Parc del Centre del Poblenou

Plantilla:Infotaula indretParc del Centre del Poblenou
Imatge
Tipusparc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvençals del Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Diagonal, 120-130, Marroc, 30-56, Bac de Roda, 109-119 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 28″ N, 2° 12′ 05″ E / 41.40776°N,2.20143°E / 41.40776; 2.20143
Característiques
Superfície5,56 ha Modifica el valor a Wikidata

El Parc del Centre del Poblenou està situat entre els carrers de Bac de Roda i del Marroc i l'avinguda Diagonal, al barri de Provençals del Poblenou del districte de Sant Martí de Barcelona. Va ser inaugurat el 2008 i té una superfície de 55.600 m².[1]

La idea del seu dissenyador, l'arquitecte Jean Nouvel, era la de fer un parc de sol a l'hivern, que comencés a cobrir a la primavera i que a l'estiu es convertís en un parc essencialment d'ombres. El reg gota a gota procedeix d'un gran dipòsit que aprofita les aigües freàtiques. Tanmateix, després de pocs mesos es va descobrir que entre la idea estètica de l'arquitecte i la realitat ecològica hi havia grans discrepàncies.[2]

Des de l'inici, el parc va rebre moltes crítiques, tant dels veïns com d'arquitectes i dels jardiners i professionals: les espècies no serien adaptades a la climatologia, altres necessiten massa aigua i un any i mig després de la inauguració ja eren mortes; Jean Nouvel hauria pensat massa en la forma arquitectural de les plantes, sense tenir en compte els equilibris naturals entre la vegetació i el manteniment. La premsa parlava d'«experiment fallit» i que «aquest arquitecte no havia fet mai jardins»,[2] o encara de «parc de concentració».[3][4]

Escultura del parc vista des de la Diagonal

Referències

[modifica]
  1. «el Parc Central del Poblenou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Favà, Maria «Jean Nouvel, experiment fallit al Parc del Poblenou». Avui, 11-03-2009.
  3. Oliva i Casas, Josep «El Parc de Poblenou». Avui, 01-12-2008, pàg. 21.
  4. Montaner, Josep Maria «La risa de Jean Nouvel» (en castellà). El País, 05-12-2012.

Vegeu també

[modifica]