Pentan-1-ol

Aquest article tracta sobre l'isòmer 1-pentanol. Vegeu-ne altres significats a «pentanol».
Infotaula de compost químicPentan-1-ol
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular88,089 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₁₂O Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCO Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió−79 °C
−78,9 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició137,98 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El pentan-1-ol (abans anomenat 1-pentanol i alcohol n-amílic) és un compost orgànic del grup dels alcohols constituït per una cadena lineal de cinc àtoms de carboni amb el grup hidroxil enllaçat al primer. La seva fórmula molecular és .

Història

[modifica]

Aquest alcohol fou descobert, juntament amb d'altres isòmers tots de fórmula , pel químic francès Auguste André Cahours (1813-1891) el 1837 a partir de la destil·lació del midó fermentat de les patates. Els anomenà alcohol amílic,[1] del llatí amy̆lum 'midó', i aquest del grec ἄμυλον ámylon, amb el mateix significat.[2]

Propietats

[modifica]

A temperatura ambient és un líquid incolor amb olor desagradable. La seva densitat és de 0,8146 g/cm³ a 20 °C, el seu punt de fusió –78,9 °C i el d'ebullició 137,5 °C. El seu punt d'inflamabilitat és de 47 °C i la temperatura d'ignició 300 °C. És soluble en aigua (22 g/l) i soluble en etanol, dietilèter i acetona. La seva pressió de vapor és de 2,2 mm Hg a 25 °C.[3]

Àmpliament distribuït en vegetals, com ara a l'oli de menta, tomàquets, te i patates. És un component aromatitzant. L'èster format amb l'àcid butanoic, el butanoat de pentil, fa olor d'albercoc. L'èster format amb l'àcid acètic, l'acetat de pentil o acetat d'amil, fa olor de banana.[4]

Obtenció

[modifica]

S'obtenia de la destil·lació del midó fermentat de patates fins que al voltant de 1925 Sharples desenvolupà la cloració i posterior hidròlisi del pentà, segons la reacció:[5]

Usos

[modifica]

El pentan-1-ol té aplicacions com aromatitzant i com a fragància.[6]

Referències

[modifica]
  1. Cahours, A «Recherches sur l'Huile Volatile de Pommes de Terre et les Composés qui en Dérivent». Compt. Rendus, 4, 1837, pàg. 341.
  2. ASALE, RAE-; RAE. «almidón | Diccionario de la lengua española» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2019].
  3. PubChem. «1-Pentanol» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2019].
  4. «Showing Compound 1-Pentanol (FDB008230) - FooDB». [Consulta: 10 desembre 2019].
  5. Kenyon, Richard L.; Inskeep, Gordon C.; Gillette, Leslie; Price, J. Frank «AMYL COMPOUNDS FROM PENTANE». Industrial & Engineering Chemistry, 42, 12, 01-12-1950, pàg. 2388–2401. DOI: 10.1021/ie50492a004. ISSN: 0019-7866.
  6. «The Good Scents Company - Aromatic/Hydrocarbon/Inorganic Ingredients Catalog information» (en anglès americà). [Consulta: 10 desembre 2019].