hi) रजनीश चन्द्र मोहन जैन
Biografia
Naixement	(hi) चन्द्र मोहन जैन 11 desembre 1931 Udaipura (Raj britànic)
Mort	19 gener 1990 (58 anys) Poona (Índia)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Residència	Koregaon Park (en) (1986–1990) Rajneeshpuram (en) (1981–1985) Koregaon Park (en) (1974–1981) Bombai (1970–1974) Gadarwara (en) Jabalpur Districte de Raisen
Religió	Misticisme
Formació	Dr. Hari Singh Gour University (en) - filosofia (–1957)
Activitat
Ocupació	escriptor, guru, autobiògraf, místic
Ocupador	Rani Durgavati University, Jabalpur (en) (1958–1966)
Moviment	Rajneesh movement (en)
Signatura
Lloc web	osho.com

Rajneesh Chandra Mohan Jain (Kuchwada, 11 de desembre de 1931 - Poona, 19 de gener de 1990), va ser un guru indi iconoclasta i molt controvertit, dit igualment Bhagwan Shree Rajneesh i posteriorment com a Osho, nom amb què també es coneix el moviment que va crear.

Va viure primer a l'Índia i després en altres països, principalment als Estats Units, on va fundar un centre espiritual a l'Oregon. És el creador del que ell va anomenar la "meditació dinàmica"^[1] i una de les influències majors de la New Age.^[2] La seva actitud envers la sexualitat, qualificada a l'època d'especialment permissiva, i els consells que donava als seus seguidors sobre aquest tema van fer que als EUA se li donés el malnom de "sex guru".^[3] Diversos problemes amb la justícia van contribuir al declivi de les seves comunitats fins que van desaparèixer. Tot i així, roman un autor molt popular en l'actualitat.^[4]

Els ensenyaments d'Osho se centren a abordar, des de diferents angles i amb diferents tècniques, el desenvolupament de la consciència humana fins a aconseguir el grau conegut com a "il·luminació". Segons Osho, la seva millor font per parlar de la consciència humana era l'experiència pròpia. Per a ell, la naturalesa veritable de l'individu resideix en la seva consciència, o la capacitat de testimoniar allò percebut pels sentits, a conseqüència de la pràctica de la meditació. La meditació permetria a l'individu transcendir la identificació amb l'ego, rebutjant les projeccions d'identitats falses creades per la ment.

Tot i que en el seu ensenyament Osho destaca que el present és l'única realitat i que el passat i el futur són il·lusions de la ment, els seus seguidors li atribueixen algunes profecies.

Primogènit d'una modesta família de mercaders de la religió jainista, va ser criat pels seus avis materns fins a vuit anys, fet que el va influir profundament.^[5] La seva àvia li va fer de mare i amb el seu esperit d'obertura, va fer que l'ascetisme, la repressió sexual i material, l'odi del cos propi i de la dona, comuns en el jainisme, no l'afectessin.^[6]

A la universitat es va fer famós pels debats entre estudiants, molt populars a l'Índia. Va obtenir el títol i la medalla d'or de Campió de Debats de tot el país. El 1956 va rebre el seu màster en filosofia amb primera classe d'honors a la universitat de Sagar.

El 21 de març de 1953, a l'edat de 21 anys, Rajneesh va afirmar haver atès la il·luminació. D'aquesta experiència, Osho en va dir: "Ja no busco res. L'existència m'ha obert totes les seves portes. Ni tan sols puc dir que pertanyo a l'existència, perquè sóc una part d'aquesta ... Quan un capoll floreix, jo floreixo amb aquest. Quan el sol surt, jo surto amb ell. L'ego, que manté les persones separades, ja no és present en mi. Sóc part de la natura, el meu ésser és part del tot ..."

Després d'un període com a professor a la universitat de Jabalpur, renuncia al seu lloc per viatjar per tota l'Índia fent xerrades.^[7]

El 1968, es va establir a Bombai. Dos anys més tard, va crear la seva meditació dinàmica, tècnica que ajuda a deturar la ment i a alliberar-la de lligams i traumes mitjançant la catarsi.^[8] Més tard va ensenyar altres meditacions amb música i danses: kundalini, nataraja (tècniques sufís) i nadhabrama, relacionades amb l'energia auditiva.

A partir de 1970 van arribar fins a ell nombrosos occidentals interessats en la recerca de si mateixos i en experimentar la seva meditació dinàmica. El 21 de març de 1974, va fundar l'àixram de Poona, centre que va assolir fama mundial. A més d'ensenyar les seves meditacions, incloïa grups i tallers que combinaven mètodes orientals amb psicoteràpia occidental. Al mateix temps incorporava tècniques de rolfing, bioenergia, reiki, tai-txi i rebirthing. El 1980, Osho tenia uns 250.000 deixebles arreu del món, que es vestien amb tons del sol naixent, batejats per la premsa com "els vermells". A Poona feia una xerrada matinal, que era seguida per la meditació dinàmica.^[9][10]

Una afecció congènita de la columna deteriorava a poc a poc la seva salut. Va començar a tenir detractors, dirigents religiosos de les esglésies d'Orient i d'Occident criticaven públicament els seus discursos que preconitzaven el control de la natalitat per evitar tanta pobresa, entre altres postulats moderns i oberturistes.^[11][12]

L'1 de maig de 1981, Osho va entrar en una etapa de silenci. La seva salut empitjorava. Els seus metges van decidir portar-lo als Estats Units per operar-lo de la columna. Els seus adeptes li van regalar terres a Oregon i van crear Rajneeshpuram, una ciutat per a 500 persones residents però amb capacitat per rebre'n 20.000.^[13]

Encara que va recuperar en bona part la seva salut, l'etapa nord-americana va ser tensa i crítica per Osho. El govern conservador de Ronald Reagan rebutjava l'existència de Rajneeshpuram i buscava pretextos per destruir-la. A l'octubre de 1984, el mestre va trencar el vot de silenci i el 1985 va recomençar a fer xerrades públiques. La fustigació del govern creixia i l'oportunitat per deslliurar-se d'Osho es va presentar el 14 de setembre de 1985, quan la seva secretària, Ma Anand Sheela, va cometre diverses irregularitats, entre les quals un intent d'enverinament del metge del mestre i es va escapar amb 40 milions de dòlars, propietat de la comunitat. El que volia Sheela era diners, poder i prestigi i en dir Osho que ningú seria el seu successor en la direcció de la comuna, ella es va sentir decebuda i va fer tot el possible per perjudicar-lo. Osho va obrir les portes al govern perquè investigués i, al final, com que no van trobar res de delictiu, el van acusar d'infringir les lleis d'immigració, i l'enviaren a la presó.^[14][15]

Els seus advocats van aconseguir excarcerar-lo al novembre del 1985, pagant una fiança de 40.000 dòlars amb el compromís que no tornaria als Estats Units durant cinc anys. El govern va pressionar altres països perquè no li permetessin d'entrar, el que va donar lloc al veto d'accés per part de 21 nacions que van rebutjar la seva presència negant-li el visat i impedint-lo, de vegades, fins i tot descansar als aeroports.^[16][17]

El 4 de gener de 1987 va tornar a Poona i al cap d'un any i mig, al juliol de 1988, va voler dirigir de nou una meditació al final del discurs de la tarda. A aquesta època va crear una nova tècnica meditativa: la Rosa Mística.

D'altra banda, l'any 1989 volia esborrar el seu passat i reparar el mal fet per Sheela (que anys enrere havia publicat un llibre anomenat Rajneesh, en el qual volia promoure una mena de catecisme, a la qual cosa ell es va oposar puix que ell deia "sigues tu mateix" canviant el nom de Bhagwan Rajneesh pel d'Osho. Sobre aquest últim sobrenom s'explica perquè sempre deia als seus deixebles que havien de fondre's en la realitat, com una gota d'aigua a l'oceà i això és el que vol dir Osho: "dissolent-se a l'oceà". "No és el meu nom" deia "és una paraula curativa".

El gener de 1990 el seu metge li observa un pols irregular i li suggereix un xoc elèctric cardíac per mirar de regular-lo. Osho respon "No, deixeu-me marxar. L'existència ha decidit que és l'hora... La meva presència serà més forta sense l'infern del meu cos torturat". El seu metge afirma que el patiment és l'efecte del verí de les presons americanes on ruixaven els matalassos amb tal·li (metall tòxic) com a raticida. Cada dia se sentia més feble, no podent pronunciar discursos, incapaç de caminar fins al Gautama Budha Auditòrium. El dia 18 no es va llevar i va morir a les 17h30 del 19 de gener a l'edat de 58 anys, deixant un llegat de 108 tècniques de meditació activa perquè l'home occidental s'acosti a la meditació.

• Abbott, Carl «Utopia and Bureaucracy: The Fall of Rajneeshpuram, Oregon». The Pacific Historical Review, 59, 1, 1990, p. Pages 77–103...
• Aveling, Harry. The Laughing Swamis. Delhi: Motilal Banarsidass, 1994, p. . ISBN 81-208-1118-6. .
• Aveling, Harry (ed.). Osho Rajneesh and His Disciples: Some Western Perceptions. Delhi: Motilal Banarsidass, 1999, p. . ISBN 81-208-1599-8. . (Includes studies by Susan J. Palmer, Lewis F. Carter, Roy Wallis, Carl Latkin, Ronald O. Clarke and others previously published in various academic journals.)
• Bhawuk, Dharm P. S. «Culture's influence on creativity: the case of Indian spirituality». International Journal of Intercultural Relations, 27, 1, 2003, p. Pages 1–22. DOI: 10.1016/S0147-1767(02)00059-7..
• Carter, Lewis F. «The "New Renunciates" of Bhagwan Shree Rajneesh: Observations and Identification of Problems of Interpreting New Religious Movements». Journal for the Scientific Study of Religion, 26, 2, 1987, p. Pages 148–172. DOI: 10.2307/1385791., reprinted in Aveling 1999, pàg. 175–218.
• Belfrage, Sally. Flowers of Emptiness: Reflections on an Ashram. Nova York, NY: Doubleday, 1981, p. . ISBN 0-385-27162-X. .
• Carrette, Jeremy; King, Richard. Selling Spirituality: The Silent Takeover of Religion. Routledge, 2004. ISBN 0-415-30209-9. .
• Carter, Lewis F. Charisma and Control in Rajneeshpuram: A Community without Shared Values. Cambridge: Cambridge University Press, 1990, p. . ISBN 0-521-38554-7. .
• Carus, W. Seth [23 març 2012]. Bioterrorism and Biocrimes (PDF). The Minerva Group, Inc., 2002. ISBN 1-4101-0023-5. .
• Chryssides, George D. Exploring New Religions. Continuum International Publishing Group, 1999, p. . ISBN 978-0-8264-5959-6. .
• Clarke, Peter B. Encyclopedia of New Religious Movements. Routledge, 2006, p. . ISBN 978-0-415-45383-7. .
• Clarke, Ronald O. «The Narcissistic Guru: A Profile of Bhagwan Shree Rajneesh». Free Inquiry, Spring 1988, 1988, p. Pages 33–35, 38–45., reprinted in Aveling 1999, pàg. 55–89.
• FitzGerald, Frances «Rajneeshpuram». The New Yorker, 22 setembre 1986a, p.  [Consulta: 12 juliol 2011]..
• FitzGerald, Frances «Rajneeshpuram». The New Yorker, 29 setembre 1986b, p.  [Consulta: 12 juliol 2011]..
• Forsthoefel, Thomas A.; Humes, Cynthia Ann (eds.). Gurus in America. State University of New York Press, 2005. ISBN 0-7914-6574-8. .
• Fox, Judith M. Osho Rajneesh – Studies in Contemporary Religion Series, No. 4. Salt Lake City: Signature Books, 2002. ISBN 1-56085-156-2. .
• Galanter, Marc (ed.). Cults and New Religious Movements: A Report of the American Psychiatric Association. American Psychiatric Publishers, 1989, p. . ISBN 0-89042-212-5. .
• Goldman, Marion S. «Reviewed Work(s): Charisma and Control in Rajneeshpuram: The Role of Shared Values in the Creation of a Community by Lewis F. Carter». Journal for the Scientific Study of Religion, 30, 4, 1991, p. 557–558. DOI: 10.2307/1387299..
• Gordon, James S. The Golden Guru. Lexington, MA: The Stephen Greene Press, 1987, p. . ISBN 0-8289-0630-0. .
• Heelas, Paul. The New Age Movement: Religion, Culture and Society in the Age of Postmodernity. Oxford: Wiley-Blackwell, 1996, p. . ISBN 0-631-19332-4. .
• Huth, Fritz-Reinhold. Das Selbstverständnis des Bhagwan Shree Rajneesh in seinen Reden über Jesus. Frankfurt am Main: Verlag Peter Lang GmbH (Studia Irenica, vol. 36), 1993, p. . ISBN 3-631-45987-4.  (alemany).
• Joshi, Vasant. The Awakened One. San Francisco, CA: Harper and Row, 1982, p. . ISBN 0-06-064205-X. .
• Latkin, Carl A. «Seeing Red: A Social-Psychological Analysis». Sociological Analysis, 53, 3, 1992, p. Pages 257–271. DOI: 10.2307/3711703., reprinted in Aveling 1999, pàg. 337–361.
• Lewis, James R.; Petersen, Jesper Aagaard (eds.). Controversial New Religions. Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-515682-X. .
• Mangalwadi, Vishal. The World of Gurus. Cornerstone Press, 1992. ISBN 0-940895-03-X. .
• Maslin, Janet. «Ashram (1981) Life at an Ashram, Search for Inner Peace (movie review)». New York Times p. , 13-11-1981. [Consulta: 12 juliol 2011]..
• Mehta, Gita. Karma Cola: Marketing the Mystic East. Nova York: Vintage, 1994, p. . ISBN 0-679-75433-4. .
• Mehta, Uday. Modern Godmen in India: A Sociological Appraisal. Mumbai: Popular Prakashan, 1993, p. . ISBN 81-7154-708-7. .
• Meredith, George. Bhagwan: The Most Godless Yet the Most Godly Man. Pune: Rebel Publishing House, 1988, p. . .
• Milne, Hugh. Bhagwan: The God That Failed. London: Caliban Books, 1986, p. . ISBN 1-85066-006-9. .
• Mistlberger, P.T.. The Three Dangerous Magi: Osho, Gurdjieff, Crowley. O Books, 2010, p. 713. ISBN 978-1-84694-435-2 [Consulta: 12 juliol 2011]. .
• Mullan, Bob. Life as Laughter: Following Bhagwan Shree Rajneesh. London, Boston, Melbourne and Henley: Routledge & Kegan Paul Books Ltd, 1983, p. . ISBN 0-7102-0043-9. .
• Osho. Autobiography of a Spiritually Incorrect Mystic. Nova York, NY: St. Martin's Griffin, 2000, p. . ISBN 0-312-25457-1. .
• Osho. Glimpses of a Golden Childhood. Rajneeshpuram: Rajneesh Foundation International, 1985, p. . ISBN 0-88050-715-2. .
• Osho. Meditation: the first and last freedom. St. Martin's Griffin, 2004, p. . ISBN 978-0-312-33663-9. .
• Palmer, Susan J. «Charisma and Abdication: A Study of the Leadership of Bhagwan Shree Rajneesh». Sociological Analysis, 49, 2, 1988, p. Pages 119–135. DOI: 10.2307/3711009., reprinted in Aveling 1999, pàg. 363–394.
• Palmer, Susan J.; Sharma, Arvind (eds.). The Rajneesh Papers: Studies in a New Religious Movement. Delhi: Motilal Banarsidass, 1993, p. . ISBN 81-208-1080-5. .
• Prasad, Ram Chandra. Rajneesh: The Mystic of Feeling. Delhi: Motilal Banarsidass, 1978, p. . ISBN 0-89684-023-9. .
• Sam. «Life of Osho» (PDF) p. , 1997. Arxivat de l'original el 23 març 2012. [Consulta: 12 juliol 2011]..
• Shunyo, Ma Prem. My Diamond Days with Osho: The New Diamond Sutra. Delhi: Motilal Banarsidass, 1993, p. . ISBN 81-208-1111-9. .
• Sloterdijk, Peter. Selbstversuch: Ein Gespräch mit Carlos Oliveira. München, Wien: Carl Hanser Verlag, 1996, p. . ISBN 3-446-18769-3.  (alemany).
• Storr, Anthony. Feet of Clay – A Study of Gurus. London: Harper Collins, 1996, p. . ISBN 0-00-255563-8. .
• Süss, Joachim. Bhagwans Erbe: Die Osho-Bewegung heute. Munich: Claudius Verlag, 1996, p. . ISBN 3-532-64010-4.  (alemany).
• Urban, Hugh B. «Zorba The Buddha: Capitalism, Charisma and the Cult of Bhagwan Shree Rajneesh». Religion, 26, 2, 1996, p. Pages 161–182. DOI: 10.1006/reli.1996.0013..
• Urban, Hugh B. Tantra: Sex, Secrecy, Politics, and Power in the Study of Religion. Berkeley, CA: University of California Press, 2003, p. . ISBN 0-520-23656-4. .
• Wallis, Roy «Religion as Fun? The Rajneesh Movement». Sociological Theory, Religion and Collective Action. Queen's University, Belfast, 1986, p. Pages 191–224., reprinted in Aveling 1999, pàg. 129–161
• Appleton, Sue. Bhagwan Shree Rajneesh: The Most Dangerous Man Since Jesus Christ. Cologne: Rebel Publishing House, 1987. ISBN 3-89338-001-9. .
• Bharti, Ma Satya. Death Comes Dancing: Celebrating Life With Bhagwan Shree Rajneesh. London, Boston, MA and Henley: Routledge, 1981. ISBN 0-7100-0705-1. .
• Bharti Franklin, Satya. The Promise of Paradise: A Woman's Intimate Story of the Perils of Life With Rajneesh. Barrytown, NY: Station Hill Press, 1992. ISBN 0-88268-136-2. .
• Braun, Kirk. Rajneeshpuram: The Unwelcome Society. West Linn, OR: Scout Creek Press, 1984. ISBN 0-930219-00-7. .
• Brecher, Max. A Passage to America. Mumbai, India: Book Quest Publishers, 1993. .
• FitzGerald, Frances. Cities on a Hill: A Journey Through Contemporary American Cultures. Nova York, NY: Simon & Schuster, 1986. ISBN 0-671-55209-0. . (Includes a 135-page section on Rajneeshpuram previously published in two parts in The New Yorker magazine, 22 September, and 29 September 1986 editions.)
• Forman, Juliet. Bhagwan: One Man Against the Whole Ugly Past of Humanity. Cologne: Rebel Publishing House, 2002. ISBN 3-89338-103-1. .
• Goldman, Marion S. Passionate Journeys – Why Successful Women Joined a Cult. The University of Michigan Press, 1999. ISBN 0-472-11101-9. 
• Guest, Tim. My Life in Orange: Growing up with the Guru. London: Granta Books, 2005. ISBN 1-86207-720-7. .
• Gunther, Bernard (Swami Deva Amit Prem). Dying for Enlightenment: Living with Bhagwan Shree Rajneesh. Nova York, NY: Harper & Row, 1979. ISBN 0-06-063527-4. .
• Hamilton, Rosemary. Hellbent for Enlightenment: Unmasking Sex, Power, and Death With a Notorious Master. Ashland, OR: White Cloud Press, 1998. ISBN 1-883991-15-3. .
• McCormack, Win. Oregon Magazine: The Rajneesh Files 1981–86. Portland, OR: New Oregon Publishers, Inc., 1985. 
• Palmer, Susan Jean. Moon Sisters, Krishna Mother, Rajneesh Lovers: Women's Roles in New Religions. Syracuse University Press, 1994. ISBN 978-0-8156-0297-2. 
• Quick, Donna. A Place Called Antelope: The Rajneesh Story. Ryderwood, WA: August Press, 1995. ISBN 0-9643118-0-1. .
• Shay, Theodore L. Rajneeshpuram and the Abuse of Power. West Linn, OR: Scout Creek Press, 1985. .
• Thompson, Judith; Heelas, Paul. The Way of the Heart: The Rajneesh Movement. Wellingborough, UK: The Aquarian Press (New Religious Movements Series), 1986. ISBN 0-85030-434-2. .

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osho