Partit Popular de Cantàbria

Infotaula d'organitzacióPartit Popular de Cantàbria
Dades
Tipusorganització regional del Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1989
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMaría José Sáenz de Buruaga Modifica el valor a Wikidata
Part dePartit Popular Modifica el valor a Wikidata

Lloc webppcantabria.org Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Partit Popular de Cantàbria (PP de Cantàbria) és l'agrupació territorial de l'Partit Popular en Cantàbria, té un caràcter conservador i centredreta.

La presidenta del partit és María José Sáenz de Buruaga i la secretària és Maria José Gónzalez Revolta, elegides després del XII Congrés del PP de Cantàbria celebrat al març de 2017; l'organització juvenil del partit són les Noves Generacions de Cantàbria, el president és Javier Fernández Soberón. La seva presència institucional està composta per 433 regidors, 13 diputats al Parlament de Cantàbria, dos diputats al Congrés dels Diputats i tres senadors en el Senat; a més, governa en 36 municipis, dels quals 34 són per majoria absoluta. En l'actualitat és la primera força política de Cantàbria.

Va ser fundat el 1989 com a refundació de Aliança Popular. Ha ostentat la presidència del Govern de Cantàbria entre 1995 i 2003, amb el suport del PRC, i després de les eleccions autonòmiques de 2011 amb majoria absoluta; sent presidents de govern, Joaquín Martínez Sieso (1995-2003) i Ignacio Diego.

Ideologia

[modifica]

El Partit Popular de Cantàbria és un partit polític l'àmbit territorial es circumscriu a Cantàbria. El Partit Popular de Cantàbria igual que el Partit Popular a nivell nacional, es defineix com un partit centre reformista de tendència humanista cristiana, defensor de la democràcia i el Estat de Dret, així com d'una economia de mercat; també té una vocació europea.

Història

[modifica]

Canvi de segle

[modifica]

Després de les eleccions autonòmiques de 2011 el PP de Cantàbria es va convertir en la primera força política de Cantàbria per davant del PRC i del PSC-PSOE, obtenint la majoria absoluta al Parlament de Cantàbria, convertint-se Ignacio Diego a president de la comunitat.