Pavelló de Ràdio Barcelona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | 1929 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Altitud | 506 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Ctra. de Vallvidriera al Tibidabo, 101-103 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46067 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 2468 | |||
El Pavelló de Ràdio Barcelona és una obra racionalista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Edifici situat a la muntanya del Tibidabo i actualment queda dins del recinte del Parc d'Atraccions del Tibidabo. És de planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.[1]
A la façana principal un alt mur fa de sòcol de l'edifici i al centre hi ha encastat un gran relleu de bronze obra d'Àngel Tarrach; aquest relleu es va fer com a homenatge a la República i l'acompanya una placa que diu "Per aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia República". Dues escales arrenquen des d'aquest espai central cap els extrems en sentits oposats; la barana és un mur tancat en diagonal amb un esglaó al mig.[1]
Un cop a dalt l'edifici queda una mica enretirat respecte al mur de tancament del sòcol creant un passadís entre ells; aquest està cobert per una marquesina d'obra, situada entre la planta baixa i el primer pis, aguantada per columnes llises. A la planta baixa hi ha una sèrie de grans finestres rectangulars, cobertes amb una reixa, que ocupen gairebé la totalitat del mur. A la planta superior les parets són de pavès. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc sense cap decoració.[1]
Història
[modifica]Radio Barcelona es va fundar l'any 1922 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens. Va començar a emetre al 1924 des de la cúpula de l'Hotel Colón de Barcelona; la Direcció General de Comunicacions va assignar a l'estació la referència EAJ-1 (codis referents a Espanya, Telegrafia sense fils -AJ- i primera emissora autoritzada).[1]
L'èxit aconseguit per l'emissora va fer que decidissin adquirir un equip més potent. Al 1926 van comprar una emissora de 2 quilovats i mig de potència en antena i 10 quilovats en el generador, que era la primera d'Europa en el seu gènere; estava fabricada per la International Western Electric de Nova York i va ser adquirida a la companyia Teléfonos Bell, S.A. aquest nou aparell en va instal·lar al Tibidabo, en uns terrenys cedits per l'Hotel Florida. Al mateix temps van canviar de lloc els estudis; la nova ubicació va ser a l'edifici del Tívoli (C. Casp, 12).[1]
El fet de tenir les antenes al Tibidabo va fer necessari construir un edifici per les maquines i el projecte es va encarregar a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Malgrat se li atribuïa l'inici del projecte l'any 1922, el professor Antonio Pizza de Nanno a la seva Tesi Doctoral "Barcelona 1929-1936. Il Ponte incompinto dell'arditettura", defensa que en realitat és del 1929, tal com es pot veure en els plànols (on apareix la data 1929) i en el permís d'obres (tramitat en la mateixa data).[1]
El Pavelló de Ràdio Barcelona contenia maquinària i transmissors, però també algunes sales per a recepcions i visites. Als interiors, ja perduts, s'hi podia observar una clara influència d'Adolf Loos.[1]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Pavelló de Ràdio Barcelona». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.