Pedro Costa

Pedro Costa

(2020)
Biografia
Naixement	3 març 1959 (65 anys) Lisboa (Portugal)
Formació	Universitat de Lisboa
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de fotografia, muntador, guionista, dissenyador d'il·luminació
Ocupador	Universitat Zokei de Tòquio
Company professional	Ventura (en)
Premis
(2002)  Premi de cinema France Culture

Pedro Costa (Lisboa, 30 de desembre de 1958)^[1] és un director de cinema portuguès. És conegut com un innovador en l'àrea de cinema experimental i de docuficció. Utilitza com a eines bàsiques de gravació les càmeres lleugeres de vídeo digital. Els seus plantejaments estètics recullen els principis del denominat cinema directe. Se'l considera hereu dels documentals en 16 mm del grup Novo cinema portuguès.

Pedro Costa és fill del periodista i realitzador de televisió Luís Filipe Costa. Va abandonar els seus estudis de història en la Universitat de Lisboa per a ingressar en la Escola Superior de Teatre e Cinema.

Després de treballar com ajudant de direcció per a diversos directors —com Jorge Silva Melo i João Botelho—, va fer el seu primer llargmetratge O Sangue (La sang) en 1989. Pertany, com Teresa Villaverde, a la generació sorgida en la dècada de 1990.^[2]

L'obra de Pedro Costa continua la tasca iniciada a Portugal per Manoel de Oliveira i António Campos, en la qual el cinema s'inspira en el concepte antropologia visual, tradició també explorada per cineastes com António Reis i Ricardo Costa, els qui utilitzen la docu-ficció.

Moltes de les seves pel·lícules estan fetes en un barri Lisboa habitat per persones marginades on grava en ambients reals -sense cap mena de decorat- en un to narratiu que s'acosta als documentals.^[3] Però treballa amb la sensibilitat, prop de la ficció, vol aconseguir imatges-sentiments (ha citat, entre altres, a Renoir o Mizoguchi). És famós pel seu estil ascètic per a descriure a les situacions de desesperació que sofreixen els pobres i marginats, sense ser sociològic.^[4]

Ha dirigit, entre d'altres, Ossos (1997, premiada a l'Entrevues Film Festival, als Globus d'Or de Portugal i al Festival Internacional de Cinema de Venècia),No quarto da Vanda (2000, premiada als Festivals Internacionals de Cannes, Locarno i Iamagata), Où git votre sourire enfoui? (2001), rodada durant el muntatge del film Sicilia! de Straub i Huillet, i Juventude en marxa (2006).^[5]

El desembre de 2023, juntament amb 50 cineastes més, Costa va signar una carta oberta publicada a Libération exigint un alto el foc i la fi de l'assassinat de civils enmig de la invasió israeliana de la Franja de Gaza el 2023, i que s'estableixi un corredor humanitari a Gaza per a l'ajuda humanitària i l'alliberament d'ostatges.^[6][7][8]

El gener de 2024, al costat de més de 300 cineastes, productors i actors, Costa va signar una carta oberta contra les retallades en el finançament de l'agència cinematogràfica argentina INCAA que contempla l'anomenat projecte de llei òmnibus.^[9]

• Vitalina Varela (2019)
• Cavalo Dinheiro (2014)
• Ne Change Rien (2009)
• Juventude em Marcha (2006)
• Onde Jaz o Teu Sorriso? (2001)
• No Quarto da Vanda (2000)
• Ossos (1997)
• Casa de Lava (1994)
• O Sangue (1989)

• Lamento da Vida Jovem (Sweet Exorcist) (2012)
• O Nosso Homem (2010)
• Tarrafal - O Estado do Mundo (2007)
• The Rabbit Hunters - Memories (2007)
• Seis Bagatelas (2003)
• The End of Love Affair (2003)
• É Tudo Invenção Nossa (1984)

• Entrevista a Pedro Costa en la seva visita al festival MICEC de Barcelona 27 de juny de 2007 en YouTube
• Pedro Costa -El País- 29 de maig de 2009- a la Filmoteca Espanyola