Pelai Martínez i Paricio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1898  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 13 juny 1978 (79 anys) Figueres (Alt Empordà) |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978) fou un arquitecte català. Titulat l'any 1920, va esdevenir l'arquitecte més jove d'Espanya.
El 1925 va ser nomenat Catedràtic Auxiliar de Projectes de l'Escola de Barcelona i el 1942 en va obtenir la Càtedra. A l'Exposició Universal del 1929 va guanyar el concurs del Palau de les Arts Gràfiques amb l'obra brunelleschiana, juntament amb Raimon Duran i Reynals, i va dirigir les obres del Palau de l'Agricultura.[1]
Bona part de la seva obra la va realitzar a l'Alt i el Baix Empordà, a la Costa Brava i a la ciutat de Figueres, d'on va ser arquitecte municipal interí. També va exercir d'arquitecte municipal de la Bisbal d'Empordà durant diverses dècades. A la seva ciutat natal són remarcables l'escalinata del Parc Bosc, la Casa Cordomí/Canet a la Rambla i el monument a Pep Ventura.[1] Construí obres a Figueres, S'Agaró, el golf de Roses, Cadaqués (Hotel Rocamar).[2][3] També s'encarregà de les obres del Celler Cooperatiu d'Espolla, inaugurat el 1931.[4]
A l'Arxiu Històric de Figueres es conserva el fons que prové del despatx de l'arquitecte. Consta de 1069 projectes datats entre 1933 i 1976, juntament amb un fons de 160 fotografies en blanc i negre, i color.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Avinguda de Díaz Pacheco». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2014].
- ↑ «Pelai Martínez i Paricio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «L´hotel de "les estrelles" a Cadaqués». Diari de Girona, 31-05-2015. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ «Història : Celler Espolla». [Consulta: 13 maig 2020].