Benito Pérez Galdós

Aquest article tracta sobre l'escriptor. Si cerqueu l'avinguda homònima de València, vegeu «Avinguda de Benito Pérez Galdós».

Benito Pérez Galdós

(1903)
Biografia
Naixement	10 maig 1843 Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas)
Mort	4 gener 1920 (76 anys) carrer d'Hilarión Eslava (Comunitat de Madrid)
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Diputat a Corts
2 març 1914 – 16 març 1916 Circumscripció electoral: Las Palmas
Diputat a Corts
6 maig 1907 – 2 gener 1914 Circumscripció electoral: Madrid
Diputat a Corts
5 maig 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Guayama
Dades personals
Residència	carrer d'Hilarión Eslava
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escriptor, novel·lista, periodista, polític, dramaturg, poeta
Activitat	1870 -
Partit	Conjunció Republicano-Socialista Partido Reformista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Gènere	Dramatúrgia i teatre
Moviment	Literatura realista
Família
Cònjuge	cap valor
Parella	Emilia Pardo Bazán (1881–) Lorenza Cobián (1879–1891) Angelina Zampanelli
Germans	Ignacio Pérez Galdós
Premis
(1902)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII  Fill Predilecte de l'Illa de Gran Canària
Signatura

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920) és un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana. Va evolucionar cap al naturalisme en les darreres etapes. Destaca pels seus diàlegs, amb barreja de registres segons els personatges i pel punt de vista, ja que el narrador es fica dins la història narrada per guiar el lector i jutjar-la. És autor sobretot de novel·la, amb una producció molt extensa que pretenia tractar tots els temes candents del segle xix, però també va escriure obres de teatre amb voluntat de crítica social i política. Va entrar a formar part de la Real Academia Española.

Fill menor de deu germans, Galdós va néixer a les Illes Canàries en una família amb diners relacionada amb l'església i l'exèrcit. Va anar a Madrid a estudiar dret, on va començar la seva carrera literària amb prou èxit com per viure dels seus escrits. Allà va entrar en contacte amb els cercles polítics i culturals i va conèixer les principals personalitats de l'època. D'aquests cercles va sorgir el seu interès per la història, sempre present als seus llibres. Més endavant va viatjar a París com a corresponsal i allà va aprofundir en les obres del realisme francès, influència que és palesa a les seves novel·les. Va obtenir un escó de diputat que va abandonar al final de la seva vida, mentre entrava en una etapa més espiritual.

• La sombra (1870)
• La Fontana de Oro (1871)
• El audaz (1871)
• Doña Perfecta (1876)
• Gloria (1877)
• La familia de León Roch (1878)
• Marianela (1878)
• La desheredada (1881)
• El doctor centeno (1883)
• Tormento (1884)
• La de Bringas (1884)
• El amigo manso (1882)
• Lo prohibido (1884–85)
• Fortunata y Jacinta (1886–87)
• Miau (1888)
• La incógnita (1889)
• Torquemada en la hoguera (1889)
• Realidad (1889)
• Ángel Guerra (1890–91)
• Tristana (1892)
• Nazarín (1895)
• Halma (1895) traduïda a l'alemany per Everart Vogel el 1906.
• Misericordia (1897)
• El abuelo (1904) - adaptada al cinema

Col·lecció de quaranta-sis novel·les històriques escrites entre 1872 i 1912.

• Realidad (1892)
• La loca de la casa (1893)
• Gerona (1893).
• La de San Quintín (1894)
• Los condenados (1894)
• Voluntad (1895)
• La fiera (1896)
• Doña Perfecta (1896)
• Electra (1901)
• Alma y vida (1902)
• Mariucha (1903)
• Amor y ciencia (1905)
• Bárbara (1905)
• Zaragoza (1908)
• Pedro Minio (1908)
• Casandra (1910)
• Celia en los infiernos (1913).
• Alceste (1914).
• Sor Simona (1915)
• El tacaño Salomón (1916).
• Santa Juana de Castilla (1918).
• Antón Caballero (1921).

• Federico Chueca i Joaquín Valverde. Cádiz (1886, 20-22, Teatro de Apolo, Madrid), sarsuela amb llibret de Javier de Burgos.
• Ángel Rubio y Laínez i Casimiro Espino y Teysler. El 7 de julio (1887), sarsuela amb llibret de Guillermo Perrín y Miguel de Palacios.^[1]
• Moreu. ¡Trafalgar! (1889, 14-8, Teatro de Maravillas, Madrid), sarsuela amb llibret de Julio de las Cuevas i José Caldeiro.^[2]
• Gerónimo Giménez. Trafalgar (1890, Teatre Principal, Barcelona), sarsuela amb llibret de Javier de Burgos.
• Pere Miquel Marquès. Magdalena (1890, 15-11, Teatro de Apolo, Madrid), sarsuela, partitura perduda; llibret de Felipe Lavín basat en Marianela^[3]
• Ildefonso Moreno Carrillo. Doña Perfecta (1900, sense estrenar), òpera amb llibret de José Estrañi y Grau.
• Arturo Lapuerta. Zaragoza (1908, 5-6, Teatro Principal, Saragossa), òpera amb llibret del mateix Pérez Galdós
• Jaume Pahissa. Marianela (1923, 31-3, Gran Teatre del Liceu, Barcelona), òpera amb llibret de Serafín i Joaquín Álvarez Quintero.
• Manuel B. González. Nela (1974, 5, Hostos Community College, Nova York), òpera basada en Marianela.^[4]
• Jesús Romo. Marianela, o Tu lazarillo (1984, sense estrenar).

• Rafael Tomás. Electra. Sense més dades.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Obres de Benito Pérez Galdós al Projecte Gutenberg.

• http://cervantesvirtual.com/bib_autor/Galdos/
• http://www.casamuseoperezgaldos.com

Premis i fites
Precedit per: León Galindo de Vera	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira N 1897-1920	Succeït per: Leonardo Torres Quevedo