Pèire Devoluy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Paul Gros-Long 27 juny 1862 Chastilhon de Diés (França) |
| Mort | 6 març 1932 (69 anys) Niça (França) |
Mayor's adjunct of Nice (en)  | |
| 1929 – 1932 | |
 Capoulié del Felibritge | |
| 1901 – 1909 ← Felix Gras – Valèri Bernard → | |
| Majoral del Felibritge | |
| 1900 – 1912 ← Antoine Blaise Crousillat – Marius Jouveau → | |
| Dades personals | |
| Formació | École d'application de l'artillerie et du génie (en) (1884–) École Polytechnique (1882–) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, novel·lista, felibre, traductor, romanista, coronel, poeta, oficial |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Pierre Devoluy Jean Patarin Un de l'Armado Jean Malan |
| Participà en | |
| Académie méditerranéenne de Nice (en) | |
| Premis | |
| |
Pèire Devoluy (Chastilhon, Droma, 1862 - Niça, 1932) és el nom amb el qual és conegut l'escriptor occità Pau Gros-Long.
Pertanyia a una família protestant, i fou oficial de l'exèrcit francès. Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme. Historiador i novel·lista, fou el capolièr dels joves (1901-09), però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren.[1] Durant la revolta de vinyataires del Llenguadoc del 1907 contra el govern de Georges Clemenceau va donar suport els rebels, cosa que l'enfrontaria amb Frederic Mistral i que donaria el cop de gràcia al poc prestigi polític dels felibres.[2] És autor de Istòri naciounalo de la Prouvènço dóu miejour di gaulo.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Pèire Devoluy | enciclopedia.cat». GEC. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ Mistral, Frédéric; Dévoluy, Pierre; Rostaing, Charles. Correspondance, Frédéric Mistral, Pierre Devoluy (1895-1913) (en francès). Impr. Bene, 1984.
- ↑ Dévoluy, Pierre. Istòri naciounalo de la Prouvenço e dóu miejour di Gaulo : prose provençale. Ollières: Cercle Pierre-Devoluy, 1994. ISBN 2-9508441-0-3.