Parlament del Regne Unit
57a legislatura | |
Tipus | |
---|---|
Tipus | Bicameral |
Cambres | Cambra dels Lords Cambra dels Comuns |
Líders | |
Reina | Carles III del Regne Unit, des del dia 6 de febrer de 1952 |
President de la Cambra dels Lords | Norman Fowler, des del dia 1 de setembre de 2016 |
President de la Cambra dels Comuns | Lindsay Hoyle, des del dia 4 de novembre de 2019 |
Estructura | |
Membres | 1.440 repartits en 793 lords 650 diputats |
Grups polítics Cambra dels Lords | Lords Spiritual
Altres grups
|
Grups polítics Cambra dels Comuns | Govern
Altra Oposició
Abstencionistes
|
Última elecció Cambra dels Comuns | 12 desembre 2019 |
Lloc de reunió | |
Palau de Westminster (Londres) | |
Lloc web | |
www.parliament.uk |
El Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, també anomenat Parlament del Regne Unit, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària. Al capdavant hi ha el sobirà del regne. És bicameral i, per tant, té una Cambra alta, anomenada Cambra dels Lords, i una Cambra baixa, la Cambra dels Comuns del Regne Unit.[1]
La Cambra dels Lords està formada per dos tipus de membres: els Lords Espirituals o clergues sèniors de l'Església d'Anglaterra, i els Lords Temporals o membres de la noblesa. Els membres d'aquesta cambra són elegits per la noblesa, i abans eren càrrecs hereditaris, però en l'actualitat tan sols dos llocs són hereditaris. D'altra banda, els membres de la Cambra dels Comuns són elegits democràticament. La Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns es reuneixen al Palau de Westminster, a Londres; més concretament, a la ciutat de Westminster. Ho fan en salons separats, comunament coneguts com les Cambres del Parlament. Per convenció constitucional, tots els ministres de govern, incloent el Primer Ministre, són elegits des de la Cambra dels Comuns o de la Cambra dels Lords.[2]
El Parlament es va desenvolupar a partir de l'antic concili que aconsellava al sobirà. En teoria, el poder no és del Parlament sinó de la Reina ("Queen-in-Parliament") o el Rei ("King-in-Parliament"). Sovint es diu que la Reina té autoritat sobirana, tanmateix aquesta posició és qüestionable. En els temps moderns, el poder real està en les eleccions democràtiques de les Cambra dels Comuns. El sobirà actua només com una figura decorativa i els poders de la Cambra dels Lords són molt limitats.[3]
El Parlament Britànic és sovint anomenat la "Mare dels Parlaments", ja que els poders legislatius de moltes nacions –entre els quals destaquen els de la Commonwealth–, han adoptat aquest model. Tanmateix, aquesta és una frase de John Bright, qui va remarcar el 18 de gener de 1865 que "Anglaterra és la Mare dels Parlaments" en el context de donar suport a les demandes per als drets al vot en un país que havia iniciat el govern parlamentari.[4]
Notes
[modifica]- ↑ Els Lords Spiritual seuen al banc del govern.
Referències
[modifica]- ↑ Farnborough, Thomas Erskine, 1st Baron. (1896). Constitutional History of England since the Accession of George the Third, 11a ed., Londres: Longmans, Green and Co.
- ↑ Davies, M. (2003). Companion to the Standing Orders and guide to the Proceedings of the House of Lords, 19ª ed.Arxivat 2005-12-19 a Wayback Machine.
- ↑ Blackstone, Sir William. (1765). Commentaries on the Laws of England. Oxford: Clarendon Press.
- ↑ "Parliament." (1911). Encyclopædia Britannica, 11a ed., Londres: Cambridge University Press.