Pane e tulipani
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Silvio Soldini |
Protagonistes | |
Producció | Daniele Maggioni |
Dissenyador de producció | Paola Bizzarri |
Guió | Silvio Soldini i Doriana Leondeff |
Música | Giovanni Venosta |
Fotografia | Luca Bigazzi |
Muntatge | Carlotta Cristiani |
Vestuari | Silvia Nebiolo |
Productora | Monogatari srl (en) , Rai Cinema i Istituto Luce |
Distribuïdor | Istituto Luce |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i Suïssa |
Estrena | 2000 |
Durada | 114 min |
Idioma original | italià |
Rodatge | Venècia |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica |
Tema | autodescobriment, autorrealizació, llibertat, dona, invisibilitat social i ingratitude (en) |
Lloc de la narració | Pescara |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Pane e Tulipani és una pel·lícula de comèdia romàntica italiana del 2000 comèdia romàntica dirigida per Silvio Soldini. La pel·lícula és protagonitzada per Licia Maglietta i Bruno Ganz com Rosalba Barletta i Fernando Girasole. La pel·lícula va formar part de la selecció oficial a nombrosos festivals de cinema, com ara el 53è Festival Internacional de Cinema de Canes[1] i el Festival Internacional de Cinema de Toronto.[2]
Argument
[modifica]Rosalba Barletta, una mestressa de casa napolitana de Pescara, es troba encallada durant unes vacances familiars. En lloc d'esperar al seu marit controlador i infidel, fa auto-stop camí a casa, només per desviar-se impulsivament a Venècia. Allí la dona, que aviat es queda sense diners, troba allotjament amb un restaurant del maître d'hôtel, Fernando Girasole, un home gran d'Islàndia que parla un italià refinat i literari. Rosalba es troba gaudint de la seva nova vida: enllaça una afectuosa amistat amb la massatgista Grazia, veïna de Fernando, i troba feina en una petita floristeria dirigida per Fermo, un anarquista gran i malhumorat que es veu conquistat per les maneres educades de la dona.[3]
Mentrestant, el seu marit va enviar a Costantino, un lampista torpe que ha vingut a l'entrevista a la seva empresa, com a detectiu privat per trobar-la. Rosalba se sent cada cop més atreta per la personalitat delicada, romàntica i misteriosa del cambrer discret, i entre ells es desenvolupa una relació de petits gestos quotidians. D'altra banda, durant la seva recerca, Costantino coneix la Grazia i de seguida s'enamora d'ella. Truca al marit de Rosalba i deixa la seva feina de detectiu, al·legant que ja no té intenció de buscar la seva dona.
No obstant això, a la Rosalba s'hi uneix finalment l'amant del seu marit, una amiga de la família, que la indueix a tornar a casa, fent-li creure que el seu fill s'ha drogat durant la seva absència. Abandona la seva vida a Venècia per tornar als seus deures parentals i a la rutina diària, descobrint que res ha canviat en absolut i que el seu fill no està realment en perill.
Deixat sol a Venècia, Fernando agafa en préstec la furgoneta de Fermo per emprendre un viatge a Pescara, on finalment declara el seu amor a Rosalba. La dona torna així definitivament a Venècia amb el seu fill petit.
Repartiment
[modifica]- Licia Maglietta com a Rosalba Barletta
- Bruno Ganz com a Fernando Girasole
- Giuseppe Battiston com a Costantino Caponangeli
- Antonio Catania com a Mimmo Barletta, el marit de Rosalba
- Marina Massironi com a Grazia Reginella
- Felice Andreasi com a Fermo
- Vitalba Andrea com a Ketty, l'amant de Mimmo
- Ludovico Paladin com Eliseo Girasole, nét de Fernando
- Tatiana Lepore com a Adele, la mare d'Eliseo
- Silvana Bosi com a mare de Costantino
- Tiziano Cucchiarelli com a Nicola Barletta ("Nic")
- Don Backy com a cantant a la sala de ball
- Daniela Piperno com la dona que dona un aixecament a Rosalba
- Fausto Russo Alesi com l'home que dona un ascens a Rosalba
Música
[modifica]- "Moro" de Lars Hollmer
- "Franska Valsen" de Lars Hollmer
- Tema de "La Gazza Ladra" de Gioachino Rossini
- "El vals de Vera Zasulich" de Giovanni Venosta
- "Disco Man" de Ranee Lee, Alain Leroux, Jacques Lafleche, cantada per Ranee Lee
- "Eclisse Twist" de Michelangelo Antonioni, interpretada per Tuscolano Brothers
- "Frasi d'amori" d'Aldo Caponi i Detto Mariano, cantada per Don Backy
- "Tu Solamente Tu" (1939) de Pasquale Frustaci i Michele Galdieri, cantada per Tiola Silenzi
- "Rosa y Clavel" de B. Valli i Giovanni Venosta, cantada per Lorenzo Castelluccio acompanyat de Rhapsodija Trio
Taquilla
[modifica]La pel·lícula es va estrenar el 27 de juliol de 2001 i va recaptar 32.933 dòlars el cap de setmana d'obertura. Va guanyar 5.318.679 $ bruts al mercat americà i 3.159.755 $ al mercat estranger per un total mundial de 8.478.434 $.[4]
Reconeixements
[modifica]- 2000 - David di Donatello
- Millor pel·lícula a Silvio Soldini
- Millor director a Silvio Soldini
- Millor guió a Doriana Leondeff i Silvio Soldini
- Millor actriu protagonista a Licia Maglietta
- Millor actor principal a Bruno Ganz
- Millor actriu de repartiment a Marina Massironi
- Millor actor secundari a Giuseppe Battiston
- Millor fotografia a Luca Bigazzi
- Millor so a Maurizio Argentieri
- 2000 - Nastri d'argento
- Director de la millor pel·lícula a Silvio Soldini
- Millor guió a Doriana Leondeff i Silvio Soldini
- Millor actriu protagonista a Licia Maglietta
- Millor actor secundari a Felice Andreasi
- Millor actriu de repartiment a Marina Massironi
- Nominació Millor fotografia a Luca Bigazzi
- Nominació Millor edició a Carlotta Cristiani
- 2000 - Globo d'oro
- Millor actriu revelació a Licia Maglietta
- Nominació al Millor pel·lícula a Silvio Soldini
- Nominació Millor actriu a Licia Maglietta
- 2000 - Ciak d'oro[5]
- Millor pel·lícula
- Millor director a Silvio Soldini
- Millor actor principal a Bruno Ganz
- Millor actriu protagonista a Licia Maglietta
- Millor actor secundari a Giuseppe Battiston
- Millor guió a Silvio Soldini i Doriana Leondeff
- Millor fotografia a Luca Bigazzi
- Millor so a Maurizio Argentieri
- Millor banda sonora a Giovanni Venosta
- Millor cartell a internozero
- Nominació Millor actriu secundària a Marina Massironi
- 2000 - Premi Flaiano
- Premi al millor director a Silvio Soldini
- Premi a l'intèrpret a Licia Maglietta
- Premi al guió a Doriana Leondeff i Silvio Soldini
- 2000 - Premis del Cinema Europeu[6]
- Nominació als Millor pel·lícula
- Nominació als Millor Actor a Bruno Ganz
- Nominació Millor guió a Doriana Leondeff i Silvio Soldini
Referències
[modifica]- ↑ «Quinzaine 2000». quinzaine-realisateurs.com. Arxivat de l'original el 2011-08-18. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ https://www.variety.com/profiles/Film/main/35237/Bread+and+Tulips.html?dataSet=1 Arxivat 2009-08-22 a Wayback Machine. "Bread and Tulips", Variety
- ↑ Pane i tulipani a Il Cinematografo
- ↑ «Bread and Tulips».
- ↑ «Cinema: "Pane e tulipani" trionfa anche ai premi Ciak d'oro».
- ↑ Premios Europeos de Cine a la revista Encadenados
Enllaços externs
[modifica]- Pane e tulipani a raiplay.it